Un projecte vol impedir l’extinció de la nacra
L’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats investiga la recuperació del mol·lusc, declarat en perill d’extinció
Un projecte internacional liderat per l'Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) investiga la possibilitat de recuperar la nacra, una espècie de mol·lusc endèmic del Mediterrani que el 2019 es va declarar en perill d'extinció a causa d'una epidèmia que va matar el 99% dels exemplars del litoral català el 2016. La Pinna nobilis pot mesurar més de 120 centímetres, viure dècades i es qualifica com a estructurant: ofereix hàbitats que generen biodiversitat.
Els biòlegs marins de Submon, entitat dedicada a la divulgació, l'estudi i la conservació del medi marí, van instal·lar a mitjans d'agost al fons de la badia de Portlligat, a Cadaqués (Alt Empordà), dos col·lectors de larves de nacra (Pinna nobilis) per intentar confirmar l'existència d'exemplars adults reproductors i captar larves per ajudar-los a sobreviure.
El Ministeri per a la Transició Ecològica, a través de l'Institut Espanyol d'Oceanografia i en col·laboració amb investigadors d'altres administracions, va activar mesures per recuperar les poblacions afectades i millorar el seu coneixement amb el projecte Estratègies Marines d'Espanya.
“Posar les dades en comú és molt important per saber si hi ha esperança”, sosté la biòloga marina i corresponsable d'aquest projecte de l'Imedea, Iris Hendriks. Monitoritzen les larves a l'estiu per saber si hi ha reproducció. “És més fàcil trobar larves amb col·lectors a la columna d'aigua que reclutes o adults al fons marí, on s'amaguen sobretot entre la posidònia”, explica.
Les nacres són mol·luscos que viuen fixats al substrat i només tenen mobilitat en l'estadi larvari, arrossegades pels corrents. L'esperança d'aquest projecte és que les atrapi el grup de xarxes que s'han instal·lat com a col·lectors per voluntaris en fondejos a diversos punts del Mediterrani entre set i vuit metres de profunditat. Els recolliran a l'octubre i intentaran criar les larves al mar o en aquaris. “No hi ha un lloc segur, és difícil de trobar”, indica Hendriks.
Els intents anteriors de rescat per evitar-ne la pèrdua i per poder tenir un reservori genètic criant-les en captivitat no han tingut èxit. “Les que s'han trobat a les xarxes s'han intentat criar en aquaris i retornar-les al mar, però el paràsit, el protozou Haplosporidium pinnae, que afecta el seu sistema digestiu fins a matar-les, les ha acabat trobant”, lamenta la biòloga.
La presència de nacres en algunes zones s'explica pel fet que sobreviuen millor en llacunes, per exemple al mar Menor, “perquè hi ha menys connectivitat amb el mar obert i el patogen no sobreviu bé en aigua molt salada”, concreta. En canvi, al delta de l'Ebre hi ha menys mortalitat per una salinitat més baixa. Després de la mortalitat massiva a tot el Mediterrani espanyol es va veure que només estaven sanes les poblacions del Delta i del mar Menor. No obstant això, factors com el temporal Glòria les van danyar.
Alguns estudis en els quals ha col·laborat Submon han establert el paper potencial dels corrents en l'expansió del paràsit i confirmat que factors com la temperatura i la salinitat poden influir en una infecció més o menys intensa. La propagació del paràsit pel Mediterrani, associada a punts de supervivència aïllats i amb molt pocs individus, deixa un escenari molt difícil per a la supervivència de la nacra.
