La regidora de Mobilitat de Barcelona: “És tan segur anar a comprar com viatjar en metro o bus”

El transport públic metropolità afronta a partir d'aquest dilluns una tornada de vacances excepcional per la pandèmia del coronavirus. Rosa Alarcón (València, 1964), regidora de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona i presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) assegura que el metro i el bus són segurs.

Pregunta. En el pic de la pandèmia els viatgers del metro i el bus van caure un 90%. Aquest estiu han superat la meitat del passatge, però encara som lluny de la normalitat. Com aconseguiran que la ciutadania torni al transport?

Resposta. Confiem a arribar al 60% del passatge anterior a la pandèmia. L'oferta serà del 100%, el certificat covid ens ha indicat que ho estem fent molt bé, el 99% dels viatgers fan servir mascareta, estem aplicant protocols de neteja i els busos i metros estan més nets que mai.

P. Quins protocols?

R. Hem aplicat sistemes d'innovació. L'aire de vagons i autobusos s'està regenerant amb un producte virucida actiu, als busos s'utilitza ozó. A les estacions de metro es provoca la circulació i renovació de l'aire, ja ho utilitzàvem per reduir la temperatura i també ajuda a combatre el virus. Desinfectem cada dia els espais que es toquen amb les mans i als passamans ho fem amb llum ultraviolada. És tan segur anar a comprar com viatjar amb metro o bus, cal prendre les mateixes mesures: portar mascareta i rentar-se les mans abans i després.

P. Quan tornaran a utilitzar les portes del davant dels autobusos?

R. Estem acabant d'instal·lar les mampares per protegir als conductors. Havien d'estar a punt al juliol però va haver-hi un problema de producció que va coincidir amb els rebrots i vam preferir ajornar-ho. Esperem que al llarg de setembre estiguin totes instal·lades i puguem tornar a entrar amb normalitat.

P. No hi ha revisors a la xarxa. Han detectat més frau?

R. Al metro i al bus al juliol els viatgers que no van validar van ser un 5,3% i un 5,1%, un punt més que l'any passat. No hi ha revisors per evitar la seva exposició al covid, però el frau es detecta per la diferència entre les validacions i el recompte de viatgers.

P. Després de set mesos de pandèmia i caiguda de passatge, quin és l'abast del forat en els números de TMB?

R. El problema existeix, perquè si no tenim ocupació cauen els ingressos. La dada més objectiva és que ingressem 30 milions menys al mes per la caiguda de validacions. El sistema ja és deficitari des que el 2012 Rajoy i Montoro van reduir l'aportació al transport públic. Ara l'Estat ha fet una aportació extraordinària a Madrid i Barcelona i esperem la del pla local.

P. Podria arribar a faltar liquiditat per pagar sous?

R. No. L'empresa està ben gestionada i estem fent de ròtula de tot el sistema, encara que hauria de fer-ho l'ATM. Per afrontar les necessitats financeres de TMB mentre arriben de les administracions hem signat un crèdit de 95 milions amb quatre entitats, i hem demanat fons a Europa. Confiem en ells i en els compromisos adquirits per la Generalitat i l'Estat durant la pandèmia. Internament vull agrair el compromís de la plantilla de TMB.

P. Hi ha ciutats que hagin aconseguit mantenir percentatges de passatge durant la pandèmia?

R. No. Al contrari, ens estan mirant altres ciutats europees a nosaltres. Entre la plantilla, el percentatge de casos de covid és menor que en la població general i els treballadors s'hi han deixat la pell. A Londres i Nova York han mort desenes de treballadors del transport.

P. Com es mou la gent que ha baixat del metro i el bus?

R. En Bicing, que ha tingut un augment espectacular; bicis i motos compartides, i en vehicle privat. Encara hi ha gent teletreballant, que no es mou. Tenim assumit que trigarem un any i mig a recuperar passatge, fins que hi hagi vacuna, però també que amb la crisi econòmica hi haurà menys mobilitat.

P. Com poden frenar l'augment de mobilitat amb cotxe?

R. Ens preocupa molt, per aquest motiu focalitzem els esforços a fer que el metro i el bus siguin un espai segur. Abans de la pandèmia es feien dos milions de desplaçaments al dia, ha d'haver-hi un pacte de mobilitat per desescalar l'hora punta i plans de desplaçaments per a les empreses. A l'Ajuntament en tenim.

P. Està alineada amb les actuacions per pacificar carrers?

R. Completament. Estèticament, admeto que no s'ha fet la millor actuació i s'hauria pogut fer amb més pedagogia, però venim d'una pandèmia en la qual vam haver de fer coses inèdites: zones d'aparcament per a sanitaris, tancar el Bicing, donar barra lliure al repartiment o demanar que no s'utilitzés el transport públic, ho deia el BOE. En aquella fase vam haver d'afavorir el cotxe i després la mobilitat dels vianants.

P. Els col·lectius de ciclistes són molt crítics amb la seva gestió, diuen que frena la bici.

R. La bici ha de créixer, es troba al 2,5% de la quota modal, no soc antibici, soc pro transport públic, em sembla més important fomentar-lo juntament amb la mobilitat a peu, traient usuaris del cotxe. Les ciutats més ambicioses com París es marquen un 9% de desplaçaments amb bici. A Barcelona, per l'orografia i l'envelliment de la població la bici té un límit. En ciutats referents per a la bici com Amsterdam o Copenhaguen el sistema de transport públic al centre és molt deficitari.