Visa pour l’Image resisteix a la covid en defensa del medi ambient

“En aquests temps difícils i d'agitació en què la distinció entre els fets i l'opinió queda cada vegada més difuminada, en un moment en què la informació sense contrastar esdevé la matèria primera dels debats a les xarxes socials, i fins i tot dels televisats, creiem que Visa pour l’Image pot oferir diverses de les coses que tant es troben a faltar avui: contingut amb substància, matisat, situat en un context, i analitzat amb perspectiva”, escriu Jean François Leroy, fundador i director del principal certamen internacional consagrat al fotoperiodisme, amb motiu de la presentació de la seva 32a edició. Una cita que aquest any queda en bona part afectada per les mesures sanitàries que la pandèmia obliga a adoptar, però que tot i així no desisteix en el seu objectiu d'oferir a l'audiència el millor fotoperiodisme. La programació d'aquest any suma 20 exhibicions distribuïdes per les diferents ubicacions històriques de la ciutat, complementades per diferents esdeveniments, entre els quals hi ha projeccions i conferències, que seran retransmesos en directe per internet.

Són milers de milions de tones de plàstic les que s'han fabricat durant les últimes dècades. L'any passat es van destruir un total de 9.762 quilòmetres quadrats de la selva amazònica, una zona tan extensa com el Líban; tot un rècord en desforestació. S'estima que el 2050, la pujada de la temperatura sumada a l'alteració dels ritmes del monsó tindrà com a resultat un empobriment de gairebé la meitat del subcontinent indi. Les estimacions també alerten de les conseqüències de les 500 tones mètriques de mercuri que han estat abocades a la badia d'Augusta, Sicília, des del 1958. Entre aquests efectes, l'increment en la mortalitat per càncer de pit, que ha augmentat un 21% des del 1951 al 1980, i la prevalença de les malformacions congènites, que va pujar un 3,7% en 12 anys, i va arribar al major índex d'avortaments espontanis i no espontanis d'Itàlia. Les sorres de quitrà canadenques són les explotacions petrolíferes més destructives de la Terra, aquesta indústria apareix citada habitualment en els informes sobre el canvi climàtic. Aquests són alguns dels significatius temes als quals al·ludeix la nova edició del festival, que comença dissabte a Perpinyà, subratllant l'alarmant deteriorament mediambiental a través de bona part de les exposicions.

El canvi climàtic, la febre de l'or i l'enverinament per mercuri es donen cita a La Rinconada, Perú, una de les poblacions més altes del món on “l'infern s'ajunta amb el cel”, tal com descriu el fotògraf James Whitlow Delano. Les deixalles de plàstic s'acumulen a diversos punts d'aquesta localitat, que no té sistemes de lampisteria ni de sanejament.

“El planeta s'està, literalment, ofegant en el plàstic que llencem”, assenyala el fotògraf, autor de la inquietant sèrie Drowing in plastic, que mostra com d'aquesta plaga mediambiental, que es manifesta d'una manera més evident en el món desenvolupat, no se'n lliura cap país. Tampoc el gel de l'Àrtic, que concentra una creixent quantitat de microplàstics. I també s'ha trobat plàstic a la Fossa de les Mariannes, l'àrea més profunda dels oceans de la Terra. “Segons un estudi australià realitzat el 2015, el 90% de les aus marines mengen plàstic. En algunes se n'ha trobat tant a l'estómac que no els queda lloc per al menjar. A poc a poc es moren de gana”, destaca l'autor, que forma part de l'agència Sipa Press i és fundador del compte d'Instagram EverydayClimateChange (ECC), on fotògrafs de sis continents documenten els estralls del canvi climàtic al llarg de set continents, ampliant la visió occidental que normalment s'ofereix del tema.

“Com es pot aturar el procés de destrucció emparat pel Govern brasiler?”, es pregunta, Victor Moriyama, que el 2019 va passar 70 dies immers al cor de la selva amazònica brasilera amb la finalitat d'elaborar un reportatge per a The New York Times. Sota el títol Amazon deforestation, el fotògraf presenta una selecció d'imatges, al Convent dels Mínims, que serveixen de testimoni dels efectes de l'ocupació prevalent de grans extensions de la selva, de forma il·legal, amb la finalitat d'augmentar el terreny d'ús ramader. La tala salvatge d'arbres suposa el primer esglaó d'una complexa xarxa d'operacions il·legals que inclou la venda i l'exportació amb documents falsos. “També existeix l'activitat minera il·legal, que té el suport del president Bolsonaro, que ha presentat un projecte de llei que permetrà les operacions mineres i hidroelèctriques en terres indígenes”, apunta el fotògraf.

“L'escalfament global ha destruït el concepte del monsó”, escriu Raghu Murtugudde, un estudiós del clima de la Universitat de Maryland (USA). “Hem de prescindir de la prosa i la poesia escrita durant mil·lennis per escriure'n una de nova”. Per aquest motiu el fotògraf Bryan Denton va visitar diferents ciutats i zones rurals de l'Índia amb la finalitat de documentar com el canvi climàtic, reforçat per la tendència a les mires curtterministes dels polítics, està deixant indefensos milions de persones que veuen com les seves vides són significativament alterades per les variacions en el monsó. Així, l'exposició Drought and deluge in India retrata un escenari on les pluges són cada vegada més extremes i menys previsibles, amb poca capacitat de permear l'àrid sòl, com ho fa la pluja fina i constant, i tenen com a conseqüència inundacions devastadores.

La fotògrafa russofrancesa Elena Chernyshova presenta Sacrifice, un reportatge centrat en el complex petroquímic Augusta-Priolo, on es produeix un 34% dels productes derivats del petroli d'Itàlia. Aquesta vasta àrea costanera industrialitzada va arribar a utilitzar 20.000 persones als vuitanta i és la responsable dels alts i perniciosos nivells de contaminació que experimenta la zona, sense el control corresponent a causa del temut col·lapse econòmic que suposaria el tancament de l'empresa. De la mateixa manera, As long as the Sun shines examina un altre dels projectes industrials més destructius del planeta: les sorres de quitrà canadenques i el seu impacte en les comunitats indígenes. “El desenvolupament industrial dels territoris indígenes disfressat com “una oportunitat econòmica” ha ocasionat un dany ecològic a diferents comunitats a tot el Canadà”, apunta el fotògraf Ian Willms. “El càncer, els defectes congènits, el lupus i altres tipus de problemes es produeixen en nivells alarmantment alts al mateix temps que els incendis forestals, causats pel canvi climàtic, assolen la terra que encara no ha estat alterada pel desenvolupament industrial. A Fort Chipewyan, els locals descriuen aquest procés com un "genocidi cultural a càmera lenta", mentre que la propera ciutat de Fort McMurray s'ha beneficiat durant dècades d'un excepcional creixement econòmic”.

Wolves at the top of the world és el resultat de les vivències de Ronan Donovan, que va passar 30 hores amb els llops de l'Àrtic amb la finalitat d'estudiar el comportament d'aquests predadors de la tundra, amb els efectes del canvi climàtic de rerefons. El fotògraf ja havia passat un any documentant el comportament dels llops al Parc Nacional de Yellowstone. “Aquests animals són perseguits i caçats fora del parc, de manera que encara es mostren temorosos dels humans”, per aquest motiu quan va acabar el reportatge, convençut que no era “un just retrat del llop gris salvatge”, va voler provar sort amb els solitaris llops de l'Àrtic. “Com a humans intentem simplificar més del compte el que no entenem. Ho fem de manera rutinària amb les cultures humanes, i amb tota seguretat apliquem la mateixa mesura als animals salvatges. Aquestes imatges intenten retratar els llops salvatges utilitzant el mateix acostament que adoptaria un fotògraf documental respecte als humans. Amb la distància pròpia de la intimitat, i amb temps, el retrat queda completat”, destaca l'autor.

Visa pour l’Image. Perpinyà, del 29 d'agost al 27 de setembre.