Catalunya viu l’estiu amb menys incendis en tres dècades

Aquest estiu s’han produït un centenar d’incendis a Catalunya. Des del gener, la xifra és de 180, amb unes 70 hectàrees afectades. És una campanya “bona”, assegura el tècnic del Grup d’Actuacions Forestals (GRAF) Josep Pallàs, perquè “no cremen els boscos en general”. Un estiu inaudit, “difícil de predir”, que el tècnic atribueix al canvi climàtic, amb una gran quantitat de pluja acumulada aquest any i les temperatures dos graus per sobre del normal. “Si continua la tendència, podria ser l’any amb menys incendis en més de tres dècades”, destaca Pallàs.

El temporal Glòria, a començaments d’any, va deixar grans quantitats d’aigua. “El gener va ser el més plujós de la història”, detalla Pallàs. El febrer va ser molt calorós i l’abril, el més plujós dels darrers 15 anys. Les pluges del juny van retardar les feines del camp i, amb això, la campanya d’incendis d’estiu (del 15 de juny al 15 de setembre), que sol començar amb la crema de rostolls i els focs que provoquen les recol·lectores, per exemple, quan salta una espurna que surt quan rasca amb una pedra. Hi ha hagut “incendis petits que no han corregut”, resumeix. “La descrivim com una campanya que no comença però que tampoc no es vol acabar”, defineix Pallàs.

“El territori està hidratat, per això hi està havent menys incendis”, explica. Les bones xifres es deuen també a la ràpida actuació inicial que es fa quan es detecta un incendi. S’aborda amb “el tren de sortida”: tres camions, un helicòpter bombarder i un de comandament. També hi ha influït que el combustible fi “no estava predisposat” a cremar, per les pluges.

A l’agost s’han declarat una vintena d’incendis causats per llampecs, la majoria al Pirineu. En l’última dècada, el 26,8% dels incendis han estat intencionats; l’11,7%, per cremes agrícoles, i només el 9,5%, a causa de llampecs, segons dades dels Agents Forestals. Des de començament d’any, es mantenen els mateixos percentatges.

“Si no hagués caigut tanta aigua tot l’any, la situació hauria estat molt més complicada perquè el combustible com cereals o herbes de cunetes s’ha doblat en comparació amb altres campanyes, i ha arribat als 60 centímetres. I a causa del confinament, tampoc no s’ha tallat com altres anys”, detalla l’expert.

Habitualment, es produeixen més incendis en comarques com el Segrià —aquest any és on hi ha hagut més incendis, 14, amb 3,98 hectàrees—, sobretot causats per la sega dels camps a l’estiu. L’Alt i el Baix Empordà i les Terres de l’Ebre també acostumen a tenir més incendis o més dies de risc d’incendi forestal perquè els vents de Tramuntana i Mestral, que bufen a cada zona respectivament, assequen el terreny. Això facilita la iniciació d’un foc i, en cas que cremi, el propaguen a més velocitat.

El dubte és què passarà la temporada vinent. “Tot el que no hagi cremat aquest any és posar material al magatzem, i quan arribi un incendi tindrà possibilitats de ser de més dimensions”, adverteix el tècnic del GRAF. I assenyala que els “incendis puntuals” que no afecten habitatges serveixen perquè “el bosc es regeneri”. “L’arbratge vell, adaptat a altres temps i altres temperatures, ha de desaparèixer per deixar pas a boscos preparats per a les situacions que vindran”, explica. Pallàs augura que amb el canvi climàtic “passaran més coses” i fenòmens com el Glòria “seran més habituals”.

En aquests moments l’Alt i el Baix Empordà entren en valors de sequera. El fet que els propers dies arribi vent fa possible que es pugui declarar algun incendi. “Si hi ha foc i vent, potser algun incendi encara ens podria complicar la vida”, lamenta Pallàs.