L’escapada a la segona residència

Les segones residències han guanyat atractiu arran del tancament domèstic motivat per la covid-19 i per l'amenaça que puguin arribar més confinaments. A Catalunya hi ha comptabilitzats mig milió d'apartaments i xalets d'estiueig però, durant la pandèmia, el seu ús ha quedat condicionat per les restriccions a la mobilitat imposades precisament per prevenir la propagació de la infecció. I malgrat les veus d'alerta d'alguns municipis, el consum d'electricitat i aigua indica que el seu ús no ha estat massiu. Els Mossos d'Esquadra, a més, indiquen que l'abandonament d'aquests habitatges durant mesos ha propiciat un augment de les ocupacions il·legals.

Ara, quan el percentatge mitjà del sou que es destina a la hipoteca o al lloguer ja supera el 30%, per a una àmplia majoria pensar en la possibilitat d'adquirir una segona residència és una fantasia. Però el confinament obligat pel coronavirus i la permanent amenaça que hi hagi nous tancaments han estimulat l'interès per disposar d'un refugi alternatiu a l'habitatge principal.

Amb moltes traves per viatjar a l'estranger, l'ús de les segones residències s'ha presentat com una vàlvula d'escapament per trencar rutines, però aquestes escapades també han generat controvèrsia. Durant els dies més durs del confinament i amb totes les alarmes activades pel risc de contagi, molts ajuntaments de municipis costaners van advertir que no tolerarien l'entrada de persones no residents, i fins i tot es van instal·lar controls policials i barreres de formigó per dissuadir els forasters.

Concretar amb exactitud quin aprofitament s'ha donat a xalets i apartaments de la Costa Brava, a Girona, i de la Costa Daurada, a Tarragona, durant els mesos de pandèmia és molt difícil, però hi ha algunes dades que recullen el moviment que han registrat aquests territoris, tots dos fèrtils en segones residències i cases d'estiueig. Els registres de consum d'electricitat apunten que l'èxode ha estat moderat. Segons les anotacions d'Endesa, empresa que comercialitza el 95% de l'electricitat que es consumeix a Catalunya, a les comarques de Girona el consum d'electricitat va caure un 12% al juny i també un 12% al juliol, en comparació dels mateixos mesos de l'any passat. A les comarques de Tarragona, el descens va ser del 13% al juny i de l'11% al juliol. La companyia manifesta que, per desxifrar els consums, cal tenir en compte la menor despesa energètica dels habitatges però, també, la frenada de l'activitat de les indústries i els hotels.

Un altre indicador d'activitat està relacionat amb els comptadors d'aigua. A Salou, segons dades de l'Ajuntament, els consums van caure al juny un 48,7%, en comparació de l'any passat, i al juliol la davallada va ser del 34%. Es preveu que l'agost es tanqui amb un descens del 32%. El confinament va deixar desateses durant mesos les segones residències i ha tancat apartaments amb pany i forrellat. Els Mossos d'Esquadra han informat que entre els mesos de gener i maig, les ocupacions d'habitatge es van disparar fins al 73% a la Costa Daurada.

El Servei Català de Trànsit (SCT) també ha analitzat, cada divendres, la sortida de vehicles de Barcelona i l'àrea metropolitana a destinacions de cap de setmana. Les dades revelen caigudes del trànsit del 12,8% i del 8,5% els dos primers caps de setmana d'agost, comparant-les amb la intensitat circulatòria registrada l'any passat. Al juliol la reducció del trànsit de sortida de Barcelona va arribar a ser del 19,8% respecte al 2019.

Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), a Catalunya es comptabilitzen unes 500.000 segones residències i hi ha algunes zones, bàsicament a la costa, on els xalets i apartaments tenen un pes notable. L'INE apunta que a Llançà, a Castelló d'Empúries o a l’Escala, situades a l'Alt Empordà, un 70% del parc d'habitatges registra un ús temporal, i no és una excepció: a Salou i Calafell les segones residències són més del 50% dels habitatges, i a Cambrils, Palafrugell o Vila-seca representen més del 40%. Perquè un habitatge es consideri secundari, els propietaris han d'utilitzar-lo un mínim de 15 dies i un màxim de 180 al llarg de l'any, sense que aquesta suposi una residència habitual.

El Tarragonès és la comarca amb més població estacional en termes absoluts, amb 44.531 persones que resideixen a temps complet en algun dels seus municipis sense estar-hi empadronades. La segueixen el Baix Empordà (31.262) i el Barcelonès (29.910). En termes relatius és el Pallars Sobirà la comarca que registra més proporció de població estacional, un 31,6%, en relació amb la població empadronada. La segueixen la Vall d’Aran i l'Alta Ribagorça.