El Museu de Cera reobrirà aquesta tardor amb un projecte renovat

Moltes de les 200 figures de cera del Museu de Cera de la Rambla de Barcelona ja han sortit de les sales que van ocupar durant dècades. Unes quantes de les més històriques continuaran vivint al palauet del passatge de la Banca, al final de la Rambla, que es troba en ple procés de reforma després que una empresa especialitzada en projectes i centres turístics i culturals se n’hagi fet càrrec de la gestió. L'obertura està prevista per a l'octubre.

Les portes del museu estan obertes de bat a bat i és evident la renovació del palauet de 1867, que va ser la seu del Banc de Barcelona, és total, amb parets nues i plafons alineats a l'entrada. Els treballs de reconversió es van iniciar després del final del confinament amb la intenció de reobrir-lo amb una nova proposta: “S’està treballant per aconseguir-ho malgrat les incerteses d'aquests temps”, expliquen fonts relacionades amb el nou projecte que lidera l'empresa ALS, gestora d'altres espais culturals com el Castell de Montjuïc, el Palau Moja i la Cripta Gaudí de la Colònia Güell.

La renovació del museu serà profunda, tant en les figures de cera com en les sales del palauet, tot i que no es tocaran els elements estructurals de l'edifici. De fet, els promotors han demanat un permís d'obres a l'Ajuntament per fer un forjat en un punt en concret de l'edifici que acull sales, com la del recital, que conserven el mobiliari i la decoració de principis del segle XX.

Els impulsors del projecte apunten que encara s'està decidint quins personatges de la col·lecció original es mantindran. Lenin, Hitler, Fidel Castro, Yasser Arafat, el xa de Pèrsia, el papa Joan Pau II, Pau Casals, John Lennon, Napoleó, Dalí, Cristòfor Colom, Marc Antoni i Cleòpatra, Bill Clinton, Carles d'Anglaterra, Charles Chaplin i Sara Montiel, entre d’altres, eren figures hieràtiques davant del visitant, que experimentava un cert retorn al passat quan s'endinsava a les sales i ensopegava, per exemple, amb una reproducció d'un submarí o una simulació d'una cabina espacial de quan l'home va arribar a la lluna el 1969. Una cosa semblant ocorria al passatge del terror amb personatges de pel·lícules com Frankenstein i la seva cabina d'experiments, o l'àmplia escenografia de decapitats, penjats i guillotinats.

Els actuals gestors no volen avançar gaires detalls sobre quines figures antigues “sobreviuran” a les sales i quines desapareixeran i si també es trauran els espais on fa anys es representaven obres teatralitzades. “Serà un museu de cera del segle XXI, tot i que és difícil definir-ho per la falta de referents”, reconeixen. I és que els museus de cera no són freqüents. El més important i referent internacionalment és el Museu Madame Tussauds, amb seu central a Londres, que té la col·lecció de figures de cera més gran del món.

L'ancoratge a un passat i els seus referents, desconeguts o que podien ser irreconeixibles per a bona part del visitant actual per motius generacionals va influir en la progressiva caiguda dels visitants al Museu de Cera, que van començar a baixar dels 200.000 en els primers compassos del mil·lenni fins a menys de 150.000 el 2018. El Museu de Cera va obrir les portes el 1973 per iniciativa de l'arquitecte i escenògraf Enrique Alarcón, artífex de la col·lecció.

Fa un any, a causa del descens d'ingressos –alguns venien d'altres activitats, com el lloguer de les sales i la gravació d’una part de la pel·lícula Wax–, l’edifici del Museu de Cera es va posar a la venda. No hi va haver ningú interessat en aquesta operació i, al final, la fórmula pactada ha estat la del lloguer de l'espai a la societat que n’assumirà l’explotació.

A més del Museu de Cera, les altres dues peces que componien l'equipament són el Bosc de les Fades, el bar que hi ha just al costat, ambientat com diu el nom, que va obrir en la Barcelona postolímpica, i el Passatge del Temps, una botiga que venia objectes curiosos i de disseny. El bar ha reobert les portes en les últimes setmanes i també funcionarà com el bar del museu quan reobri.