Catalunya injectarà 48 milions als centres amb més alumnes vulnerables

Aquest dilluns el Departament d'Educació va anunciar un pla per pal·liar les desigualtats que pateixen els alumnes d'entorns empobrits. Es tracta d'un paquet de 19 mesures, dotat amb 48 milions, entre les quals destaquen els ajuts per a llibres i extraescolars. Els recursos es destinaran, prioritàriament, als centres que concentren més volum d'aquests alumnes —uns 500, segons el Departament, tant públics com concertats—. Les escoles hauran d'explicitar quins projectes volen posar en marxa per rebre aquest finançament addicional.

“La covid ha agreujat la situació dels alumnes vulnerables”, va admetre el conseller d'Educació, Josep Bargalló, fent referència a les dificultats, o impossibilitat, de connectar-se i de seguir el curs a distància, així com de fer casalso campaments d'estiu. Bargalló també va reconèixer que la pandèmia ha provocat un augment d'alumnes en situació de pobresa, un fenomen que ja es comença a apreciar en l'increment de les sol·licituds de beques menjador per al curs que ve.

Amb l'objectiu de reduir les desigualtats, Educació va presentar el Pla de millora de les oportunitats educatives, dotat amb 48 milions d'euros, que està compost per 19 mesures distribuïdes en quatre àmbits o finalitats: la reducció de les barreres econòmiques, l'acompanyament a l'alumnat, la millora de la participació de les famílies i la garantia d’oportunitats educatives més enllà de l'escola. En concret, entre les mesures la gratuïtat de llibres i materials en centres públics (en els quals s'invertiran 4,2 milions), els ajuts per costejar sortides o excursions (cinc milions) o per a activitats complementàries a la concertada (1,6). Així mateix, per al suport educatiu d'aquest col·lectiu es proposa contractar uns 300 tècnics d'integració social i educadors socials, a més de recórrer a voluntaris o professors jubilats per fer tasques d'acompanyament. Igualment, s'augmenten les subvencions a associacions de famílies i s'invertiran nou milions en projectes per evitar l'abandonament escolar o per reforçar les activitats comunitàries i de barri.

Els projectes i el finançament estan pensats, prioritàriament, per als centres que més alumnes vulnerables acullen, els anomenats d'alta o màxima complexitat —encara que Bargalló va admetre que estan revisant aquesta qualificació—, que en total són uns 500 centres (40 d’aquests concertats), amb uns 180.000 alumnes. Els centres hauran d'especificar quins projectes volen posar en marxa i Educació els dotarà de recursos, segons les seves característiques.

Sobre la polèmica generada arran de la decisió d'alguns centres de màxima complexitat de no impartir la sisena hora el curs que ve —els que la volien mantenir ho havien de sol·licitar expressament—, Bargalló va admetre que alguns directors ho van sol·licitar al juny al·legant “problemes d'espai i organització” i demanant destinar aquest professorat a desdoblar grups. Però algunes famílies ho han criticat per no haver-les consultat. “No entenem que sigui una decisió, encara que sigui provisional, que es prengui sense consens”, va intervenir el conseller. Així mateix, Bargalló va admetre que la retirada de la sisena hora s'estendrà més del previst, encara que no va detallar el nombre de centres. “No esperàvem ni volíem que anés més enllà dels que ho van demanar al juny. No volem retirar la sisena hora”, va afirmar Bargalló.

L'inici del curs es manté

El conseller Josep Bargalló va assegurar que, en una situació com l'actual, l'inici del curs es manté amb les condicions previstes, però no va descartar endurir-les si la situació sanitària empitjora i, de fet, Bargalló va assegurar que es compta amb “un pla b i un pla c”. “Falta un mes i mig i en temes de pandèmia és molt temps”, va expressar el conseller, cautelós, encara que també va voler enviar un missatge tranquil·litzador assegurant que no es preveu “un grau de confinament que impedeixi obrir les escoles”. I va recordar que actualment, malgrat certes restriccions, es mantenen oberts casalsi guarderies.