_
_
_
_

La desaparició del turisme pot tancar fins a un 40% dels comerços del Born

El 25% dels establiments d'aquest barri emblemàtic de Barcelona ja han abaixat la persiana pels efectes del coronavirus

Comerços tancats al carrer Gravina.
Comerços tancats al carrer Gravina.Gianluca Battista
Cristian Segura

Al Born ja hi ha aquests dies gairebé més persianes abaixades que turistes. Els anuncis de les agències immobiliàries pengen pràcticament a cada carrer oferint locals en venda o de lloguer, negocis que han caigut amb l'epidèmia del coronavirus. Els comerços d'aquest barri de Barcelona que han tancat des del març arriben al 25%, i poden ser fins a un 40% a finals d'any, segons l'Associació de Comerciants de La Ribera i el Born (Born Comerç). Aquells que continuen dempeus, sobreviuen amb un descens de la facturació d'entre el 40% i el 90%.

Más información
Una encuesta alerta del probable cierre del 35% de comercios de las zonas turísticas de Barcelona
La epidemia pone en jaque al comercio de proximidad de Barcelona
Barcelona destina un millón de euros a subvencionar la rebaja de los alquileres comerciales

A la plaça de les Olles, el Ciro improvisa com a guia de l'enfonsament del Born. El Ciro és l'encarregat del restaurant italià Gravin. Al davant té dos negocis que van dir adeu, i en resumeix els motius: un és la mítica botiga de material de pesca Casa Calicó, fundada el 1850 i que es va mudar el 2017 al Poblenou per un increment inassumible del lloguer; l'altra era Fit Flop, sabateria que ha tancat amb el coronavirus. “Els darrers anys hem anat depenent més i més del turisme estranger, mentre que el teixit veïnal anava disminuint”, explica Jordi Tomàs, propietari de la botiga de roba The Outlet. Tomàs ha experimentat des del març una pèrdua d'ingressos d'entre el 70% i el 88%. El seu objectiu és superar el temporal gràcies a la comprensió dels proveïdors i el propietari del seu local, que li ha fet una quitança, aplaçant un 50% del lloguer fins a finals d'any. Tomàs critica les complicacions burocràtiques per accedir als aplaçaments de les quotes d'Hisenda i a les ajudes per a autònoms. Creu que té marge per sobreviure fins el març del 2021 però, per si de cas, explica Tomàs, ha demanat cita per informar-se al Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) sobre com pot tancar la botiga avançant la seva jubilació. Li han donat hora per a d'aquí dos mesos.

Juan Carlos Arriaga, president de Born Comerç, adverteix que si la situació no millora d'aquí a la tardor, un 10% o 15% més de comerços, també de restauració, poden finalitzar l'activitat un cop liquidin estoc. Arriaga identifica que la crisi s'agreuja per als negocis del centre del barri, amb descensos d'ingressos de fins al 80%. Als carrers limítrofs, en canvi, la reducció es mou de mitjana per sota del 50%. Exemples d'això són la bijuteria de disseny de Carme Anglada, al carrer Rec, que està patint una disminució de vendes del 90%, i el negoci de cafès selectes per emportar Coffee Casa, al carrer Carders, més allunyat del rovell del Born, on han perdut un 40% dels clients, els visitants internacionals. Anglada diu que el Born està “molt més impactat” que altres barris per la pèrdua del turisme, i admet que té dubtes sobre la possibilitat de mantenir obert el seu establiment.

Una raó important per a la diferència entre l'interior del Born i la seva àrea perimetral, segons Arriaga, és la mobilitat, perquè l'exterior del barri és més accessible. Tant Born Comerç com Barcelona Oberta, l'associació que aplega els eixos comercials turístics de la ciutat, critiquen les limitacions per als cotxes que ha introduït l'Ajuntament durant la pandèmia. Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta, assegura que aquests canvis no haurien d'aplicar-se en un moment d'emergència econòmica. “Què volem? Que Barcelona sigui cosmopolita o que sigui una ciutat neorural, com sembla que vol l'alcaldessa Ada Colau?”, afegeix Arriaga.

Una botiga tancada al Born.
Una botiga tancada al Born.Gianluca Battista

Arriga també indica que la restauració a la zona perimetral del Born té més espai per a les terrasses, comparat amb el 80% de la resta del barri, que és per a vianants i de carrers estrets. El president de Born Comerç assegura que l'Ajuntament només ha contestat al 20% de les sol·licituds per ampliar l'espai de les terrasses al districte de Ciutat Vella. Els empresaris consultats coincideixen que les darreres setmanes la tendència ha empitjorat per les noves restriccions de la Generalitat i per les recomanacions poc concretes sobre el confinament voluntari a l'àrea metropolitana.

Per Jordi Tomàs, la situació és “un desastre”, i també ha estat clau el fet que s'hagin perdut residents al Born, substituïts per allotjaments turístics i pisos compartits d'estudiants. Manquen clients residencials que podrien, en part, treure'ls el ventre de pena. Veïns com Elizabeth Carratt, canadenca que viu a la zona. Carrat valora que en els dos anys que fa que és al barri, no l'havia vist tan tranquil, i assegura que aquests dies és més assídua als seus establiments favorits, “per intentar ajudar”. Arriaga subratlla que el teixit comercial del Born és de petites empreses, més vulnerables que no pas les grans cadenes i les multinacionals, absents en aquesta àrea perquè els locals disponibles són petits.

“Viure aquí és car i fer vida de barri és difícil. Depenent del que vulgui comprar, una llibreta, per exemple, haig d'anar-me'n al carrer Princesa. Això és guirilàndia i el turisme nacional també està deixant de venir perquè veu el Born com una cosa artificial”. Les estadístiques de l'Ajuntament del 2018 indiquen que el 12,2% dels comerços del Born estan especialitzats en el turisme, contra el 9,4% de mitjana a Barcelona. L'encariment del metre quadrat residencial al Born entre el 2013 i el 2020, segons el Consistori, ha estat del 36%, igual que al conjunt de la ciutat.

30.000 llocs de treball en joc

Gabriel Jené calcula que més de 30.000 llocs de treball poden destruir-se el 2020 si, com indiquen les seves enquestes internes, tanquen el 35% dels negocis associats a Barcelona Oberta. El president d'aquesta organització d'eixos comercials turístics diu que el 57% dels clients de les empreses representades per Barcelona Oberta són compradors no residents a la ciutat. El turisme estranger ha desaparegut i el nacional, segons Jené, ha anat en retrocés les darreres setmanes. “La situació és més depressiva que a l'inici del desconfinament, per la reducció de la mobilitat imposada per l'Ajuntament i per les decisions recents de la Generalitat. La demanda interna ha caigut una altra vegada i les cancel·lacions hoteleres han pujat”. Barcelona Oberta defensa que per salvar l'economia cal evitar les mesures pròximes al confinament i fer un seguiment més actiu dels infectats amb el coronavirus.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_