Barcelona impulsa un pacte postcovid sense calendari ni pressupost

El Pacte per Barcelona, l'acord de reconstrucció social i econòmica de la ciutat postcovid impulsat a l'abril pel govern de l'alcaldessa Ada Colau, ja té un esborrany del document final. Són 27 pàgines fruit del treball de taules sobre economia, aspectes socials, cultura, turisme o mobilitat en les quals han participat els partits de l'Ajuntament i desenes d'institucions i entitats públiques i privades. El document no té calendaris ni pressupost i és tan genèric que ha causat malestar entre algunes entitats, que es plantegen no signar-lo. El termini per avalar el text o fer aportacions finalitzava ahir dilluns.

Formalment, el pacte va arrencar el 28 d'abril, en la sisena setmana de l'estat d'alarma i per frenar la pandèmia. Va ser una reunió telemàtica, amb l'alcaldessa i el primer tinent d'alcalde, Jaume Collboni, connectats des de l'Ajuntament amb un ampli ventall d'entitats del teixit econòmic, social, educatiu, esportiu, cultural o científic de la ciutat. D'aquella primera sessió Colau va agrair l'esperit positiu dels participants.

Des de llavors, s'han reunit aproximadament cada dues setmanes la taula principal del pacte i les sectorials: economia, drets socials, model urbà i cultura, educació, ciència i esport. Per fer-se una idea de la transversalitat dels participants, el llistat, en el qual alguns integrants participen en diverses taules, ocupa sis de les 27 pàgines. I probablement explica el to genèric del document, amb 10 objectius i 50 actuacions amb les quals qualsevol pot coincidir, perquè no detalla ni quantifica ni prioritza les més urgents per respondre a l'emergència. Alguns participants asseguren fins i tot que els documents de les taules “eren millors que la síntesi final”, tot i que lamenten que “gairebé no hi havia temps per intervenir, hi havia tanta gent que cada agent parlava un minut”.

“Un abans i un després”

Entre els participants figuren actors amb interessos tan dispars com la Síndica de Barcelona, la Fira, el Consorci de la Zona Franca, sindicats, patronals, col·legis professionals, gremis, entitats i federacions d'entitats, el RACC, el Sindicat de Llogaters, Fridays for Future, universitats públiques i privades, el cos consular, clubs esportius, associacions ecologistes, la xarxa d'economia social i solidària o l'aeroport i el port.

La presentació del document assenyala que “la pandèmia marcarà una fita que suposa un abans i un després a l'hora de marcar prioritats” i apel·la al “compromís col·lectiu per impulsar una sortida en positiu de la crisi” en concentrar aquelles prioritats que s'ha acordat abordar de manera immediata”. La idea és que les accions les materialitzin tant les administracions com els 200 actors participants. “La ciutat”, conclou, “vol enviar un missatge de confiança, de seguretat, d'optimisme al conjunt de la ciutadania, a la resta d'administracions públiques i als agents de la comunitat internacional, públics i privats”.

I fixa deu objectius, “que no s'entenen els uns sense els altres”, afirma el text. Metes com reactivar i enfortir el teixit productiu i comercial i l'ocupació, a través de l'agilitació de tràmits, enfortir polítiques d'ocupació, promoure el comerç de proximitat o la reindustrialització. Però res de detalls, calendaris o assignacions pressupostàries.

Altres punts són “l'aposta per sectors econòmics resilients i innovadors” com el digital; per “l'acció comunitària reforçant els serveis socials i la seva articulació amb el teixit social i d'entitats” per atendre els més vulnerables i afrontar les desigualtats; o “convertir l'habitatge en una resposta econòmica, social i ambiental a la crisi”. I també hi figura enfortir el sistema sanitari i biomèdic, un model urbà de proximitat amb mobilitat sostenible i compromès amb el canvi climàtic, o l'aposta per un sistema educatiu sòlid.