_
_
_
_

Barcelona impulsa un pacte postcovid sense calendari ni pressupost

L’esborrany del text és tan genèric que ha causat malestar entre algunes entitats, que es plantegen no signar-lo

L'Impact Hub Barcelona, un espai de 'coworking' i 'startups' al districte 22@ del Poblenou de Barcelona.
L'Impact Hub Barcelona, un espai de 'coworking' i 'startups' al districte 22@ del Poblenou de Barcelona.Massimiliano Minocri
Clara Blanchar

El Pacte per Barcelona, l'acord de reconstrucció social i econòmica de la ciutat postcovid impulsat a l'abril pel govern de l'alcaldessa Ada Colau, ja té un esborrany del document final. Són 27 pàgines fruit del treball de taules sobre economia, aspectes socials, cultura, turisme o mobilitat en les quals han participat els partits de l'Ajuntament i desenes d'institucions i entitats públiques i privades. El document no té calendaris ni pressupost i és tan genèric que ha causat malestar entre algunes entitats, que es plantegen no signar-lo. El termini per avalar el text o fer aportacions finalitzava ahir dilluns.

Más información
Barcelona impulsa un pacte de reconstrucció postcovid amb tots els partits i 50 entitats

Formalment, el pacte va arrencar el 28 d'abril, en la sisena setmana de l'estat d'alarma i per frenar la pandèmia. Va ser una reunió telemàtica, amb l'alcaldessa i el primer tinent d'alcalde, Jaume Collboni, connectats des de l'Ajuntament amb un ampli ventall d'entitats del teixit econòmic, social, educatiu, esportiu, cultural o científic de la ciutat. D'aquella primera sessió Colau va agrair l'esperit positiu dels participants.

Des de llavors, s'han reunit aproximadament cada dues setmanes la taula principal del pacte i les sectorials: economia, drets socials, model urbà i cultura, educació, ciència i esport. Per fer-se una idea de la transversalitat dels participants, el llistat, en el qual alguns integrants participen en diverses taules, ocupa sis de les 27 pàgines. I probablement explica el to genèric del document, amb 10 objectius i 50 actuacions amb les quals qualsevol pot coincidir, perquè no detalla ni quantifica ni prioritza les més urgents per respondre a l'emergència. Alguns participants asseguren fins i tot que els documents de les taules “eren millors que la síntesi final”, tot i que lamenten que “gairebé no hi havia temps per intervenir, hi havia tanta gent que cada agent parlava un minut”.

“Un abans i un després”

Entre els participants figuren actors amb interessos tan dispars com la Síndica de Barcelona, la Fira, el Consorci de la Zona Franca, sindicats, patronals, col·legis professionals, gremis, entitats i federacions d'entitats, el RACC, el Sindicat de Llogaters, Fridays for Future, universitats públiques i privades, el cos consular, clubs esportius, associacions ecologistes, la xarxa d'economia social i solidària o l'aeroport i el port.

La presentació del document assenyala que “la pandèmia marcarà una fita que suposa un abans i un després a l'hora de marcar prioritats” i apel·la al “compromís col·lectiu per impulsar una sortida en positiu de la crisi” en concentrar aquelles prioritats que s'ha acordat abordar de manera immediata”. La idea és que les accions les materialitzin tant les administracions com els 200 actors participants. “La ciutat”, conclou, “vol enviar un missatge de confiança, de seguretat, d'optimisme al conjunt de la ciutadania, a la resta d'administracions públiques i als agents de la comunitat internacional, públics i privats”.

I fixa deu objectius, “que no s'entenen els uns sense els altres”, afirma el text. Metes com reactivar i enfortir el teixit productiu i comercial i l'ocupació, a través de l'agilitació de tràmits, enfortir polítiques d'ocupació, promoure el comerç de proximitat o la reindustrialització. Però res de detalls, calendaris o assignacions pressupostàries.

Altres punts són “l'aposta per sectors econòmics resilients i innovadors” com el digital; per “l'acció comunitària reforçant els serveis socials i la seva articulació amb el teixit social i d'entitats” per atendre els més vulnerables i afrontar les desigualtats; o “convertir l'habitatge en una resposta econòmica, social i ambiental a la crisi”. I també hi figura enfortir el sistema sanitari i biomèdic, un model urbà de proximitat amb mobilitat sostenible i compromès amb el canvi climàtic, o l'aposta per un sistema educatiu sòlid.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_