La caiguda d’alumnes per la pandèmia amenaça les universitats públiques

Les universitats públiques temen un descens d’alumnes el curs vinent per la situació d’emergència sanitària, la qual cosa suposaria al seu torn una disminució d’ingressos a les portes d’una crisi que requerirà importants recursos per afrontar-la i que en algunes regions, com a Andalusia, ja ha provocat retallades dels fons que els lliura l’Administració. Grans campus, com la Complutense o Granada, encara no han fet previsions. D’altres, com la de les Illes Balears o la de Màlaga, esperen una caiguda, tot i que encara no hi posen xifra. A Valladolid sí: han registrat un descens global del 6% en la preinscripció de màsters, encara que mirant el col·lectiu dels estudiants estrangers el percentatge augmenta fins al 15%. També han fet comptes, a petició de la Generalitat, les set universitats públiques catalanes, que estimen una pèrdua de fins al 7% d’alumnes de grau i un 30% als màsters.

“Els rectors estem molt preocupats. Semblava que estàvem sortint de la crisi anterior i ara ens arriba aquest cop que no sabem quin impacte tindrà. A més, a la crisi econòmica s’hi afegeix la crisi de mobilitat”, resumeix Joan Elias, president de la comissió d’internacionalització i cooperació de la CRUE (la conferència estatal de rectors).

L’organisme que reuneix tots els responsables universitaris no ha fet encara cap estimació de l’impacte global i molts campus tot just han iniciat el procés d’inscripció i no disposen de dades. Però on sí que s’han fet estimacions, com a Catalunya, les dades no pinten bé. Sobretot en l’apartat de màsters, uns ensenyaments sensiblement més cars que els graus (els preus oscil·len entre els 800 euros a Andalusia i els gairebé 3.000 a Catalunya o Madrid). Aquí les universitats estimen un interval de caiguda d’entre el 10% de campus com el de Girona i el 30% de la Universitat de Barcelona. Malgrat que es tracta de xifres encara provisionals, també apunten una tendència que es pot considerar força fiable tenint en compte que es desprenen de la preinscripció, encara en curs, en la qual els alumnes han de pagar una taxa d’uns 30 euros per reservar plaça.

“Els més afectats seran els màsters més presencials i els que tenen un nombre més elevat d’estudiants estrangers. La gent té por i prefereix no traslladar-se pel temor del fet que hi hagi un nou rebrot”, apunta María José Figueras, rectora de la Universitat Rovira i Virgili i presidenta dels rectors catalans. La mirada està fixada especialment en algunes titulacions de postgrau en què més de la meitat dels alumnes són de fora. El secretari d’Universitats català, Francesc Xavier Grau, considera que el fenomen és menys preocupant en els graus, en què els alumnes que arriben procedeixen d’altres autonomies. “Si amb el nou curs tenim mobilitat entre regions de l’Estat, no hauria d'afectar”. Tot això, per tant, es traduirà en menys matrícules. Catalunya calcula que els ingressos per les taxes de graus i màsters es reduiran en 20 milions.

Les universitats es nodreixen, bàsicament, de finançament públic, però el que ingressen per les matrícules que paguen els alumnes varia segons cada comunitat, i oscil·la del 9% aproximat a Galícia o el País Basc al 26% de Catalunya, segons l’Estadística de finançament i despesa de les universitats públiques espanyoles del Ministeri d’Educació, corresponent al 2016. No obstant això, el percentatge de Catalunya variarà el curs vinent amb la reducció del 30% del preu de les taxes.

En el curs passat, les universitats espanyoles –públiques i privades– van acollir un total de 139.708 alumnes estrangers, ja sigui en grau, màster o doctorat, la qual cosa representa un 8,8% del total, segons l’informe Dades i xifres del sistema universitari espanyol, corresponent al curs 2018-2019. En els estudis de grau és menys habitual la presència d’alumnes de fora d’Espanya (un 5,4% del total), però sí que representen un col·lectiu important en màsters i doctorats, on arriben al 22 i al 26%, respectivament.

En el cas dels graus, gairebé la meitat dels alumnes estrangers (46%) provenen de països de la Unió Europea, mentre que l’Amèrica Llatina suposa la segona regió emissora (23%). I si es mira la destinació, Madrid, Catalunya i la Comunitat Valenciana són les preferides d’aquests alumnes per cursar els seus estudis.

En els màsters, és especialment destacable el creixement dels alumnes estrangers registrats durant l’última dècada, malgrat la garrotada que va suposar la crisi. Si el 2010 eren 18.384, el curs passat van ascendir fins als 47.667, un 260% més. Per nacionalitats, la gran majoria (62%) procedeixen de l’Amèrica Llatina, seguits dels que arriben de la Unió Europea, Àsia o Oceania, que ronden el 15%. Madrid i Catalunya repeteixen com a destinacions preferides, amb uns 10.000 estudiants cadascuna, tot i que mirant amb el prisma dels percentatges, a Navarra (37,8%) i a Catalunya (37,2%) és on tenen més pes respecte al total.

Malgrat l’absència de xifres, des de la CRUE assumeixen que aquest fenomen es pot donar a qualsevol regió, tot i que aventuren que castigarà els postgraus i els campus més grans i amb més mobilitat d’estudiants. “Patirem molt en els màsters perquè hi ha molta matrícula de fora. Molts alumnes venen com si fos un Erasmus, però si no poden venir i gaudir de la vida estudiantil es quedaran al seu país. Per estar tancats aquí no vindran. I això també pot passar amb els alumnes que procedents d’altres comunitats autònomes”, admet Joan Elias. A més de la por per les limitacions de moviment, el també rector de la Universitat de Barcelona apunta que hi ha altres elements que hi juguen en contra, com l’impacte de la crisi en les economies familiars –pagar la residència a una altra ciutat pot resultar inviable– o el fet de preferir esperar que vinguin temps millors. “Hi ha màsters amb un component alt de pràctica, així que si l’alumne veu que no el podrà fer correctament pot pensar a esperar-se un any per matricular-se”, afegeix Elias.

“Són xifres provisionals de preinscripcions formalitzades durant el pitjor període de la crisi sanitària i fins a finals de setembre estarà obert el termini. Però sí que és especialment preocupant la situació dels estudiants que provenen d’altres països”, explica una portaveu de la Universitat de Valladolid sobre el descens general del 6% que ha registrat per estudiar màsters el curs vinent, i del 15% entre aspirants estrangers.

Alguns beneficiats i fenòmens inesperats

A la Universitat de Valencia, en canvi, asseguren que estan notant l’efecte contrari. “Si comparem les preinscripcions amb les de l'any passat estem força per sobre”, afirma Isabel Vázquez, la vicerectora d’Estudis, que xifra aquest augment provisional en un 27%. El creixement el protagonitzen els alumnes espanyols, que augmenten un 32%, mentre que els estrangers es mantenen. “Però sí que hi ha hagut grans moviments per nacionalitats: han caigut notablement els llatinoamericans (fins a un 51% en el cas dels de l’Equador) i han pujat molt (un 93%) els xinesos”, afegeix Vázquez.

Els rectors asseguren que el panorama al setembre és incert, així que es podrien donar altres fenòmens inesperats. “Es pot donar el cas que al final augmentin els alumnes de grau perquè la gent opta per formar-se, tal com va passar en la crisi anterior”, assenyala Figueras. O també que algunes universitats més petites i provincials es vegin beneficiades perquè els alumnes prefereixen no traslladar-se a grans campus de grans ciutats.

Per incentivar les matriculacions, els rectors aposten per oferir màsters híbrids, que combinin les classes en línia amb les presencials. “Seria una manera de no perdre alumnes estrangers, perquè podrien seguir virtualment les classes i, quan la situació millori, organitzar unes jornades presencials intenses durant 15 dies, matí i tarda, i concentrar totes les pràctiques durant aquest període. A més, el cost seria menor per a ells perquè es reduiria l’estada”, defensa Elias. La representant dels rectors catalans també proposa apostar pels màsters amb més atractius. “I els que són més especialitzats i anaven més justos d’alumnes potser no s’haurien d’oferir el curs que ve”, assenyala Figueras.

De cara a l’impacte en els graus, els rectors proposen reforçar el sistema de beques, tant les que concedeixen els governs com les de les mateixes universitats, buscant fins i tot fórmules originals com la que ha engegat la Universitat de Múrcia, que busca crear un fons d’ajudes per a alumnes afectats per la crisi actual amb donacions d’antics estudiants o dels treballadors.