Tornada a la casa de la platja, cent dies després

Josep Porta i Dolors Parés han tornat a Begur (Baix Empordà), on tenen la seva segona residència des de fa 15 anys, 97 dies després d'haver tancat casa seva davant de l'anunci de l'imminent confinament decretat per frenar la propagació de coronavirus. Han passat els tres mesos d'estat d'alarma al seu domicili de Terrassa, amb les seves filles de 26 i 30 anys. Malgrat que totes dues estan emancipades, van decidir confinar-se amb els seus pares i cap d'elles no va tocar el carrer. Pare i filles van teletreballar. La parella va arribar divendres al poble i senten que han “perdut uns mesos” de la seva vida i veuen “fatal” que tanta gent s'hagi saltat el confinament. Encara que els hauria agradat tornar a Begur, Josep assegura: “Vam voler ser respectuosos i no ho vam fer, tot i que de ganes no ens en van faltar”.

Más información

Segona residència: el retrobament

Les amistats de joventut van fer que el Josep i la Dolors, de 59 i 57 anys, s'acabessin comprant una casa en una urbanització propera a la platja de Sa Tuna. Passen les vacances d’agost i els caps de setmana de primavera a Begur. La resta de l'any pugen un dia cada dues setmanes per ventilar la casa i menjar amb els amics. L'anunci del confinament fet el 14 de març pel president, Pedro Sánchez, els va agafar a la segona residència. No ho van dubtar, van fer la maleta i van tornar a Terrassa. “Vam considerar que ens havíem de confinar a casa”, assegura la Dolors. I les filles, que es van voler tancar amb els pares, també pensaven el mateix. “Durant la quarantena vam fer moltes coses, des de zumba per la tele fins a cuinar seguint la receptes de Nando Jubany”, explica el Josep. La Dolors ho matisa, “sobretot vam fer família”.

Al llarg del confinament, quan han vist que hi havia gent que se'l saltava i viatjava a la segona residència, van tenir temptacions. “El cap et diu moltes coses i més encara amb el bon temps que va fer. Ens hauria agradat, però vam voler ser respectuosos”. Un motiu de pes en auqesta decisió és que la seva mare, ja gran, necessita visitar-se al CAP un dia a la setmana. Qui ho van tenir clar van ser les seves filles. “Elles ni s’ho van plantejar”, assegura la Dolors, van ser molt més “radicals”: “Si no es pot, no es pot”, els van argumentar.

A ella li sembla “fatal” que tanta gent se saltés el confinament i anés a la segona residència. “No sabien si estaven infectats de covid-19 i podrien haver contagiat la població d’allà”, afirma, i assegura que era millor ser a Barcelona, a prop del seu hospital de referència, perquè “els d'aquí [la zona de la Costa Brava i Girona] no estaven preparats per rebre tanta gent com ho estan a l'estiu, que és quan s'augmenten les plantilles.”

Han volgut respectar el confinament “fins a l'últim dia”. Tant ells com els seus amics i els treballadors de l'empresa de publicitat de la qual Josep és soci: “S'han portat molt bé”. No ha sigut fins aquest divendres, 19 de juny, que han tornat Begur. Tenen piscina i una terrassa amb vista al mar, que és on pretenen passar la major part del temps. Després d'aquests mesos, la Dolors se sent estranya. “No és com els altres Sant Joan, és com si fos març”. Per al Josep ha estat “com si el temps no hagués passat, com un impasse, com si haguéssim perdut uns mesos de vida”. “Però sí que hem fet moltes coses en família i ara ha quedat un buit”, afegeix ella.

Després de tres mesos tenen moltes coses per posar en ordre. Han anat a comprar al mercat a Palafrugell i la Dolors ha sentit com algú deia: “Ja han obert la porta”. Resignació. Ell, com sempre, aquest dissabte s'ha aixecat a primera hora del matí, ha fet esport i ha anat a comprar el pa i els tres diaris que llegeix el cap de setmana. Encara no han anat al nucli urbà de Begur, no s'adapten gaire a les mascaretes i prefereixen anar a llocs on no sigui necessària. Però quedaran a sopar amb uns amics: “No és pel sopar, és per veure'ns”, confessa el Josep.