Els nens reconquereixen la Barcelona turística

La crisi del coronavirus ha provocat escenes insòlites en 20 anys als barris de Barcelona més pressionats pel turisme: nens anant en bici i patinet davant de la catedral, al barri Gòtic; jugant a futbol al Park Güell, o passant la tarda davant de la Sagrada Família. En una ciutat d'1,6 milions d'habitants que rep cada any 30 milions de visitants, la seva sobtada desaparició dels llocs més concorreguts ha portat els veïns a reconquerir l'espai públic, però tot plegat té una cara b: la crisi socioeconòmica.

Els experts que aposten pel decreixement turístic convenen que la situació actual no és l'escenari que defensen, i que consisteix, diuen, a posar límits a la indústria. Amb el 15% del PIB de la ciutat vinculat al turisme, això d'ara, reconeixen, és una catàstrofe que mostra descarnadament la dependència del sector d'algunes zones, diuen. Les seves propostes per intentar mantenir aquesta reconquesta ciutadana passen per normatives més restrictives als negocis turístics o gestió de la mobilitat.

Agustín Cocola, investigador en turisme i ciutats de la Universitat de Lisboa, va signar el 2016 un estudi que indicava que els llits turístics al barri Gòtic són gairebé tants com de veïns. Cocola recorda com en entrevistar-los, els veïns “lamentaven passar desapercebuts, com si la vida residencial s'hagués esfumat”. Els més afectats per la pèrdua d'espai públic eren els nens i les persones grans. “La pandèmia ha tret a la llum aquesta realitat, que la gent necessita espai per a la vida quotidiana”.

“La gent necessita espai per a la vida quotidiana”, defensa un expert

L'investigador pensa que “quan es trobi la vacuna tot tornarà a la normalitat”. “L'estiu del 2021 no serà gaire diferent del 2019”, augura, i creu que “l'única solució” perquè els veïns recuperin la ciutat “seria el decreixement, perquè és un tema de sobrecàrrega i cal decréixer en nombre de persones i d'activitats econòmiques destinades al turisme”. Admet que “és utòpic perquè implicaria una reestructuració de l'economia de la ciutat que comportaria molts anys” i tampoc creu que es puguin regular o limitar els accessos en aquests punts. A Venècia, recorda, es va intentar posar torniquets i va fracassar.

Martí Cusó i Jordi Magrinyà són veïns i activistes del barri. De nens van gaudir de Ciutat Vella sense turistes, jugaven a futbol i anaven sols. “Això és bonic, però també ha visibilitzat les conseqüències nefastes de dependre d'un monocultiu turístic: precarietat laboral, economia submergida, pèrdua de comerç i expulsió de veïns. La recepta no és tornar al mateix”, diu Cusó, que assenyala com les xarxes veïnals estan ajudant els qui s'han quedat sense ingressos. Magrinyà celebra gaudir ara de la “vida de poble”: “Els veïns debatem com aconseguir seguir al carrer quan torni el turisme, preservar-ho, amb horaris, per exemple”. L'escola Sant Felip Neri és en una plaça que es tanca a l'hora de l'esbarjo, perquè l'envaïen els turistes.

A l'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic de Barcelona fa anys que defensen aquest descens del turisme. “Però no era això, perquè al darrere hi ha una crisi social brutal”, admet Dani Pardo. “El problema del turisme és el monocultiu, no l'activitat. Quan parlem de decreixement plantegem un canvi de model econòmic, que necessita una transició, consensos i alternatives”, aclareix. Pardo lamenta que “es perd una ocasió de posar-ho sobre la taula” i que “els esforços dels poders públics i econòmics s'estan destinant a tornar on érem, amb les mateixes lògiques”. Davant del retrobament amb carrers i places també és partidari de “batallar, no permetre que ens tornin a expulsar”.

“El coronavirus ha posat en evidència la vulnerabilitat dels territoris molt depenents del turisme. Caldria pensar com transitar cap a un model en el qual el sector tingui un paper”, però no l'actual, convé Ernest Cañada, coordinador d'Alba Sud, un centre de recerca en turisme responsable. Cañada és crític amb els grans operadors i l'ocupació que generen. “És un sector molt demandant, viuen de l'entorn dels seus negocis i pressionen perquè es gestioni i es millori com els convé”, diu. I, d'altra banda, subratlla com “l'efecte d'aquesta crisi ha estat la pèrdua de llocs de treball que es revelen precarus, el gruix dels operadors s'han desprès dels seus treballadors”. “L'ocupació tan vulnerable que ha construït el turisme posa en qüestió la legitimitat del sector”, opina. Creu que més enllà de la protecció als treballadors “les ajudes públiques per als operadors haurien de condicionar-se a garanties de qualitat de l'ocupació”. L'expert es mostra partidari d'“introduir polítiques de condicionalitat, de contrapès a les empreses”.

Els residents debaten com preservar preservar l’espai fixant horaris

Mercat inclement

Des de Balears, el professor de Geografia i expert en Turisme Macià Blázquez alerta que “la situació d'ara és molt perillosa, demostra que el mercat és inclement i som en mans d'uns pocs que tenen hipermobilitat, la crisi social serà desastrosa en llocs amb tanta especialització turística, som un país d'hotels, platges i terrasses”. Creu que les imatges d'aquesta setmana “són anecdòtiques, Europa és una destinació segura, Barcelona seguirà tenint atractiu”. La seva proposta per intentar que els veïns mantinguin la seva presència als barris passa per “normatives més restrictives per als negocis vinculats al turisme, com botigues o terrasses, i replicar experiències d'èxit en la gestió de la mobilitat, com els carrers de sentit únic”.