El museu dels 150 dispensadors d’hidrogel

A les 10 del matí una trentena de persones esperaven que el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) reobrís les portes després de 90 dies tancat. Eren els Amics del Museu, que hi acudien per celebrar que el seu centre tornava a l'activitat i així poder retrobar-se amb els seus milers d'obres. Els esperava, entre el primer dels 150 dispensadors d'hidrogel repartits per tot el museu i la catifeta desinfectant, el president del Patronat i pare de la Constitució, Miquel Roca, radiant de felicitat: “És un dia molt important, perquè una manera de reactivar el país passa per la cultura”, explicava, mentre assegurava que el MNAC no “estalviarà, per a tots els ciutadans que hi vagin, temps, imaginació i dedicació”.

El museu va obrir al 100% el seu espai visitable –tret de les terrasses i els miradors–, per la qual cosa es podrà veure tota la col·lecció exposada. Amb un aforament reduït a les 800 persones alhora, tot i que els 50.000 metres quadrats de l'edifici del Palau Nacional que acull el MNAC fan la falsa sensació que no hi ha gaire gent. En la seva reobertura es podien veure avis amb els nets, parelles amb fals aspecte d'estrangers, algun grup reduït i persones soles a les diferents zones de l'edifici, com ara com davant de les pintures romàniques dels absis del Pirineu; les sales dels retaules i les escultures gòtiques, l'enorme Batalla de Tetuan de Fortuny o davant les obres modernistes de Gaudí. Tots amb les seves mascaretes i guardant les distàncies de seguretat i seguint la nova senyalització que s'ha desplegat per tot el museu per evitar que els visitants es creuin o es concentrin en una zona. Al final de la jornada l'havien visitat 565 persones, tot un èxit per ser un dia laborable, tot i que l'any passat el van visitar una mitjana de 2.000 persones al dia durant el mes de juny.

No ho tenien fàcil. L'accés des de la plaça d'Espanya fins al museu és, com la majoria de les vegades, un continu esquivar obstacles, entre els quals el pavelló que acull durant aquests dies sensesostre de la ciutat i que gestiona l'exèrcit. Fins a aquest dijous al matí no funcionaven les escales mecàniques que permeten superar el desnivell. El museu obrirà de dimecres a diumenge, i els caps de setmana s'ha habilitat una llançadora des de la plaça d'Espanya que pujarà els visitants gratis cada 20 minuts, un nou servei que pagaran juntament amb la Fundació Miró i el Museu Arqueològic.

Al vestíbul hi havia també part dels 150 treballadors de la plantilla i el seu director, Pepe Serra, que, demostrant que la pandèmia no havia alterat el que ja reivindicaba abans, va tornar a posar de manifest les dificultats en què es troben el MNAC i els museus barcelonins. “És imprescindible una política cultural única; un sistema de governança cultural únic, perquè el sistema, els museus, els artistes i el teixit cultural són només un, encara que hi hagi una gran diversitat, cal la governança política cultural única. Hem de deixar de parlar de sector cultural per fer-ho de societat cultura”.

Es referia, entre altres coses, al fet que els museus de Barcelona, malgrat negociar-ho els seus directors entre ells durant setmanes, no hagin pogut mostrar una imatge d'unitat a l'hora de reobrir. Fins i tot es treballava en la lectura d'un manifest per fer que els museus ocupessin un lloc central en la ciutadania, "i una foto conjunta a la terrassa de la Miró”, ha explicat Serra. Al final, les pressions de les diferents administracions que hi ha al darrere dels centres ho han impedit: el CaixaForum va obrir el dia 1, el Macba el 4 i el divendres, dos dies després del MNAC, reobriran les fundacions Miró i Tàpies, el CCCB i el Museu Picasso.

Serra també va tornar a reivindicar la gratuïtat dels museus públics; el fet que siguin “una plaça pública on poder entrar sempre que es vulgui”, mentre que, va llançar, es pugui seguir cobrant per entrar a veure les exposicions temporals. Al seu parer, el problema és que “mai hem tingut model” i que el “sistema té els peus de fang, amb una base social fràgil”. Per això va demanar “valentia” a l'hora d'“afrontar el debat sobre el model cultural que es vol per al futur”.

Pel que fa a la programació, el MNAC reobre amb Son. Empremtes i figuracions a les Valls d'Àneu, d'Oriol Vilapuig, que es va poder veure només un dia, i Nuar l'espai. Donació d'Aurèlia Muñoz, les dues temporals en marxa. Serra ha explicat, que l'únic projecte previst que es desenvoluparà serà el d'“Intrusions, amb la Fundació Suñol. Ahir va acabar la selecció de les 15 o 20 obres que s'exposaran per tot el museu a partir de l'octubre”. Pel que fa al fet de poder exposar la capella de Carracci: “Hem arribat a un acord amb el Prado per poder fer-la durant la primavera del 2022 i així no perdre Roma, que serà la tercera etapa. Però el que s'ha descartat finalment és la mostra sobre Nonell, ni aquest any ni el que ve”, ha explicat Serra. “Preferim un impacte fort i no arrossegar. Fer net. I el 2021 està molt enfocat. La primera meitat està molt vinculada amb la Guerra Civil i la segona amb Gaudí i una reflexió sobre Barcelona i com s'ha construït la memòria en aquesta ciutat. És un projecte molt potent. Ara es presentarà la publicació sobre Nonell, on hi haurà molts avanços d'investigació, però l'exposició de Nonell no es farà”.

Segons Serra, el dia 15 es reuneix el Patronat, que haurà d'aprovar la reestructuració de la temporada. També que en els propers mesos el museu se centrarà en el seu Pla comunitari, accelerant tot el discurs d'impacte social que estava previst en el Pla estratègic. També explicarà que han calculat unes pèrdues, entre el març i el desembre, de 2,1 milions d'ingressos, però que amb el canvi de programa s'estalviaran 900.000 euros. “El museu té uns actius i la situació real és una altra”, ha conclòs.