“No es pot anomenar educació en línia al que estan fent les universitats presencials”

Durant els seus 25 anys d'història, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) s'ha anat fent un lloc en el sistema universitari, consolidant el seu model d'educació a distància i virtual que té uns 73.000 alumnes i més de 5.700 treballadors. Josep A. Planell (Barcelona, 68 anys), que és al capdavant d'aquest campus en línia des de fa set anys, aplaudeix la resposta que han tingut les universitats presencials per reconvertir el seu mètode d'ensenyament durant el confinament, però defensa que això dista del concepte d'educació en línia. Per arribar a aquest punt, Planell assegura que han de replantejar-se molts aspectes, com la bretxa digital.

Pregunta. Amb la implantació de l'educació virtual generalitzada i exprés, li ha sortit competència?

Resposta. [Riu] No és realment competència. L'esforç que s'ha fet perquè tot el sistema universitari se n'acabi sortint amb èxit és una cosa, però que a tot se li pugui anomenar educació en línia és una altra. No crec que es pugui anomenar educació en línia al que estan fent les universitats presencials. Això és una emergència, però no crec que signifiqui que totes estableixin l'educació en línia com a model. En una universitat com la nostra no tenim classes magistrals amb professors que parlin davant d'una càmera, l'estudiant aprèn fent. En el model que ara anomenen en línia el professor es posa davant de la càmera i transmet el seu coneixement. Amb l'emergència, cada professor ha impartit la classe com considera que és en línia. Al final, depèn de l'artesania de cada professor. A la UOC tenim 3.000 assignatures dissenyades amb el mateix patró.

P. Si les universitats presencials continuen amb el model a distància, pot perjudicar la UOC?

R. Les presencials s'orienten a joves de 18 anys i la UOC a persones que tenen de mitjana 30 anys, una família i gairebé sempre una hipoteca. Han deixat els estudis o ja tenen una carrera o un mòdul professional. Potser si les presencials passen a ser en línia, podria passar que els nostres estudiants es moguessin, però no crec que passi l'any que ve.

P. Les universitats parlen d'un model híbrid, combinant tots dos models el curs vinent. Com ho veu?

R. No sé realment en el que pensen, les classes magistrals sí que poden convertir-se en virtuals, però el que es fa en un seminari o un laboratori, gairebé sempre no es pot fer. Amb un model híbrid penso que parlen de convertir en virtual la formació teòrica.

P. Tot és virtualitzable?

R. Una videoconferència entre dues persones es pot fer, entre 40 participants és difícil mantenir un diàleg, és poc àgil i s'acaba convertint en petits discursos sense interacció. Així que en activitats de discussió i intercanvi d'idees, caldrà la presencialitat. 

P. L'educació virtual ja ha arribat per sempre?

R. Si es dona el cas d'universitats presencials de prestigi com Cambridge passin a ser en línia i, en lloc de cobrar 50.000 lliures per matrícula presencial, demanen 3.000 als alumnes en línia, potser hi ha persones que preferiran tenir un títol de Cambridge que de la UOC. Serà difícil competir-hi, pot tenir un abast immens. El primer preocupat és l'alcalde de Cambridge perquè el 25% de la seva població és estudiantil i això trastoca l'impacte social que té la universitat en el seu entorn. A Espanya, que tenim una universitat presencial per província i que han fet una aportació enorme als seus territoris, pot haver-hi conseqüències de tot tipus.

Hi haurà un moviment de les presencials a les que són en línia, però veurem com això s'acaba estructurant. Però llavors, caldrà plantejar-se si caldrà que totes les universitats imparteixin els mateixos graus.  

P. En aquest procés de virtualització de les universitats presencials ha aflorat la bretxa digital. Es pot solucionar?

R. Hi ha una bretxa digital, però també cal veure a quins territoris no arriba encara la fibra òptica. Passa com amb el teletreball. No pots enviar a casa els treballadors i dir ‘ja t'ho faràs’. Cal donar-los els instruments. La gent que fa teletreball, s'ha de pagar internet o cal compensar-ne una part? Els nostres treballadors demanen ara cadires perquè no en tenen una per fer una jornada de vuit hores. Hem viscut una emergència i s'ha hagut de solucionar com s'ha pogut, però si això ho volem fer bé, cal replantejar moltes coses.

P. Llavors, al setembre les universitats amb docència virtual haurien d'oferir ordinadors a tots els alumnes?

R. [Rumia] Un estudiant que es matricula a la UOC sap que ha de tenir un dispositiu potent. Les normes de joc han d'estar clares. Si la gent no té un ordinador o una connexió, potser ha de formar part de les beques. Si l'estudiant té mèrits per anar a la universitat, ha de poder seguir les classes igual que tothom.

P. De vegades hi ha confusió sobre l'estatus de la UOC. És pública? Privada?

R. Es diu que la UOC és privada perquè és una fundació, però té un mandat públic. La UOC neix el 1995 amb una llei aprovada per unanimitat al Parlament. Rep una subvenció de la Generalitat i els preus públics els fixa la Generalitat. És una universitat pública de gestió privada.

P. El nou ministre d'Universitats, Manuel Castells, acostuma a parlar molt bé de la UOC. Se senten mimats?

R. [Riu] Això és per provocar? Mimats no. La UOC és la primera universitat totalment en línia del món. La idea que les universitats a distància són de segona per a gent de segona ha existit durant molts anys i potser hi ha qui encara s'ho creu. També hi ha la idea que l'educació en línia no pot ser tan bona. No discutiré aquest punt, però de presencials també n'hi ha de molts tipus. Jo miraria les taxes d'assistència a classes d'algunes carreres. El ministre, que ha estat professor de la UOC i que ara està en excedència i ens coneix, ens posa com a referència, però no crec que ens estimi més que a la seva universitat, que és la Uned.

P. El ministre ha criticat la mala qualitat d'algunes privades. Hi està d'acord?

R. Cal distingir entre les universitats privades sense ànim de lucre i les que sí. Hi ha moltes privades en línia que tenen un propietari i algunes han sortit a borsa. Quan ell fa aquesta crítica, es refereix al fet que quan muntes una institució d'educació com un negoci, aquest està per sobre de la qualitat de l'educació.