Qui era realment ‘La Flaca’ a qui Pau Donés va dedicar la seva famosa cançó?

Encara que La Flaca, el primer gran èxit de Jarabe de Palo, va veure la llum el març del 1996, no va ser fins a l'estiu de l'any següent que es va convertir en un èxit d'aquests incontestables gràcies a un anunci de Ducados. De fet, bona part de les més de 600.000 còpies que l'àlbum de debut del mateix nom va vendre en total a Espanya van ser per culpa d'aquest espai publicitari. Això sí, per més que hagin passat més de dues dècades des que vam escoltar per vegada primera aquests 4:29 minuts que canviarien per sempre la vida de Pau Donés, no hi ha cap dubte que el tema no ha perdut amb el pas del temps gens de l'halo de misteri que desprèn. Sense anar més lluny, la Flaca va existir de debò o tot va ser fruit de la imaginació del músic?

La història arrenca el 1995, quan Donés va viatjar fins a l'Havana amb la intenció de gravar un videoclip d'El lado oscuro, una altra de les peces que poc després s'inclourien en el seu debut. Amb ell també hi havia el seu aleshores amic, el productor audiovisual Fernando de France, que no només va comprar els bitllets d'avió, sinó que també es va encarregar de facilitar una maqueta de l'artista a un contacte seu que tenia al segell Virgin. Així ho recordava ell mateix en una entrevista que va concedir l'any passat al diari Abc: “Com que estic bastant boig, i aquells dies encara ho estava més, se'm va encendre la bombeta i vaig trucar al Pau i sis amics més, companys amb qui rodava, i els vaig proposar anar-nos-en cap allà a gravar imatges per fer un videoclip, i preparar un paquet de presentació més professional mentre esperàvem alguna resposta de Virgin. (…) I a mi em va encantar una noia molt, molt prima que vam veure: la Flaca. (…) Pau Donés se'n va enamorar bojament, però no va aconseguir endur-se-la al llit”.

Aquella dona que van conèixer a La Tasca, una discoteca a l'aire lliure molt popular a El Malecón, era Alsoris Guzmán. Sense pensar-s'ho gaire li van proposar que fes de model per al videoclip i ella ho va acceptar gustosa. “Ens va citar l'endemà a casa seva per recollir les seves coses i al migdia ja estava instal·lada al nostre hotel, compartint habitació amb Eva Nielsen, en aquells moments l'ajudant de direcció. Va ploure despietadament tota la setmana, per la qual cosa no vam poder rodar ni un metre de pel·lícula, encara que sí que vam descobrir, de la mà d'Alsoris, aquesta Cuba que no surt als catàlegs de les agències de viatges”, va escriure el mateix Donés el 2017 a l'autobiografia 50 palos… i continuo somiant, on també va confessar el següent: “També durant aquesta setmana hi va haver canvis en la logística de l'equip. Alsoris es va mudar a la meva habitació (no perquè li agradés més jo, sinó més aviat tot el contrari, perquè va resultar que l'Eva li va agradar una miqueta més del normal), i Fernando (el director) va agafar una ameba que el va tenir a l'hospital quatre o cinc dies. Durant aquesta setmana van passar moltes coses, però la que més em va afectar a mi va ser enamorar-me perdudament d'aquest corall negre de l'Havana, d'aquesta tremenda mulatona”.

Segons l'autor, just el dia abans d'agafar el vol de tornada a Espanya “vam sortir a celebrar, vam tornar a l'hotel de matinada i ja a l'habitació Alsoris, com cada nit, em va fer un petó a la galta i es va ficar al seu llit. Vaig anar al lavabo i quan vaig sortir, veient aquell àngel negre enfundat entre llençols blancs, no em vaig poder reprimir: ‘Flaca, no me'n puc anar de l'illa sense haver-me ficat al llit amb tu’. Ella va somriure, va obrir els braços i em va dir: ‘Vine, Pablito’”. No obstant això, tal com es desprèn d'aquest mateix testimoni, contra tot pronòstic no van consumar el seu amor. El músic va continuar el seu relat afirmant en aquestes pàgines que “em vaig recolzar al llit, la vaig abraçar i el següent record que tinc és despertar-me amb el sol del matí a la cara, abraçat a l'Alsoris, però totalment vestit. Va ser tal l'emoció que havia sentit aquests dies que m'havia quedat adormit. Em vaig llevar, vaig agafar un llapis i un full de paper, i assegut al meu llit i mirant la Flaca adormida vaig escriure, en tot just deu minuts, una poesia curta que relatava el que havia sentit per aquesta dona durant aquelles dues increïbles setmanes a l'Havana”.

“Va sorgir un petó, però ja; un petó a l'autobús quan anàvem en viatge per Cuba. Ell era una persona tímida llavors, a part que érem molt joves; i a mi no em demanis barrejar la feina amb res més”, va afirmar per sorpresa la mateixa Alsoris en una entrevista publicada pel diari El Mundo el 2017. Segons el seu testimoni, aquella cubana que actualment viu a Milà no va dormir al costat del músic pels mateixos motius que ell recorda. “Diu ell al llibre que jo soc lesbiana. Això no és cert”, va comentar, no sense abans afegir que aquells espanyols a l'Havana no podien pagar habitacions individuals per a tothom i a ella li "va tocar amb el Pau des del principi”. Sigui com sigui, després de tornar a Espanya Pau Donés va haver de formar la banda en un temps rècord perquè els caçatalents de Virgin Records, mentre ell era a milers de quilòmetres de casa, van confirmar que s'aproparien al primer concert de Jarabe de Palo a la sala Tarantos, a Barcelona. En principi el nostre protagonista no tenia intenció de tocar La Flaca, però gràcies al fet que va canviar d'opinió en l'últim moment aquella nit se'n va anar al llit amb un contracte signat.