El sector turístic català perdrà una quarta part dels llocs de treball per la covid-19

El sector turístic català està vivint el seu annus horribilis a conseqüència de la pandèmia de coronavirus. Les previsions apunten al fet que aquest any es podrien destruir entre 82.000 i 95.000 llocs de treball, una quarta part de l'ocupació, segons un estudi de la Universitat de Barcelona que analitza la projecció d'un sector que aporta el 12% del PIB català. La caiguda de la facturació directa es preveu que sigui d'uns 15.000 milions d'euros. Davant d'aquesta previsió, la consellera d'Empresa, Àngels Chacón, demana 7.500 milions dels fons de reconstrucció europeus per ajudar el sector a Catalunya.

Si en la crisi del 2008, el sector turístic català, i de manera especial el de Barcelona, va suavitzar l'impacte de la recessió econòmica, ara és a l'ull de l'huracà amb la paralització absoluta des del març, una obertura per fases i no abans de l'1 de juliol per als visitants estrangers que constitueixen el gruix dels qui arriben a Catalunya. D'acord amb les estadístiques de l'estudi, realitzat per AQR-Lab, integrat en bona part per professors de la Universitat de Barcelona (UB), i la mateixa universitat, el sector més perjudicat (amb un descens del 65%) és el de l'organització de convencions i fires, seguit amb un 55% del transport aeri, agències de viatges (52%), restauració i sector hoteler i l'oferta cultural i oci, tots dos amb caigudes d'un 46%.

L'estudi és una projecció del sector turístic a curt i mitjà termini el 2020, amb variables de despesa, ocupació i pernoctacions. Descriu dos escenaris, un amb un impacte més negatiu i un altre no tan pessimista, que es calcula amb una recuperació més ràpida del turisme internacional. I tots dos prenent com a referència les dades del 2019. L'any passat, l'impacte directe de les indústries turístiques en la facturació va ser de 38.000 milions d'euros, i van generar 358.000 llocs de treball. En l'escenari més restrictiu, la projecció per al 2020 és de 22.800 milions de facturació i 263.000 llocs de treball; en el més positiu la facturació arribaria als 24.100 milions i l'ocupació seria de 276.000 persones. És a dir, que es podrien destruir un de cada quatre llocs de treball.

Les pernoctacions hoteleres cauran de mitjana entre un 50% i un 60%, va resumir el director general de Turisme, Octavi Bono, en un debat organitzat pel Col·legi d'Economistes de Catalunya. L'estudi reflecteix l'abisme entre les xifres del 2019 i les d'aquest any en aquest capítol. El segon trimestre de l'any passat va haver-hi 50 milions de pernoctacions i aquest any –amb el confinament gairebé total– es van quedar en 1,8 milions. En els mesos de l'estiu del 2019 es van registrar 80 milions de pernoctacions davant dels prop de 22 milions, en l'escenari més negatiu, o els 36 milions del més optimista. Una cosa semblant passa amb la despesa, que l'any passat va ser de 25.500 milions d'euros i enguany podria arribar en la projecció més optimista els 8.000 milions.

L'estudi el va presentar ahir dimecres al Parlament la consellera d'Empresa, Àngels Chacón, que va avançar que per compensar la disminució de la facturació es necessitarà l'aportació d'uns 7.500 milions procedents dels fons de recuperació europeus que li corresponguin a Espanya. Segons les estimacions de Chacón, Catalunya suposa el 23% de l'activitat turística d'Espanya, de manera que aquests fons que reclama servirien “per evitar la destrucció d'entre 82.000 i 95.000 llocs de treball”.

La recuperació, el 2021

“Aquest serà un any de supervivència, la recuperació no vindrà fins al 2021”, opinava Josep Maria Bagudà, directiu del grup hoteler Barceló en el debat del Col·legi d'Economistes. Una trobada en el qual es van anar desgranant altres xifres i previsions, totes més aviat pessimistes. Com que a Barcelona només obriran uns 40 hotels en els primers mesos, segons va comentar el director del gremi, Manel Casals. O que les companyies aèries europees reduiran un 40% el nombre d'operacions a Espanya en relació amb altres anys. O que l'esperança del turisme nacional per a l'estiu també és complicada perquè, segons va explicar Octavi Bono, en una enquesta nacional només entre el 35% i el 38% van contestar que viatjarien per Espanya: “Això suposa un màxim de 16 milions de persones i ja hi ha altres territoris que treballen de manera habitual amb el turisme nacional”.

Un debat en el qual es va evidenciar la preocupació del sector, especialment de l'hoteler i la restauració, davant la fi dels ERTO, que en principi acaben el 30 de juny, i la impossibilitat d'assumir la reincorporació dels treballadors si l'activitat no s'accelera i amb ella les reserves hoteleres i el consum en la restauració. “S'han pres algunes mesures encertades, com la possibilitat d'ampliar les terrasses i el descompte del 75% de les taxes però amb una data, desembre d'aquest any, que quedarà curta perquè trigarem més, almenys fins a la Setmana Santa del 2021”, en opinió de Roger Pallarols, director del Gremi de Restauració.