L’escola privada perd 28 milions al mes per la pandèmia

Les escoles privades perden mensualment 28 milions d'euros arran del tancament dels centres educatius per la pandèmia, segons un recompte fet per aquest diari amb les patronals de les escoles privades, la concertada i les escoles infantils. El sector assegura que està patint problemes de liquiditat a causa del descens d'ingressos per l'augment d'impagats, per la reducció dels imports en les quotes i pels rebuts no emesos de serveis que s'han deixat de prestar. I han enviat les xifres a la Generalitat esperant rebre ajudes dels fons especials estatals o europeus per recuperar-se de la crisi que ha generat la pandèmia.

El Departament d'Educació, com la resta de les àrees, està recopilant dades per xifrar quin és l'impacte del coronavirus als diferents sectors. El sector de la concertada eleva el cop a gairebé 17 milions d'euros; la privada, a vuit milions; i les escoles infantils privades, a tres milions, i tot plegat suma un total de 28 milions. Totes les estimacions s'enviaran a Economia, que al seu torn ho farà arribar al Govern central per poder accedir als fons d'ajuda. Educació assegura que està analitzant “totes les ajudes que s'han d'establir per a la recuperació econòmica del sector i caldrà veure quins recursos arriben de l'Estat per donar resposta a les necessitats” que s'han plantejat.

El sector de la privada concertada –700 centres, 365.000 alumnes i 19.000 professors– ha fet números i eleva les pèrdues a 16,8 milions al mes mentre duri el confinament. Les cinc patronals han elaborat conjuntament un “pla de rescat”, en el qual asseguren que el confinament els ha posat “al límit de la fallida”. El motiu: la caiguda en picat dels ingressos a causa de diversos factors. D'una banda, l'augment dels impagaments. La fundació Escola Cristiana –la principal patronal, amb 400 associats– admet que els rebuts retornats s'han duplicat i ronden el 4%. “En alguns casos és menor, però tenim casos extrems d'un 75% d'impagaments i això és inaguantable”, apunta Miquel Mateo, secretari general adjunt de l'entitat.

A això s'hi afegeixen les bonificacions generalitzades que les escoles han aplicat a les quotes i que poden oscil·lar entre el 15% i més del 50%, en alguns casos. Carles Camí, president de l'Associació de Centres Autònoms d'Ensenyament, aposta per moderar aquestes reduccions. “Més del 15% pot posar en risc les escoles, cal fer bé els números perquè si són et pots trobar que no et quadren”. Però Camí apunta que “el forat més gran” als balanços l'ha provocat el fet de deixar de cobrar serveis complementaris com el menjador, les excursions o les activitats extraescolars. “Aquests imports, a part de cobrir els costos de l'activitat, tenen un marge que es destina a mantenir les escoles”, afegeix.

La disminució d'ingressos s'afegeix a l'infrafinançament històric que denuncia sistemàticament la concertada: perceben uns 2.000 euros anuals per alumne, mentre que la pública en rep 6.000, segons les seves xifres. “Si la Generalitat pagués el que ha de pagar la crisi actual no la notaríem tant”, afirma Mateo.

Les escoles privades, per la seva banda, asseguren que són “les més afectades” perquè no reben ajudes de la Generalitat. Encara estan ultimant les xifres, però calculen que les pèrdues són vuit milions al mes. “La situació econòmica és greu, estem funcionant amb una reducció important d'ingressos i estem tirant de reserves”, admet Àlex Cerdà, president d'Epic, la patronal de la privada, un sector que té 60 centres, 45.000 alumnes i uns 5.000 treballadors.

Aquest sector també ha patit una reducció d'ingressos en les quotes, que suposen la via de finançament d'aquestes escoles. I també s'han vist obligades a aplicar un ERTO que ha afectat personal no docent, però mantenen les nòmines del professorat, cosa que els porta a retreure a la concertada els seus laments. “Gairebé el 70% del pressupost d'una escola és per a les nòmines del personal i a la concertada els ho paga Educació”, etziba Cerdà. La privada també es queixa que Educació els obligui a complir normes com a la pública o la concertada, però que després els deixin de banda, per exemple, en les proteccions sanitàries. “Educació no ens facilita EPI. No poden tractar els nostres alumnes de manera diferent, estem parlant d'una emergència sanitària”, remata Cerdà.