“En èpoques de por la cultura il·lumina el present i imagina el futur”

La politòloga Judit Carrera (Barcelona, 1974) passa bona part del temps del seu confinament connectada amb l'equip del Centre de Cultura Contemporani de Barcelona (CCCB), el centre que dirigeix des del 2018. El 13 de març, el CCCB i tots els equipaments culturals van tancar per frenar l'avenç de la covid-19. “Va ser un impacte molt fort que ens ha obligat a suspendre totes les activitats, exposicions i col·laboracions internacionals fins a finals de juny. Però hem tingut una capacitat de reacció ràpida; hem reconvertit tot el que hem pogut als nostres canals virtuals i hem mogut en el calendari els grans projectes troncals entre dos i tres mesos”.

Es refereix a les exposicions sobre William Kentridge, una reflexió sobre el postcolonialisme que es pregunta què vol dir viure junts en un ambient d’apartheid tractant temes com la por de l'altre i del contagi. També la dedicada al planeta Mart, una reflexió sobre què és viure a la Terra “que ara adquireix noves lectures”, explica Carrera. Quan el CCCB torni a obrir, sobre el 12 de juny, reprendrà la mostra sobre videojocs Gameland, que estava en marxa i que es prorrogarà.

Carrera es mostra satisfeta per la imatge d'unitat que estan donant els museus de Barcelona a l'hora de reprendre l'activitat a mitjans de juny. “Coordinar la reobertura és un gest simbòlic, un regal a la ciutadania per part de la cultura, per mostrar que és un element important de suport a aquesta idea de la vida en comú a la ciutat que la pandèmia ha posat en crisi. Necessitem readaptar els nostres espais als protocols de sanitat i nosaltres, amb 18.000 metres quadrats, no ho tenim fàcil, però volem reobrir com més aviat millor”.

La politòloga està convençuda que els museus seran diferents a partir d'ara. “La crisi ha demostrat la importància dels espais públics en els quals ens relacionem i la cultura n'és un, un espai que cal reivindicar ara més que mai, un lloc on entrem en contacte amb l'altre, però també amb el passat i el futur, a través de la literatura, el cinema, l'art o la ciència. L'essència dels museus com a espais d'interacció i barreja de mons continua sent la mateixa. Encara que hi hagi canvis d'agenda, la manera de relacionar-nos amb el públic serà la mateixa”, però adverteix: “Si els museus volem ser centrals en la societat, hem de deixar de ser temples i convertir-nos en una àgora. Cal obrir-se més a la societat i arribar a públics més amplis i diversos”.

Per Carrera, la reobertura dels centres i la recuperació de la normalitat són fonamentals: “El virus serà amb nosaltres força temps, però tenim els criteris de distància, higiene i precaució per recuperar la vida. Hem de ser respectuosos amb tanta mort i amb la feina de la nostra sanitat pública, però alhora cal equilibrar-ho amb una certa recuperació, perquè podem estar tancats dos anys esperant la vacuna i és fonamental recuperar els espais públics.”

Al CCCB sempre li ha interessat el futur com a tema de debat i de reflexió. “És importantíssim que, en un moment de foscor i incertesa, de por a la pandèmia, al canvi climàtic i a l'auge de l'extrema dreta, la cultura i els espais culturals siguin capaços d'obrir camins, traçar cartografies i dibuixar mapes per il·luminar el present i imaginar el futur possible. En la por del futur la cultura té la capacitat de traçar una altra mena de relat, mobilitzar altres utopies i reconstruir i aconseguir que ens apropiem de la idea de futur, fonamental per a la vida.”

Reconeix que aquesta crisi “no era imprevisible, hauríem d’haver escoltat els científics, que ens n’alertaven feia anys. Una de les lliçons és que hem de prendre en consideració les advertències del món científic i de les humanitats que aquesta irrupció de la manera d'habitar està arribant al límit i està posant en risc fins i tot la supervivència de l'espècie al planeta”.

No li fa por que un cop passada la pandèmia ens n’oblidem aviat. “El risc de l'oblit és gran però alhora és una necessitat per continuar vivint. Ho vam viure amb la reacció després de l'atemptat de la Rambla. Hi ha una capacitat de superació i recuperació dels traumes que és positiva, que demostra les ganes de superar i recuperar les llibertats bàsiques de mirar al futur. Confio que aquesta crisi, que ha estat profunda i ha generat tanta mort no caigui en sac foradat i que tinguem la capacitat de llegir millor els senyals d'alerta del que està passant”.

Pel que fa a la cultura, Carrera assegura: “Em preocupa l'impacte que tindrà la crisi econòmica que s'acosta en un sector molt fràgil que estava molt precaritzat i castigat des de la crisi del 2008. Em preocupa que la cultura no estigui en el rang alt de les prioritats polítiques”.

“No podem regalar la nostra llibertat de manera gratuïta i sense resistència. I la manera de fer-ho és recuperar la vida pública i, per aconseguir-ho, hem obrir els museus com més aviat millor.

Durant aquests mesos el món virtual ha esdevingut fonamental. “Els canals virtuals són imprescindibles i la crisi ha donat l'impuls definitiu per ser capaços de crear en un canal que ens permet arribar més lluny. Però també ha manifestat les seves limitacions: el món virtual és molt més petit, menys ric i ple de capacitat de sorpresa i improvisació, mentre que la presencialitat et permet relacionar-te amb les persones per gaudir d’una experiència comunicativa plena”.

Respecte al turisme, fins ara criticat però ara necessari per a la recuperació econòmica, la directora del CCCB considera que “la ciutat és un espai d'equilibri entre diferents poblacions i la seva diversitat, i que la seva força rau en la capacitat d'incloure gent diferent, tot i que el turisme ha posat en risc aquest equilibri en convertir-se en una indústria global que ha generat molt desenvolupament en ciutats que hi han vist una font de progrés”. Per Carrera, una de les coses que ha mostrat aquesta crisi “és que el turisme, en lloc de ser estable, és molt volàtil i que l'excessiva dependència del turisme posa en crisi el conjunt econòmic de la ciutat”.

El CCCB, situat al Raval de Barcelona, es nodreix, en un 70%, de visitants locals. “El seu gran valor és haver tingut la capacitat d'estar arrelat en el seu entorn i a les xarxes culturals de la ciutat i, alhora, estar projectat al món. És l'ADN del CCCB que pretenc continuar i promoure”.

El 2019 va viure un rècord de visitants amb 513.000 persones, unes xifres difícils de repetir. “La importància dels espais culturals no s'ha de mesurar per la quantitat de públics que rep, sinó per la seva capacitat de generar conversa, ser motor cultural i far prospectiu. Però tenir aquesta funció qualitativa i alhora rebre molt públic (sense que això hagi de ser un criteri de valoració principal) és compatible”.

Una de les imatges d'èxit de la Biennal de Pensament amb què el CCCB col·labora de manera activa és la de la plaça Joan Coromines plena de gent. “La Biennal va ser la culminació d'una tendència com a resultat d'un cansament de la pantalla, de la necessitat d'estar junts i el retorn de la presencialitat. En l'edició d'aquest any a l’octubre serà difícil repetir aquestes imatges, però soc optimista perquè aquesta crisi ha posat de relleu la presencialitat, i les ganes d'estar junts i de gaudir de la cultura seguiran augmentant”.

Més enllà del retorn a l'activitat del seu centre, la preocupa que “la suspensió de la llibertat de moviment i la temptació del nostre control algorítmic entri en un terreny perillós en el qual haurem d'estar alerta i ser conscients que la tornada de la llibertat és difícil de recuperar”. I afegeix: “Hi ha un gran risc de poder ser discriminats, controlats o penalitzats per qüestions de salut. Hem d’anar molt amb compte amb la pèrdua de llibertat per un bé superior com la salut, i ser conscients que no podem regalar la nostra llibertat de manera gratuïta i sense resistència. I la manera de fer-ho és recuperar la vida pública, per això volem obrir els museus com més aviat millor, perquè són espais d'urbanitat, de vida pública i de trobada amb els altres; perquè la cultura, al final, serveix per fomentar el pensament crític, més necessari que mai. Aquesta capacitat de discernir, criticar i opinar de manera autònoma i lluny de consignes serà més important que mai”.