El sector hoteler renuncia a reobrir fins que no es desconfini Barcelona

L'ànsia per saltar de fase no ha arribat als hotels. Malgrat que estan autoritzats a apujar la persiana, pocs negocis estan operatius, i els que s'hi han atrevit donen allotjament molt bàsic per als declarats serveis essencials. La majoria d'establiments renuncien a desprecintar-se fins que tinguin garantida una demanda mínima per cobrir les despeses. Això es tradueix a esperar que s'eliminin les restriccions de moviments a Barcelona i confiar que s'autoritzin els desplaçaments entre províncies. Una llum verda que només es preveu a partir del 22 de juny, i sempre que s'hagi aconseguit superar la fase 3.

A Catalunya hi ha registrats 3.040 hotels, segons l'Institut d'Estadística (Idescat). Malgrat l'àmplia oferta, només una vintena ofereixen actualment allotjament. Les restriccions a la mobilitat per l'estat d'alarma mantenen el tancament hoteler, fins i tot als llocs on la desescalada avança. “No obrirem fins que desconfinin Barcelona”, apunta Joan Capilla, propietari de l'hotel L’Algadir, al Poble Nou del Delta. A les Terres de l’Ebre hi ha un sol pacient hospitalitzat per la covid-19 i encadenen tres setmanes sense morts.

Dilluns entraran a la fase 2, el mateix que s'espera a tota la província de Tarragona i a les comarques del Pirineu i la Vall d'Aran. El Ministeri de Sanitat informa que, en aquest estadi, es podrà circular per tota la província, “en grups d'un màxim de 15 persones”. Un públic insuficient perquè quadrin els números. “És el moment més angoixant del confinament, la incertesa és gran i el marge d'error, molt petit. Equivocar-se obrint abans d'hora es pot pagar molt car. Amb quins clients podem comptar?”, pregunta Marta Domènech, de l'Hostal Sport de Falset, al Priorat.

La Confederació Empresarial d'Hosteleria i Restauració (ConfeCat) reclama que es permeti la mobilitat entre regions a la mateixa fase de desescalada per permetre al sector turístic poder “treballar mínimament”. A Catalunya s'avança de manera asimètrica i farà falta esperar per optar al públic de Barcelona (més de 5 milions de clients de proximitat potencials) però Andalusia, Aragó, Balears, Cantàbria, Galícia, el País Basc, Navarra o Múrcia poden arribar dilluns a la fase 2.

“Qui s'allotja en un hotel de la seva mateixa província? Obrir tota la infraestructura de l'hotel i treure el personal de l'ERTO per aspirar a omplir dues habitacions no té cap sentit”. La reflexió de Joan Capilla és comuna. “Fins que no obrin Barcelona, no cobrim ni les despeses”, refereix Josep Maria Prat, de l'Hotel Terminus de Puigcerdà. Parla amb coneixement de causa perquè ha estat dels pocs que s'ha mantingut al peu del canó durant tot el confinament. “En les primeres setmanes, no vam tenir gairebé ningú. Després he treballat jo sol, sense personal, amb una ocupació molt baixa: transportistes i alguns treballadors d'empreses de manteniment”, diu Prat. En circumstàncies normals, el Terminus té ocupades 20 de les 24 habitacions: “He arribat a pensar que obrir és gairebé un gest solidari”.

Clients ‘essencials’

Unes sensacions semblants descriu Magnus Haggren, director de l'Hotel Sallés Ciutat del Prat. “Els Mossos ens portaven els clients”, indica. L'hotel és a prop de l'aeroport de Barcelona i és un refugi per a viatgers que esperen hores el seu vol. Admet que l'escassíssima oferta hotelera podria donar lloc a la suspicàcia tarifària: “Podríem haver cobrat 500 euros per nit, però intentem no abusar i hem fixat un preu d'uns 100 euros, gairebé la meitat de l'habitual en un mes de maig”.

L'Hotel Nacional, a la Jonquera, també ha resistit obert. A dos passos de la frontera, es viu del “client de pas”. Però aquests dies els llits no els han ocupat els habituals conductors reposant de la quilometrada. “En tancar les fronteres, s'han mobilitzat molts policies per fer els controls. Els hem allotjat aquí”, informa la direcció del Grup Escudero, propietari de l'hotel.

La cadena SB Hotels té operatius tres hotels a Barcelona, Tarragona i Tortosa. El negoci queda molt restringit. “Oferim allotjament per causes de força major i a serveis essencials”, apunta un portaveu de la companyia. El tipus de client allotjat se cenyeix a treballadors essencials. “També persones que per causa major s'han de desplaçar i ho poden acreditar”. Mentre es viatgi només per obligació, al sector hoteler no li surten els comptes.