A l’hora de la veritat

El Moulin d’Andé és un centre cultural i artístic al nord de París que s’ofereix de residència per escriure. Georges Perec hi va passar la majoria de caps de setmana, entre l’any 1965 i el tombant de dècada. Hi va escriure La disparition, un thriller estrany, puntejat per les referències a Melville, Borges, Dafoe, Christie, Poe, enllà de cites bíbliques i talmúdiques, i d’un miler llarg de jocs de paraules: un llibre de 312 pàgines sense cap lletra e.

A l’habitació del Moulin d’Andé hi havia una llitotxa, una taula i una cadira tosques. Perec hi va escriure La disparition en un règim una mica monacal, lluny de la seva biblioteca particular. Hi havia caps de setmana que ni tan sols s’hi enduia un diccionari de francès. Si tenim en compte que a la novel·la no hi surt cap lletra e, la proesa de trobar sinònims i frases fetes, l’epopeia de fer tants jocs de paraules, sense diccionari, no deixa de ser remarcable. Però passa que Perec era enciclopedista, de tarannà i de cap. No tenia el que el dataisme confon per accés al coneixement i per la possibilitat d’amuntegar-lo en un disc dur. Perec mastegava mentalment la informació, la metabolitzava i, per això, a l’hora d’escriure només li calia obrir l’aixeta de les dendrites. A La disparition hi ha tants referents (geogràfics, ètnics, idiomàtics, musicals, zoològics, balístics, artístics, comercials, històrics) que costa de creure que no consultés gairebé cap llibre. Perec llegia com un esperitat i després pensava per si mateix.

L’historiador Yuval Noah Harari diu que el dataisme és una mena de religió digital. Reduït l’univers a un flux incessant de dades, regulat el desig pels algoritmes, el ciutadà s’excita amb el potencial interpretatiu de les màquines i creu que per fi els misteris de la realitat han estat revelats. En la seva línia de vulgaritzar dient que divulga, l’ectofilòsof Byung-Chul Han diu que el dataisme és sexi.

Catherine Clément, filòsofa, novel·lista, crítica literària i feminista francesa, va coincidir amb Perec al Moulin d’Andé. Es van fer molt amics. Els estadants es trobaven a l’hora de dinar i sopar. Un dia que ella menjava fesolets, Perec li va proposar que escrigués un text filosòfic sense la lletra e. És un joc, li va dir. Anys enllà, el text de Clément apareix, sense cap modificació, inserit a La disparition. Ella se’n va congratular. Perec creia més en l’amistat i en el joc que no pas en les dades. Si arriba a pensar en català, fa de bon pensar que del dataisme n’hauria dit dadaisme.