La Fundació Bofill alerta que la pandèmia farà augmentar la segregació escolar

La lluita contra la segregació escolar, que de manera generalitzada tot just comença a fer els seus primers passos, s'ha topat amb un enemic inesperat: la crisi econòmica provocada per la pandèmia del coronavirus. L'augment de famílies en situació de pobresa en combinació amb unes polítiques encara no consolidades seran els principals factors que hi jugaran en contra, segons els experts de la Fundació Jaume Bofill, especialitzada en temes educatius, que demanen que s'actuï immediatament. “Si no es despleguen les mesures necessàries per identificar i distribuir aquest alumnat, la segregació escolar es pot incrementar de manera contundent i immediata el curs vinent”, sentencia el seu director, Ismael Palacín.

Mirant cap a la crisi de fa una dècada, la Fundació Bofill alerta que certs patrons es repetiran ara, com l'augment dels alumnes vulnerables, a més d'un increment en els canvis de residència, la qual cosa provocarà inscripcions escolars fora de termini –el que es coneix com a matrícula viva–, que tradicionalment han assumit els centres amb un nombre més alt d'alumnes vulnerables perquè són els que tenen places sobrants. A això s'hi afegeix que “no hi ha prou mesures de detecció i d'escolarització equilibrada” d'aquest col·lectiu, segons Palacín. “L'actual crisi de la covid-19 arriba en un moment molt delicat, quan encara no s'havien desplegat les mesures previstes pel Pacte contra la segregació escolar”, afegeix.

Els experts de la Fundació temen que empitjorin les dades de segregació escolar, que ja són prou negatives (destaquen que Catalunya és una de les regions europees on aquest problema és més gran) i que han recollit i analitzat en un informe presentat aquest divendres. Es tracta de l'informe Estat i evolució de la segregació escolar a Catalunya, que analitza aquest fenomen des del curs 2001-2002 fins al 2018-2019 als 121 municipis de més de 10.000 habitants. L'estudi revela que en els últims cinc anys l'índex de segregació s'ha reduït lleument: del 48 al 44% a primària i del 39 al 35% a secundària. “El descens ha estat molt feble i precari. El fet que la baixada no sigui més pronunciada indica que no s'estan implementat mesures decidides i efectives de manera generalitzada”, assenyala l'estudi.

Detalladament, analitzant els 121 municipis amb més de 10.000 habitants, la majoria (75) registren nivells alts o molt alts de segregació. Més de la meitat (65) del total han empitjorat els índexs de segregació escolar en els últims cinc anys “per una política d'inacció”, apunta la Fundació. D'aquests, preocupen 44, que ja partien amb uns índexs elevats. Però l'estudi assenyala especialment la “situació crítica” de la dotzena municipis que acumulen 12 anys d'empitjorament de les xifres. Es tracta de les Franqueses del Vallès, Deltebre, Sant Sadurní d'Anoia, Ripollet, Castellar del Vallès, Rubí, Montcada, Molins de Rei, Esparraguera, Malgrat de Mar, Salou i Salt.

Així mateix, l'estudi assenyala que hi ha nou municipis amb alta segregació que no identifiquen alumnes vulnerables a P3 (l'etapa clau per afrontar el problema des de l'inici): Calafell, Corbera de Llobregat, Deltebre, Molins de Rei, Olesa de Montserrat, Sant Sadurní d'Anoia, Sant Vicenç dels Horts, Tortosa i Vila-seca.

A Deltebre admeten que coneixien que tenien un problema de segregació i no troben justificació per a la inacció política. No obstant això, es mostren oberts a canviar. “Prenem nota del que diu l'informe i de les mesures a implantar. Treballarem per mitigar-la. Ens diuen que quatre de cada 10 alumnes haurien de canviar d'escola. Tenim molta feina a fer”, admet Carlos Serra, regidor d'Ensenyament de Deltebre.

Però també hi ha dades positives i casos d'èxit: 18 municipis han reduït la segregació en l'última dècada i 23 mantenen a ratlla la problemàtica amb índexs molt baixos. L'informe apunta com a referents les mesures aplicades per Manlleu, Palamós, Palafrugell, Olot o Banyoles.

Precisament, la capital del Pla de l'Estany va emprendre fa 23 anys, amb l'arribada massiva d'immigrants, el Pla d'escolarització extensiva, ja que van veure que aquest col·lectiu es concentrava en uns barris concrets i les escoles corrien el risc de convertir-se en guetos. L'Ajuntament i les escoles es van posar a treballar plegats: van implantar la zona única escolar a primària; se citen i s'entrevisten tots els alumnes susceptibles d'estar en situació de vulnerabilitat abans de començar P3; amb el nombre d'estudiants necessitats establert, es decideix com distribuir-los equitativament a través de places reservades; i un servei d'autobús gratuït transporta els alumnes. “La clau ha estat la complicitat entre els centres, tots fan el possible per acollir aquests alumnes, és un treball en xarxa”, destaca la regidora d'Educació de Banyoles, Ester Busquets.

També estan aplicant “mesures ambicioses” grans ciutats com Barcelona, Manresa o Terrassa, però que són massa recents perquè es notin els resultats. “Milloren els municipis que potser no ho tenien fàcil, però sí que han fet els deures. I augmenta en aquells on no hauria d'augmentar. La segregació creix per inacció política i negligència, perquè són els fills dels altres”, etziba Palacín.

“La segregació és com engreixar-te: t'asseus al sofà a menjar dònuts, sense fer res, i sembla que no passi res, però no és així. Amb la segregació, si no prens mesures d'entrada ni identifiques el problema, no ho solucionaràs. La segregació es genera més per no fer res que per fer alguna cosa”, afirma Rafa Humet, exresponsable de l'àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona i assessor a l'Ajuntament de Terrassa.

Com a mesures per lluitar contra la xacra de la segregació, la Bofill demana que Educació creï un programa, dotat de personal, per executar i donar continuïtat als plans per lluitar contra la segregació. I com a accions concretes, moltes de les ja recollides en el projecte de decret d'admissions, congelat per l'estat d'alarma: millorar la detecció dels alumnes vulnerables, fer la planificació escolar conjuntament entre ajuntaments i Generalitat a través d'oficines municipals d'escolarització, augmentar les places reservades per a alumnes vulnerables en tot tipus de centres per redistribuir-los, eliminar les quotes de la concertada, que provoquen discriminació, i aportar finançament a aquests centres segons els alumnes desfavorits que hi hagi escolaritzats.

Sense relació amb la immigració

L'informe de la Bofill desmunta un dels tòpics més establerts quan es parla de segregació: vincular-la amb un alt nivell d'immigració. Segons la Fundació, dels 42 municipis amb més segregació escolar, 30 tenen un percentatge de població estrangera inferior a la mitjana. Segons els experts de la Bofill, això demostra que la xacra de la segregació no està tan vinculada amb la realitat social del municipi, “sinó que té més a veure amb les polítiques públiques que es desenvolupen”.

Els 10 municipis amb més segregació a primària:

1. Terrassa

2. Badalona

3. Esplugues de Llobregat

4. Tarragona

5. Sant Feliu de Llobregat

6. Ripollet

7. Sant Sadurní d'Anoia

8. Olesa de Montserrat

9. Molins de Rei

10. Lleida