Les 3.800 fotos trobades a les escombraries ja tenen firma

Els diumenges de Joaquín Tusquets Cabirol eren dies per dedicar-se a la fotografia o al golf. “A casa no se li donava especial importància a això de les fotos. Era un hobby del meu pare, com les seves partides al club de golf de Sant Cugat”, explica el seu fill Joaquín Tusquets Gras. Diversos aficionats a la fotografia van desenterrar el cap de setmana passat a les xarxes socials l'existència de 3.800 fotografies, datades entre els anys quaranta i setanta del segle passat i trobades el 2005 en un contenidor de Palma, a Mallorca. Són fotografies d'una gran qualitat i valor històric, segons els experts del Museu Marítim de Barcelona (MMB), institució que n'està negociant l'adquisició. L'autoria de les fotos ha estat anònima fins avui: la família Tusquets confirma a EL PAÍS que corresponen a l'obra del seu pare. Un retrat de la col·lecció és el de la seva mare, Rosa Gras, estirada a la platja. En una altra instantània hi apareix Joaquín Tusquets Gras de petit, jugant, i amb un nom escrit al dors del sobre que la guarda: “Joaquinito”. “Així em deien de petit”, diu, emocionat, el primogènit del fotògraf.

La primera pista de la identitat de l'autor de les fotografies la va donar el 2005 en aquest diari el periodista Andreu Manresa: en un dels sobres dels negatius hi apareixia un cognom, “Sr. Tusquets”. “Era un dels cinc únics sobres que l'autor va portar a revelar a un laboratori, perquè la gran majoria, uns 300, els havia revelat ell mateix”, afirma Toni Amengual, el col·leccionista que va descobrir aquell tresor ara fa 15 anys. Amengual, antic assistent del pintor Miquel Barceló, recorda que davant d'una botiga en reformes van deixar tirada en un contenidor una capsa de sabates, i a dins, uns negatius sense autor identificat. Els fills de Tusquets no saben com va poder arribar l'arxiu a Palma, tot i que creuen que ho poden arribar a descobrir. “Estem recopil·lant informació”, diu Enrique Tusquets, el fill petit.

Más información

Una selecció de les fotografies de Joaquín Tusquets

L'Enrique era l'únic dels tres fills que l'havia acompanyat en múltiples “excursions fotogràfiques” de cap de setmana –així les anomenava Joaquín Tusquets. Recorda de manera especial una visita al zoo de Barcelona i altres excursions a les curses de bòlids a Montjuïc i a Vallvidrera. “El meu pare no concebia cap sortida de lleure sense la seva càmera”, afegeix Joaquín fill. A la residència familiar tenia el laboratori de revelat i prestatgeries plenes de distincions de campionats de fotografia amateur en els quals participava a través de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya. L'Enrique guarda a casa seva diverses de les càmeres amb les quals va captar les imatges, a més d'unes 500 fotografies, entre còpies i negatius.

Una obsessió

Durant un any, de manera obsessiva, Toni Amengual es va dedicar a digitalitzar aquella col·lecció, fins i tot va instal·lar a casa seva una taula de llum per analitzar-ne cada detall: eren sobretot fotografies pictorialistes, escenes de municipis de Catalunya, també de Madrid, París, Sevilla i el Marroc. No n'hi havia cap de les illes Balears i moltes eren de Barcelona, per la qual cosa Amengual va deduir que el seu creador era originari de la capital catalana.

Van ser sobretot les imatges del port i de la costa de Barcelona les que van despertar l'interès del MMB per adquirir la col·lecció. Hi va haver un primer intent el 2018, però el preu que demanava Amengual era massa elevat per al pressupost del museu. Els contactes entre el col·leccionista i el MMB es van reiniciar dissabte, quan les fotografies van ser redescobertes a partir que Amengual publiqués al seu compte de Facebook algunes de les instantànies, indicant que malgrat el pas dels anys, encara no s'havia identificat l'artista. Tres amants de la fotografia se'n van fer ressò i les van difondre a Facebook, Twitter i Instagram. La notorietat que han tornat a aproximar el MMB i Amengual. Silvia Dahl, conservadora de fotografia del MMB, destaca que l'arxiu de Tusquets és important per la seva qualitat i perquè aporta imatges del port de Barcelona i del trànsit de vaixells dels anys de la postguerra i dels anys cinquanta, unes dècades de les quals el museu coneix pocs testimonis gràfics.

Joaquín Tusquets Cabirol va néixer el 1904 i va morir el 1979 a Barcelona als 75 anys. Era perit químic i copropietari d'una fàbrica de química industrial. Dos dels seus germans van tenir un destacat paper en el món cultural de Catalunya: Nilo Tusquets Cabirol va ser un reconegut arquitecte i Luis Tusquets Cabirol va ser un important bibliòfil del qual la Biblioteca de Catalunya va adquirir una col·lecció d'11.600 volums de literatura romàntica i preromàntica dels segles XVIII i XIX.

Els fills de Joaquín Tusquets subratllen que el que és decisiu per a ells és “el valor sentimental”, que es reconegui la identitat del seu pare com a autor del treball. L'Enrique assegura que en el passat ja havia intentat organitzar una exposició amb el llegat que conserva de Joaquín Tusquets Cabirol, però que cap galeria es va mostrar interessada en el projecte. Sempre va voler saber què havia passat amb la majoria dels revelats del seu pare. Solucionada aquesta part de la incògnita, ara només queda resoldre com va arribar l'arxiu a un contenidor de Palma.