La immunitat de grup queda molt lluny

La immunitat de ramat davant del coronavirus arribarà amb la vacuna o no arribarà. Com a mínim no serà en aquesta onada epidèmica. Malgrat que l'estudi de seroprevalença del Govern espanyol, el que donarà la imatge més real de la seroprevalença del SARS-CoV-2 entre la població espanyola, encara no té els primers resultats preliminars, tots els treballs que s'han fet fins ara apunten en la mateixa direcció: només una petita porció de la ciutadania ha generat anticossos contra el patogen.

"Encara tenim dades molt preliminars, però tot indica que serà d'entre un 5% i un 15%, amb molta variació per zones", assegura Alberto Infante, expert en salut pública. Diverses investigacions han donat pistes sobre aquestes xifres. A Cantàbria un estudi preliminar apuntava a un 6% de població immunitzada i un altre que s'ha fet en un barri de Barcelona, a un 5%. A Galícia, on la Xunta està fent la seva pròpia enquesta de seroprevalença, els metges apunten que s'han trobat anticossos en menys de l'1% de la població.

Els primers estudis que s'han fet a Europa mostren en la seva majoria xifres per sota del 5%, segons el Centre Europeu de Control de Malalties: un 1,9% a Dinamarca, un 3,4% a Hèlsinki, un 3% a Oise (França), un 3,2% a Holanda, un 1% a Escòcia, un 2,8% a Santa Clara (Califòrnia). A llocs on la malaltia s'ha propagat més, els percentatges pugen fins al 14% de la municipalitat de Gangelt (Alemanya), i fins al 21% de la població, segons un estudi a Nova York. En qualsevol cas, sempre molt lluny del 60% que els experts asseguren que és el mínim perquè hi hagi protecció de grup; això és, que hi hagi tanta gent protegida que el virus no pugui circular i no sigui una amenaça.

En hospitals s'estan trobant taxes més altes. "Són entorns molt esbiaixats, perquè sabem que bona part de les infeccions s'estan produint allà", explica Jesús Molina Cabrillana, membre de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Higiene.

El centre de recerca ISGlobal i l'Hospital Clínic de Barcelona van analitzar l'estat serològic de 578 professionals del centre sanitari barceloní. En total, un 11,2% mostrava traces de la infecció, ja sigui a través de PCR o de la prova serològica. “Era una xifra menor de la que esperàvem. Però és veritat que el Clínic estava més preparat i potser no va haver-hi tanta manca d'equips de protecció”, assenyala el microbiòleg Alberto García-Basteiro, investigador d'ISGlobal.

En un estudi de l'Hospital d'Alcorcón es va superar el 31%. “Si en col·lectius tan exposats s'arriba a aquests valors, és gairebé segur que en la població general seran molt més baixos”, afegeix Cabrillana.

L'equip d'atenció primària (EAP) Sardenya, situat al barri del Guinardó, a Barcelona, també ha fet un estudi de seroprevalença amb 311 persones de la seva àrea de referència. Després de sotmetre els participants a tests ràpids per conèixer quin era el seu estat serològic, només el 5% presentaven anticossos contra la covid-19. “Aquest estudi pot ser representatiu de la seroprevalença al barri, però no es pot extrapolar a tota la ciutat de Barcelona perquè hi ha barris molt diferents. En cas de rebrot, l'efecte de protecció de les persones per anticossos no serà alt”, explica el director de l'EAP Sardenya, Jaume Sellarés. Les proves serològiques es van fer entre el 21 i el 27 d'abril i la majoria dels participants eren asimptomàtics.

A Galícia, la Xunta també ha engegat un controvertit estudi de seroprevalença amb 100.000 persones. Ja s'han fet proves a 50.925 persones. Encara no han transcendit els resultats preliminars, però, segons l'Associació Gallega de Medicina Familiar i Comunitària (Agamfec), la immunitat ronda l'1%. “Això et fa sospitar que la freqüència és baixa o els tests no detecten el que haurien de detectar”, apunta Carlos Eirea, metge a Bueu (Pontevedra) i vicepresident d'Agamfec.

L'organització ha reclamat que es paralitzi l'estudi de seroprevalença iniciat per la Xunta de Galícia perquè els professionals ni tan sols coneixen el plantejament de la recerca. “És un estudi fantasma. No hi ha informació de l'estudi, ni del plantejament, ni del disseny de la mostra, ni de la seva potència estadística”, protesta el vicepresident de l'entitat, Carlos Eirea. El facultatiu denuncia la càrrega de treball per als equips d'infermeria i critica la “frivolitat” de l'estudi: “Mobilitzen ciutadans, els fan sortir de casa i destinen recursos a un estudi del qual no poden extreure conclusions”. Agamfec reclama que es destinin els tests als centres de salut per poder fer les proves segons criteris clínics. “Mentre es fan servir tests en abundància per a l'estudi, a atenció primària no disposem de la possibilitat de sol·licitar i fer proves diagnòstiques”.

Els experts consultats ja descarten la immunitat de grup a curt termini. “Jo aspiraria a aconseguir-la amb la vacuna o amb la tranquil·litat de tenir un tractament antiviral que eviti que la gent es posi molt malalta i hagi d'ingressar. Però mentrestant cal seguir vigilants”, apunta l'epidemiòleg Joan Ramon Villalbí. No es pot abaixar la guàrdia: “Cal ser conscient del desastre que hi ha hagut amb el 5% de seroprevalença. Si s'arriba a infectar el 60% seria catastròfic", afegeix Villalbí. García-Basteiro aposta per un “augment gradual lent” de casos, que no col·lapsi els hospitals ni paralitzi l'economia, a l'espera d'una vacuna de la qual es pugui beneficiar molta gent.

Marcos López Hoyos, president de la Societat Espanyola d'Immunologia, és de la mateixa opinió i demana molta cautela en la desescalada: “Caldrà seguir mantenint la distància interpersonal, ja que molt poca gent estarà immunitzada”. El que tampoc queda clar és quin tipus d'immunització es generarà. López Hoyos explica que no és igual entre els que han passat la malaltia d'una manera més severa i els que ho han fet de manera més lleu o, fins i tot asimptomàtica. Aquests últims poden generar una protecció més feble. Per esbrinar-ho cal analitzar quin tipus d'anticossos tenen els pacients mitjançant anàlisis de sang (les més exactes són les que es coneixen com a ELISA). López Hoyos creu que en el millor dels casos, la immunitat pot durar entre dos i quatre anys. “És impossible saber-ho perquè no ha passat prou temps des que aquesta malaltia va començar, però és el que ens indiquen els virus similars que causen SARS i MERS”, afegeix.