La crisi sanitària passa factura als sous de metges i infermeres residents
Els sanitaris en formació denuncien que les retribucions no s'ajusten a les responsabilitats que han assumit
Els metges i infermeres residents, sanitaris amb la carrera acabada però en període de formació per especialitzar-se, han alçat la veu per la situació laboral que pateixen des de l'inici de la crisi sanitària. Els professionals denuncien que els sous que perceben no s'ajusten a les responsabilitats que han hagut d'assumir. Els metges critiquen la càrrega de treball i que la reorganització dels horaris ha fet desaparèixer les guàrdies, l'únic mecanisme per augmentar el seu sou base. Les infermeres protesten perquè no se'ls reconeix un complement salarial que als metges residents, sí.
En una carta oberta adreçada a l'Institut Català de la Salut (ICS), que gestiona vuit hospitals i el 80% de l'atenció primària, un grup de metges residents de la zona de Sabadell critica el canvi d'horaris que ha suposat la crisi sanitària. “Una bogeria”, diuen. Les rotacions per diferents serveis hospitalaris i d'atenció primària es van aturar, els sanitaris que treballaven en hospitals van passar a tenir jornades de 12 hores, van desaparèixer les guàrdies i els aïllaments, i les baixes laborals per contagi van provocar canvis continus en els horaris i trucades d'última hora per cobrir algun torn.
El que més els ha afectat el sou, tanmateix, és la falta de guàrdies. “El nostre sou base és molt baix en relació amb altres professions (menys de 1.000 euros nets), de manera que depèn totalment de les guàrdies que fem cada mes. Tant els horaris d'atenció primària com el sistema de torns de 12 hores a l'hospital ens han perjudicat clarament, ja que no hem pogut fer les guàrdies que fan que el nostre sou sigui menys deficitari”, protesten en la missiva. Tampoc no se'ls han reconegut els plus de nocturnitat i cap de setmana, denuncien. “No demanem aplaudiments ni cartes d'agraïment, demanem que se'ns reconegui la feina ben feta en forma de nòmina equivalent, com a mínim, a la de mesos anteriors. Demanem implementació de plus, concretament de nocturnitat, de cap de setmana, de perillositat i de menor supervisió”, protesten.
L'ICS justifica que els metges interns residents (MIR) “es troben en formació remunerada i, per tant, el seu sou no es pot comparar amb el d'altres professions o situacions professionals”. Un portaveu de l'ens públic sosté que, en el cas dels residents de l'àmbit de la Metropolitana Nord que es van queixar, el seu equip de recursos humans “els ha ofert solucions individualitzades”, com abonar els plus perceptius i les guàrdies treballades. “Perquè no es produís cap pèrdua durant la crisi, se'ls va oferir fer guàrdies en residències i també durant els mesos de juny, juliol i agost” per garantir de manera retroactiva les retribucions “eventualment perdudes” durant la crisi, explica aquest portaveu. I afegeix que l'ICS ha garantit que el 100% dels MIR de medicina de família que acaben la residència a la Metropolitana Nord tenen el contracte assegurat.
Els residents insisteixen que els problemes retributius a causa de la reorganització generada per la covid-19 van més enllà de la Metropolitana Nord. “La gent està bastant enfadada. Hi ha molts centres on han canviat els torns a 12 hores i s'han quedat amb el sou base, que és d'uns 950 euros el primer any de residència, per exemple. És injust perquè tots hem atès pacients amb covid-19. Molts companys han tingut torns pitjors i sous més baixos”, protesta Oriol Miralles, president de la secció de Metges Residents i Metges Joves del Col·legi de Metges de Barcelona.
El director general de Professionals Sanitaris del Departament de Salut, Marc Ramentol, admet que “hi ha hagut casos de residents en què s'ha produït un perjudici retributiu, però no són la gran majoria i a canvi se'ls han ofert alternatives”. El Servei Català de la Salut (CatSalut) va publicar una ordre per a tots els seus proveïdors (excepte l’ICS) en la qual els residents d'últim any (metges i infermeres) que, per motius especials, assumien tasques d'un especialista, rebrien un complement retributiu. A més, en el cas dels metges de l’ICS de diverses especialitats, també es va establir que, si assumien funcions d'especialista, poguessin tenir un complement de jornada completa (1.728 hores anuals, en lloc de les 1.642 dels residents). Segons Ramentol, aquest complement són uns 10.000 euros a l'any, això és, uns 1.400 euros bruts durant aquestes setmanes. La despesa en nòmines de MIR a l'abril i el març, assenyala, ha estat més elevada que en els mesos previs.
Miralles denuncia, a més, la falta de material de protecció i la pèrdua de l'itinerari formatiu, ja que la majoria de MIR s'ha dedicat a atendre covid-19. Ramentol admet que “els programes formatius han saltat pels aires” amb la pandèmia, però garanteix que es resoldrà cada cas. “Els equips docents revisaran cas per cas les alteracions i es prendran mesures. No descartem res. Si cal prorrogar la residència, ho farem. Avaluarem com es pot recuperar el temps perdut”, conclou.
Retribucions inferiors a la tasca realitzada
La minva retributiva també afecta les infermeres residents (EIR) d'atenció primària. L'Escola d'Infermeria de Barcelona (COIB) i l'Associació d'Infermeria de Família i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) van denunciar que proveïdors sanitaris pagaven a les residents retribucions inferiors a la tasca que feien. “Segons l'ordre del CatSalut, les residents rebien un plus si eren més autònomes i si feien la feina amb menys supervisió. Però hi ha unitats docents que ho han pagat i d'altres que no”, lamenta Lorena Vila, vocal d'Infermeria Familiar i Comunitària del COIB.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.