_
_
_
_

Treballar a 30 centímetres de boques alienes

Els odontòlegs denuncien manca d’equips de protecció i tenen por que es disparin els contagis de professionals

Una clínica dental a Barcelona.
Una clínica dental a Barcelona.Joan Sánchez
Jessica Mouzo

La crisi del coronavirus ha convertit l'odontologia en una professió de risc. Els dentistes treballen a 30 centímetres de les boques alienes, la principal via de transmissió de la covid-19 a través de microgotes que s'expulsen en esternudar o tossir. No han estat unes setmanes fàcils, admeten els dentistes: fa dos mesos que són en una mena de llimbs, com a serveis essencials però només per a urgències; sense cap esment exprés als BOE a les seves clíniques i obligats a enviar al Ministeri de Sanitat uns equips de protecció que també necessiten per tractar els pacients que els arriben. Els professionals denuncien que el desproveïment d'equips de protecció persisteix i temen més contagis entre ells en la desescalada.

“Ens sentim abandonats per les autoritats. En cap moment s'han tingut en compte les característiques del virus i de l'activitat que fem. Treballem molt a prop de la cara contínuament, durant temps perllongats, i alguns tractaments generen aerosols. Som professionals d'alt risc, els més exposats”, protesta Antoni Gómez, president del Col·legi Oficial d'Estomatòlegs de Catalunya (COEC). A Espanya hi ha prop de 40.000 dentistes, la majoria en el sector privat. Hi ha 25.000 clíniques i només el 3% dels facultatius treballen per compte aliè.

El decret d'estat d'alarma va limitar l'activitat de les clíniques dentals. Com a equipaments sanitaris eren serveis essencials, però el Govern central va reduir la seva activitat només a les urgències, tot i que no van concretar més directrius. Els mateixos col·legis professionals van estipular què era una urgència: abscessos o infeccions importants que no es poden tractar amb antibiòtics orals, dolors intensos que no milloren amb analgèsics i traumatismes importants. Segons una enquesta del Consell de Dentistes a 4.200 col·legiats de tot Espanya, una de cada quatre clíniques dentals ha interromput del tot la seva activitat durant aquest període.

Amb la relaxació del confinament i l'entrada en la desescalada, els odontòlegs comencen a assumir també tractaments no demorables, però lamenten la falta d'ordres clares per part de Sanitat. “No sabem mai on som. En l'ordre de la fase 0, li donen més importància a les perruqueries que a les clíniques dentals, que som serveis sanitaris. Ni ens citen. Encara no tenim clar en quina situació estem”, critica el doctor Óscar Castro, president del Consell de Dentistes d'Espanya.

A més de serveis sanitaris, les clíniques dentals són petites i mitjanes empreses i la crisi del coronavirus també els ha passat factura. De fet, els ha tocat, amb més o menys facilitats, adherir-se a expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO). Segons una enquesta a 2.000 col·legiats a Catalunya, el 89% dels odontòlegs van presentar un ERTO. “Si seguim tenint la pressió fiscal que tenim i els pacients no podran venir com abans perquè també tindran problemes econòmics per aquesta crisi, el 19% dels llocs de treball desapareixeran”, assenyala Castro.

Malgrat tot, el problema urgent que persegueix els dentistes abans, durant i després de la crisi sanitària és la falta de material de protecció. Segons Gómez, “un parell de mesos abans de l'estat d'alarma, els proveïdors ja estaven limitant les quantitats de material de protecció i les màscares FFP3 no estaven disponibles”. A això s'hi va sumar que, durant la crisi, Sanitat va demanar donar l'estoc que hi havia a les clíniques: “Ens van demanar tot el material de protecció, bates d'un sol ús, ulleres, pantalles… Això i el mercadeig amb intermediaris, preus cinc vegades més cars i articles falsos, ha provocat un desproveïment. Hem viscut una incertesa constant i hem hagut de treballar amb bosses d'escombraries. Hem estat desprotegits”, lamenta Castro.

Segons l'enquesta del Consell de Dentistes, que es va fer entre el 8 i el 13 d'abril, el 80% dels professionals no ha pogut adquirir material de protecció per falta de subministrament. Només un 12% ha aconseguit equips per a tots els membres de la clínica i un 9% només per a si mateix. “Hem estat en risc permanent”, insisteix Gómez.

Però l'enquesta reflecteix que només el 10% dels professionals ha estat en contacte amb el virus i el 2% ha passat la malaltia. Els odontòlegs assenyalen que això es deu al fet que hi han estat exposats poc temps, només per a urgències, però temen que els casos positius es disparin després de la desescalada. “No tenim mascaretes FFP3 i ens preocupa la tornada a la normalitat”, destaca Gómez.

Els professionals insisteixen que les clíniques no són perilloses per als pacients. “Els problemes de seguretat són per als professionals”, matisa el president del COEC. Malgrat que estan rodats en el maneig i contacte amb malalties infeccioses, com el VIH o l'hepatitis, ja es preparen per extremar les mesures de seguretat. “Als dentistes ens agafa més previnguts perquè tenim molt de material d'un sol ús, tota la resta s'esterilitza de manera habitual i tenim protocols de desinfecció. Ara, les cites es distanciaran, desapareixerà la imatge de persones llegint una revista a la sala d'espera i totes les superfícies es netejaran amb una solució com el lleixiu”, explica Castro.

L'objectiu és tornar a la normalitat al més aviat possible i no retardar més algunes consultes. “Una infecció periodontal perllongada pot provocar un deteriorament i augmentar el risc de recividiva. Són malalties cròniques i també es descompensen quan no tenen seguiment”, conclou Antonio Bujaldón, president de la Societat Espanyola de Periodòncia i Implants Dentals.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_