Separatistes i lerrouxistes contra el mariscal Joffre

A mitjans de febrer de 1920, el redactor del diari El Diluvio, Joan Tomàs Rossich, va alertar el president de la Unió Catalanista, el doctor Joan Solé i Pla, de la preparació d’un boicot «sota pretextos germanòfils disfressats de catalanisme ultraradical» per deslluir la visita del mariscal Joseph Joffre, heroi de la I Guerra Mundial, a Barcelona, prevista per a la setmana de l’1 al 6 de maig de 1920, ara fa un segle.

Una desena de cartes inèdites recuperades per EL PAÍS del fons del metge a l’Arxiu Nacional de Catalunya mostra la punta de l’iceberg d’una campanya propagandística en la qual van confluir elements separatistes i lerrouxistes. Convidat per Josep Puig i Cadafalch, l’heroi del Rosselló havia d’assistir als Jocs Florals. El president de la Mancomunitat pretenia així continuar el flirteig del catalanisme amb França per pressionar la monarquia d’Alfons XIII i aconseguir una veritable autonomia.

Amb tot, un any i mig després del final de la I Guerra Mundial, un segment del separatisme català se sentia decebut amb la República Francesa. Des de les seves files havia impulsat una important campanya, en volum de paper, d’internacionalització per aconseguir que França i els Aliats recolzessin les demandes autonòmiques. La suposada participació de 12.000 voluntaris catalans (que eren uns mil, com va demostrar l’historiador David Martínez Fiol) en la Legió Estrangera Francesa havia sigut la seva punta de llança, però el separatisme no havia aconseguit res.

Davant de la informació de Tomàs, Solé i Pla, ànima d’aquella propaganda, es va veure acorralat. L’esforç d’un lustre no havia tingut èxit però, com a francòfil que era, no contemplava deslluir la visita de Joffre. Així, la nit del 15 de març, un dels integrants de la Unió Catalanista, l’organització paraigua del separatisme incipient, Josep Fernández Puig va ser sotmès a un procés com a impulsor del boicot.

Fernández, de 28 anys, amic d’un altre separatista il·lustre, Domènec Latorre, amb qui ja havia anat a la presó, es va queixar de ser acusat «sense cap base sòlida». Se’l culpava de col·laborar amb un extremista del lerrouxisme, León Roch –àlies del director de la revista aliadòfila del republicanisme radical Los Aliados, Camil Boix Melgosa–, per elaborar propaganda contrària a Joffre en un centre d’aquesta ideologia a Ciutat Vella. També se’l va acusar d’oferir diners en la mateixa direcció a un dels voluntaris més coneguts, Daniel Domingo Montserrat, que treballava a l’Oficina de Turisme francès a Barcelona.

Subvencions franceses

A Fernández l’havia delatat un altre membre de la Unió Catalanista, el viatjant de comerç Josep Freixes Paquin, que l’havia acompanyat al centre radical. El lerrouxista Roch va acceptar el joc perquè «l’ambaixada ja no paga campanyes». I és que, durant la I Guerra Mundial, la diplomàcia francesa havia finançat publicacions francòfiles, com la coneguda revista Iberia, amb quantitats notables. La campanya contra Joffre, doncs, unia separatistes decebuts i lerrouxistes que havien perdut la seva font d’ingressos.

Per desactivar aquell estrambòtic complot, Tomàs, en lloc de publicar la informació, va convèncer Fernández i d’altres integrants argumentant que «tot el que es fes contra

Joffre ho aprofitaria l’enemic» perquè el mariscal «significa França». Ho va aconseguir i li van assegurar a mitjans de març que, «en vista del disgust que havia produït entre els elements catalanistes purs», deixarien d’elaborar el material que preparaven.

Un cop desarticulades les maquinacions propagandístiques dels estranys companys de viatge, Solé i Pla va respirar tranquil. Al maig, malgrat que joves separatistes van causar disturbis i les forces d’ordre van carregar contra ells, la visita de Joffre va tenir èxit. Amb tot, Puig i Cadafalch no va poder pressionar la monarquia. El Govern va aconseguir que, abans d’anar a Barcelona, el mariscal passés per Madrid a saludar Alfons XIII.