Adeu al nostre Luis Racionero

Ens ha deixat a la primavera Luis Racionero. El contrast entre el Cadí nevat amb els prats esmaltats de violetes ja commovia Cercamon –un pseudònim de l'autor–, que va perseguir sempre el sentit profund d'un món que va recórrer sense oblidar mai el reclam ancestral de les nostres muntanyes. Va néixer a la Seu d'Urgell el 1940, fill de militar i de la jove de Ca l'Andria, família propietària de l'hotel del mateix nom.

Luis Racionero ha sabut viure en plenitud. Home del Renaixement, polièdric, visionari, amb una cultura vastíssima, escriptor i assagista. Esteta de mirada intel·ligent i múrria. Escèptic, contradictori i hedonista, de conversa amena que no defugia mai la polèmica. Esperit lliure, tenia una escala personal de valors i, és clar, una singular visió del món. Un món i una societat, la catalana i l'espanyola, que va enriquir amb vigoroses pinzellades fruit de la seva peculiar fusió dels corrents contraculturals que va beure a Berkeley i de les filosofies hindú i xinesa.

L'any 1988 va passar un mes a la Xina visitant temples taoistes i buscant la seva il·luminació personal. S'identificava amb la filosofia xinesa, que no cerca la veritat a través de la lògica i la metafísica, sinó pel coneixement de la vida. Recordava el magnífic Lin Yutang com un germà gran, quan qüestionava tot el pensament europeu: “Les grans filosofies d'Occident ni han començat a entendre què és la vida”. I va veure que si hi ha un país capaç de fer la síntesi de capitalisme i socialisme, com ja va fer de budisme i taoisme –el budisme chan, o zen– és la Xina, ancorada encara en la unitat de contraris, el yin i el yang. No hi ha principi de contradicció, norma bàsica de la lògica aristotèlica, sinó que una cosa esdevé la contrària: “La nit comença al migdia”, com recordava sovint Luis.

Tenia també una sòlida formació tècnica: era enginyer industrial, economista i urbanista. Precisament com a urbanista va deixar una profunda empremta a la Seu d'Urgell. Va redactar l'estudi econòmic del Pla general d'ordenació urbana encarregat a l'arquitecte Balcells Gorina, que va aprovar el nou Ajuntament democràtic el 1980 i va ser el primer pla d'urbanisme amb el vistiplau de la Generalitat restaurada. Les seves línies bàsiques encara són vigents: el respecte al Pla d'eixample del 1927 de l'arquitecte Bergós, l'alta qualitat de les noves extensions urbanes, i la preservació dels terrenys agrícoles i forestals i, per tant, del bell paisatge de muntanya.

Va concebre també el claustre modern del Parc del Valira conegut pel seu nom. La idea va ser genial: construir una versió contemporània del claustre de la catedral, contraposant els mites positius (i negatius) de l'any 1000 esculpits als capitells romànics, amb els mites de l'any 2000. Ell i l'escultor Cusachs van deixar per a la posteritat als nous capitells les figures de Woody Allen, els germans Marx, Rita Hayworth, Sofia Loren, Bach, Beethoven, els Beatles, Freud, Gaudí, Josep Pla, etc. El claustre Racionero és una inesperada i refrescant sorpresa per als visitants.

Des del balcó més alt de la seva vella casa d'Estamariu passava hores contemplant el Cadí, on percebia la que considerava que era la veritat més profunda: “La saviesa no ve dels llibres, sinó del goig i la submissió apassionats a la natura”.