Gregorio Luri: “Les descripcions minucioses han desaparegut de la literatura”

No li agraden els diàlegs virtuals per la manca de reaccions que l’ajuden a comprovar si l’interlocutor assimila les seves paraules. Gregorio Luri (Azagra, Navarra, 1955) va rebutjar participar en cap esdeveniment virtual per Sant Jordi, malgrat que el confinament va truncar el llançament el passat 10 de març del seu nou llibre, La escuela no es un parque de atracciones (Ariel). Luri celebra “el treball enorme” dels docents per continuar amb el curs. En una reflexió sobre lectura i tecnologia —telefònica, sense cap altra alternativa— avisa de la importància d’acabar la Secundària amb bona comprensió lectora.

Pregunta. En el seu llibre menciona el concepte de “l’escola al núvol”. Ha arribat a la seva màxima expressió aquests dies?

Resposta. Si hi ha una conclusió clara és que la relació cara a cara entre alumne i professor no té substitut. La tecnologia és un complement.

P. Amb l’aprovat general, n’hi haurà prou amb l’estímul del saber per saber perquè els alumnes continuïn treballant?

R. Visc amb dolor que algunes associacions de pares hagin trucat a les escoles per demanar que, si els seus fills ja estan aprovats, no fa falta que treballin des de casa. El que ha anunciat Educació no és gaire diferent del que es fa sempre: que només repeteixin els casos que es veuen més clars.

P. El preocupa la falta d’aparells electrònics i de connexió d’alguns alumnes?

“Per tenir pensament crític els alumnes han de dominar la llengua, a fi de connectar amb els grans pensadors”

R. Tinc les meves dades, però no són científiques. Intueixo que al voltant d’un 10% d’alumnes s’ha despenjat de les classes des del primer dia. No crec que siguin els que no tenen ordinador, sinó el 10% que ja es despenjava de les classes normals. Les escoles han fet tot el possible per acostar-s’hi, per exemple repartint ordinadors.

P. Són víctimes de la bretxa econòmica?

R. Si el que estem dient és “pobres nens, com que no tenen accés, els aprovarem”, em sembla fatal. En aquest país la riquesa econòmica no va sempre acompanyada de la cultural. Però un nen culturalment ric, a més de l’escola, té gran quantitat de recursos per arribar al coneixement. Per al nen pobre la diferència entre el llenguatge de casa i l’acadèmic és enorme, i en aquests casos el coneixement no té substitut.

P. Què li sembla que aquests dies s’hagin disparat les vendes de llibres electrònics?

R. Al llibre en paper en si no li tinc cap tipus de respecte, no soc fetitxista. Tinc respecte a alguns llibres d’alguns autors. Que augmentin les descàrregues d’e-books em sembla un element comercial, no literari.

P. Vostè en llegeix?

R. M’agrada llegir subratllant i escrivint notes al marge. El paper ho posa més fàcil. Però tinc molts llibres electrònics, també m’agraden molt. El moment actual és magnífic per aconseguir-ne i accedir a biblioteques i enciclopèdies virtuals.

P. Els alumnes assimilen igual les idees d’un text en un suport digital?

R. Hem d’agafar amb cura les dades que tenim. Els textos en pantalla generen problemes de comprensió: als alumnes i a mi també. Pedagògicament soc defensor de la lectura lenta, que crec que només es pot dur a terme amb un llapis a la mà.

P. Però sembla que som a l’era de la lectura accelerada...

R. Quan era nen i llegia Jules Verne necessitava les seves descripcions, que et fan imaginar com és l’habitació on entra el protagonista. Ara, quan el lector veu una descripció, la llegeix en diagonal. Les descripcions minucioses en si han desaparegut de la literatura. La lectura s’ha tornat trepidant per una necessitat de ritme que també afecta la música i el cinema. Això es deu a la tecnologia, o que la tecnologia ha accelerat un procés que ja estava en marxa.

P. Té efectes en l’aprenentatge de la comprensió lectora?

R. L’ésser humà desmenteix els estudis amb freqüència. Et poden dir que en el 80% dels casos s’ha comprovat tal cosa, però això vol dir que en l’altre 20% el treball no funciona. Soc defensor de la lectura i el llibre, i gens contrari a les noves tecnologies. El meu net de quatre anys, per exemple, ha après a escriure enviant-nos missatges de WhatsApp amb el mòbil dels seus pares.

P. Ostres!

Más información

QUADERN | La lectura es torna dispersa

R. La tecnologia està bé, però cal saber escriure e-mails i trobar els registres adequats. Això no t’ho dona la tecnologia.

P. Destaca a La escuela no es un parque de atracciones, sobre l’informe PISA 2018, que només un 8,7% dels joves de 15 anys sap diferenciar una dada d’una opinió. El pensament crític és una debilitat de l’escola?

R. La queixa reincident dels professors de primer d’universitat és que els estudiants no entenen el que llegeixen. Per tenir pensament crític, els alumnes han de tenir un vocabulari ampli i dominar la sintaxi de la llengua. Així podran tenir una relació estreta amb els grans pensadors.

P. També es parla que ja no fa falta memoritzar. Google sempre està disponible...

R. Quan em trobo centres glamurosos que parlen d’un ensenyament no memorístic, pregunto: “Si el que aprenen no ho guarden a la memòria, on ho guarden?” Si l’aprenentatge no modifica la memòria a llarg termini, no hi ha aprenentatge.

P. Diu que eduquem els nens en la por, i que qui ho representa millor és l’activista Greta Thunberg. Davant d’una pandèmia, com podem ensenyar amb optimisme?

R. Cal educar en la confiança en un mateix, que et permet ser circumspecte. Per primer cop l’escola s’ha tornat poruga respecte del futur. Els alumnes en surten mirant-lo amb reticència, i llavors acudeixen als pares o a l’Estat perquè els solucionin els problemes, ja que no tenen autonomia.