Llibres | Història

Jordi Nadal
Pasado & Presente
406 pàgines
26 euros

Avui, amb prou feines en queden mil unitats, buscadíssimes pels col·leccionistes, com ja eren desitjades poc abans de 1920, quan estaven considerats “el cotxe dels reis” i competien de tu a tu amb els Rolls Royce. Eren els Hispano-Suiza, fruit d’un tàndem explosiu: l’empresari Damià Mateu (l’hispà) i el genial enginyer Marc Birkigt (el suís). Els seus motors, a més, van decantar la batalla de l’aire a la Gran Guerra. Tot plegat, és clar, una temptació per al poder: Alfons XIII ja en va ser un accionista no gaire afortunat, i la ineptitud franquista i del fill del empresari, Miquel Mateu, primer alcalde de Barcelona amb el nou règim, acabarien ensorrant el mite i tota l’empresa. Història amb majúscules amb el segell de qualitat i rigor (20 anys de feina) del gran investigador, pare del cabdal El fracaso de la revolución industrial en España (1814-1913).

Sinclair McKay
Traducció de Martis Ariel Schifino
Taurus
416 pàgines. 22,90 / @ 10,99 euros

El que va passar a la ciutat alemanya de Dresden en una sola nit, la del 13 de febrer de 1945, és una de les grans tragèdies de la Segona Guerra Mundial, i un dels seus fets més controvertits. Poques setmanes abans de la fi de la guerra, prop de 800 bombarders aliats, en diverses onades, van sobrevolar la ciutat i van desencadenar un infern en què van morir (les xifres varien molt) unes 25.000 persones. L’estudiós britànic Sinclair McKay revisa els fets amb la necessària equanimitat (que pot ser polèmica) i amb dades, tot aconseguint un relat intensíssim, vívid i apassionant d’aquell episodi dantesc, una veritable tempesta bíblica de foc. McKay adopta tant el punt de vista dels aviadors com el de la població. Les pàgines de la descripció del bombardeig són esgarrifoses, tal com ser-hi aquella nit fatídica.

José Fernando Mota Muñoz
Publicacions Universitat de València
462 pàgines
25 euros

Eren pocs, es calcula que uns 4.000, si més no el juliol de 1936, un aiguabarreig de carlins, monàrquics alfonsins i falangistes; això sí: feien molt de xivarri i els esqueia la dialèctica dels punys, la porra i la pistola, com el grupuscle Los Ibéricos, força de xoc nascuda el 1925 a l’escalf de les graderies del Real Club Deportivo Español... Omplint un buit bibliogràfic cabdal, l’historiador traça un retrat sociològic de l’extrema dreta a la Barcelona republicana, fris de moviments i personatges amb poca incidència en una ciutat republicana i catalanista, però que es reunien en llocs com el Cafè de la Rambla, la Maison Dorée o el Bar Estudiantil, i que van tenir sempre el suport de bona part de l’establishment, com ara jutges i policies. Una mena de who is who final a partir d’un quadre de les organitzacions a la ciutat entre 1923 i 1936 enriqueix el volum, de bon tremp narratiu.

V. Baydal i C. Palomo, coordinadors
Eumo Editorial
464 pàgines
25 / @ 14,99 euros

És el llibre que ha suscitat el debat més viu del darrer any en la historiografia catalana. Per primer cop, vuit acadèmics aborden la manipulació massiva de la història d’Espanya que du a terme des de fa gairebé tres dècades el filòleg Jordi Bilbeny i l’organització que lidera, l’Institut de Nova Història (INH). També s’aborden les males interpretacions contemporànies del passat de Catalunya per part d’historiadors d’Espanya, que justifiquen una visió dels orígens del Principat favorable als interessos del nacionalisme espanyol. Però el gros de l’estudi, i la seva novetat, és el treball pacient per refutar algunes de les grans tesis de l’INH, com que Cervantes, Colom, Marco Polo o el Cid Campeador eren en veritat catalans, identitat esborrada per segles de manipulació per part del poder central. — C. Segura

Antonella Ottai
Traducció d’Á. García-Ormaechea
Gedisa
253 pàgines / 18,90 euros

És clar que hi havia deportacions, però també calia riure una mica!”, justificaria anys després Jetty Candor, actriu holandesa de cabaret del Gruppe Bühne que va sobreviure i que actuava a Westerbork, camp de trànsit de jueus d’Holanda, on les víctimes del nazisme esperaven destí per a l’extermini. “Era una bogeria. Les nostres representacions eren per a ells la darrera estació abans de la mort”, resumiria la intèrpret Camilla Spira. Són testimonis que recull la professora italiana d’un aspecte poc tractat del terror de l’Holocaust: la utilització d’actors jueus per distreure els presoners. Resseguint obres, memòries orals i escrites i documents, analitza aquestes activitats a Westerbork i Terezin, però també a Buchenwald i Dachau, on hi havia monòlegs humorístics. Riure com una trista expressió més de la desesperació.