Llibres | Narrativa en castellà

Cristina Morales
Anagrama
120 pàgines
15,90 / @ 8,99 euros

Després de l’èxit —i de l’escàndol— de Lectura fácil (premi Herralde el 2018 i Nacional de literatura a l’any següent), Anagrama s’ha proposat rescatar l’obra anterior d’aquesta autora, que és, ella sola, un gènere literari. També ho és aquesta, la seva primera novel·la, del 2013 (abans, quan encara signava García Morales, va publicar contes: La merienda de las niñas). Vam dir primera novel·la. Novel·la? O manifest, o guió dramàtic, pamflet o carta de protesta. Morales, granadina de 1985 i resident a Barcelona, escriu sense filtre, i ja era així aquest artefacte, en el qual qüestiona les bones intencions del 15-M barrejant-ne les proclames amb les d’un falangista històric mentre relata les peripècies d’un grup de teatre universitari. El resultat, massa bestial per ser metaliteratura. I massa literari per ser simple alleujament. 

Ricardo Menéndez Salmón
Seix Barral
192 pàgines
18 / @ 9,99 euros

“I tu el meu pare, allà, al teu trist apogeu / maleeix, beneeix, que jo ara imploro amb la vehemència de les teves llàgrimes. / No entris dòcilment en aquesta nit quieta. / Ràbia, ràbia contra l’agonia de la llum”. Aquests versos de Dylan Thomas i el ressò que deixen a Interstellar, la pel·lícula de Christopher Nolan, han servit a l’autor d’El corrector per titular el seu últim llibre. El que podria semblar una aportació més al subgènere de la narrativa paternofilial —de Tiempo de vida a Ordesa— acaba sent un ajustament de comptes de l’escriptor amb si mateix i una profunda reflexió sobre la malaltia, sense metàfores. La infància a Gijón, l’èxit literari (i els seus daltabaixos personals) i la fi d’una família —o de dues— troben la seva pedra de toc final en un hospital, un lloc en què la literatura no sol entrar amb gaire freqüència. I aquest cop en surt viva. 

Valeria Luiselli
Sexto Piso
464 pàgines
22,90 / @ 13,99 euros

“Una novel·la amb una parella que només conversa per tornar a escenificar, un cop i un altre, la falta d’entesa, capes i més capes de falta d’entesa, que formen junts una pedra enorme de ressentiments”. La narradora va a una llibreria i es conté les ganes de demanar al llibreter una novel·la així. Finalment, li demana un mapa i acaba escrivint ella aquesta novel·la, la que el lector té a les mans, un dels cims de la narrativa llatinoamericana recent. En les seves pàgines, la mexicana Valeria Luiselli, de 37 anys, relata el viatge en cotxe d’una parella i els seus dos fills petits des de Nova York fins a Arizona. Van a la recerca de les petjades de Geronimo, el cap indi, i de la traça dels nens immigrants que arriben il·legalment als EUA arriscant-se a la deportació. Els vessants social, documental i personal es barregen en un relat desassossegador que brilla sense subratllats. 

Elizabeth Duval
Caballo de Troya
176 pàgines
14,90 / @ 3,99 euros

La protagonista d’aquest llibre vol ser reina, reina d’Espanya, reina constitucional. Potser un dia ho serà. D’entrada té 19 anys i estudia filosofia a París, precisament l’any que crema la catedral de Notre-Dame. Tot just ahir. El que al principi podria semblar la vida d’una Erasmus qualsevol —anar a classe, fumar, sortir de festa, follar...— es va transformant en la poderosa indagació personal d’una noia trans lesbiana que dona tanta importància a Instagram com a Jacques Derrida. Reina és la primera novel·la d’una autora (Alcalá de Henares, 2000) que s’insereix en una generació que està donant un nou sentit a la paraula novel·la: autoficció?, diari?, assaig?, híbrid? Potser no és una obra rodona, però serveix per orientar-se en la literatura que ve. O que ja és aquí. 

Almudena Grandes
Tusquets
560 pàgines
22,90 / 12,99 euros

Ja fa 10 anys que l’autora, devota de Galdós, va iniciar els seus particulars episodis nacionals amb Inés y la alegría, novel·la sobre la frustrada invasió de la Vall d’Aran a càrrec de quatre mil guerrillers el 1944. El 2018 va obtenir el premi Nacional de Literatura per Los pacientes del doctor García, quarta entrega de la sèrie, i aquest any ha desembarcat amb La madre de Frankenstein. Com sempre, fa conviure narrativament la història gran i la petita, personatges reals i ficticis. Aquesta vegada per indagar en els usos psiquiàtrics del franquisme (en què rivalitzaven Antonio Vallejo Nájera i Juan José López Ibor) mentre explica la història d’una dona (republicana, brillant, il·lustrada i alliberada, però paranoica) que assassina la seva filla i passa per la presó abans d’acabar al psiquiàtric madrileny de Ciempozuelos.