Art i indústria del sexe en temps de coronavirus

“En temps de guerra en la indústria del sexe es treballa molt més, però això és una pandèmia. Tots tenen por, els empresaris dels clubs, les prostitutes, els clients. L'aturada ha estat general”. Ho explica Linda Porn, artista visual, performer, cap de família, mare i també treballadora del sexe. L'artista, que des de fa anys compagina la feina en la indústria del sexe amb la seva activitat creativa en el marc de la postpornografia i l'activisme antiracista i anticolonial, ha decidit aprofitar la crisi sanitària per compartir els seus coneixements i ajudar moltes persones que d'un dia per l'altre s'han trobat sense el seu mitjà de subsistència.

“Aquest govern autoproclamat feminista no ens reconeix com a treballadores, no existeix relació laboral amb els empresaris dels clubs i no podem accedir a una ajuda de l'Estat”, explica, i posa com a exemple un dels clubs més grans de Europa, el Paradise de la Jonquera, que ha sol·licitat un ERTO per a 69 treballadors, cap sexual, és a dir, cap dels que generen el capital. “El teletreball sexual es desenvolupa des de fa anys amb les webcams, però últimament han sorgit plataformes perquè les treballadores sexuals puguin penjar els seus continguts sense haver d'esperar el contracte d'una productora, que només admet perfils blancs, joves, prims i normatius”, explica Linda Porn, que ja ha organitzat dues xerrades a través de Zoom, juntament amb Anneke Necro i Paul Purple, i ja està treballant en noves dates. A més, han redactat una “putiguia” on comparteixen els seus sabers sobre com gestionar el teletreball sexual tant des d'una perspectiva pràctica i operativa (plataformes, fórmules de cobrament, seguretat…) com psicològica (com gestionar tanta exposició, com protegir la teva família de l'estigma i la vergonya).

No és un secret que la gran majoria d'artistes no arriba a viure de la seva feina i menys quan ha de mantenir una família i ajudar la seva gent al seu país d'origen, Mèxic en el cas de Linda Porn. Ella ho va tenir clar des de jove, quan va començar a estudiar i treballar al Teatro Campesino Indígena de Mèxic. “La meva mare era soltera i no hi havia manera que em pogués pagar la universitat i els meus estudis de teatre, així que vaig començar a treballar en un table dance i em vaig adonar que treballant en la indústria del sexe em podria independitzar i tenir la vida que volia”, explica.

Així comença una història de lluita i creació que l'ha portat a pujar a l'escenari de teatres alternatius i importants museus d'Europa i els Estats Units, incloent-hi el MoMA de Nova York. “Vaig arribar a Espanya a la recerca del somni colonial europeu, directament per treballar en la indústria del sexe, cosa que em permetia desenvolupar els meus projectes relacionats amb la meva vida”, explica Linda Porn, les obres de la qual barregen l'herència cultural mexicana, l'activisme antiracista i anticolonial, la migració i la lluita en contra de la discriminació. “L'art em va servir per sortir de l'armari. L'estètica postpornogràfica és molt potent i m'ha permès parlar de l'estigma de la prostitució, les estratègies de control de les dones i la hipocresia que ho envolta tot”, indica.

Així van sorgir obres de gran poder visual i conceptual, com el vídeo Puta mestiza, que es va poder veure a l'exposició Feminismes! del CCCB, una denúncia de l'explotació de les dones del sud global i el fracàs de la Llei d'Estrangeria o l'obra de teatre Oluz amb la companyia murciana Los Menos, en la qual participa també la filla de l'artista, que en un monòleg colpidor interpreta el personatge de la seva mare de nena. Entre els perills que ha de superar una mare soltera que viu de la indústria del sexe, probablement el pitjor és la por que et treguin els fills, que en aquest temps de pandèmia es multiplica. Aquesta problemàtica es posa de manifest en l'obra La Llorona, que forma part d'una sèrie en la qual Porn revisa els mites femenins mexicans. “La criminalització de les mares prostitutes serveix per castigar les dones però també per alinear-les a models de feminitat eurocèntrics, capitalistes, patriarcals i colonials, així com suspendre la transmissió de valors diferents”, conclou.