Cauen a la meitat les inspeccions en matèria d’igualtat respecte al 2014

El Dia de la Dona Treballadora se celebra aquest diumenge com una jornada reivindicativa que posa de manifest els llums i les ombres en la lluita per a la plena igualtat. El Govern inclourà per primera vegada en els Pressupostos la perspectiva de gènere, però les partides estan escampades i no se sap amb certesa quin és l'import real que s'hi destinarà. Davant d'aquesta declaració d’intencions, el sindicat Intersindical-CSC va denunciar que el Departament de Treball està fent gairebé la meitat d’inspeccions en les empreses per saber si compleixen els plans d’igualtat respecte al 2014.

L’Intersindical-CSC, pròxim a les tesis independentistes, va denunciar dijous que la Inspecció de Treball, que depèn de la Generalitat, preveia un 57% menys d’actuacions en matèria d’igualtat respecte al 2014 quan van assolir les 930 anuals. Segons les seves dades, el 2015 en van ser 901. El 2016, amb Dolors Bassa al capdavant del Departament, la xifra va caure a 508 i el 2017 es va desplomar a 271. La tendència es va invertir un any després: el 2018 hi va haver 398 inspeccions. Les dades del 2019 no són completes, però la conselleria assegura que des de gener a setembre es van registrar 391 actuacions, fet que suposa un augment del 60% respecte al 2018. El balanç d’aquells nou mesos va ser aquest: 42 infraccions (un 163% més) i 100 requeriments (39%).

Les xifres a la baixa coincideixen curiosament quan les empreses tenen més obligacions, com disposar d’un pla d’igualtat per a les empreses d’entre 150 i 249 empleats o un registre salarial segregat per sexe. Treball sosté, tal com va anunciar el conseller Chakir El Homrani, que la igualtat i la lluita contra la discriminació de gènere són els seus objectius prioritaris en aquest 2020.

La qüestió és que per primera vegada el projecte de pressupostos de la Generalitat, inspirant-se en la llei d’igualtat, incorpora la perspectiva de polítiques de gènere. La xifra global que destinen els comptes és una incògnita i, com lamenta Susanna Segovia, diputada dels comuns, no hi ha una “foto fixa” de l’import. Per això, va dir, demanen un pressupost “integral”. “La planificació i la coordinació entre departaments no està a l’altura”, diu.

La xifra més aproximada la va calcular l’Institut Català de la Dona (ICD) el juliol passat quan el Govern va aprovar el pla estratègic de polítiques d’igualtat de gènere (2019-2022). La seva estimació va ser de 72,5 milions. El pla d’igualtat inclou 190 objectius i 353 actuacions basats en sis eixos que haurà d’aplicar cada departament: la coeducació, l’equitat en el treball, la prevenció i erradicació de la violència masclista; la participació social; la visibilització de les dones i la comunicació no sexista i la transversalització de la perspectiva de gènere.

L’acord entre el Govern i els comuns recull una inversió de 17 milions d’euros: 12,7 són ingressos finalistes del Pla estatal contra la violència de gènere i uns altres 5,1 per al contracte programa de l’ICD. El 2019 en van anar a parar a aquest centre 3,1. Paral·lelament, es crearan vuit nous Serveis d’Intervenció Especialitzada –ara n’hi ha vuit que el 2019 van atendre 4.933 dones i 1.144 menors– i s’obriran 15 pisos nous per a les víctimes i els seus fills. Treball invertirà 13,5 milions a aquest concepte.

Aquesta relació de millores va ser descrita dimecres pel president Quim Torra en la sessió de control a preguntes del líder del PSC, Miquel Iceta, que va acusar el Govern de no destinar prou recursos a les polítiques d’igualtat. Va denunciar, per exemple, que només 90 dones de parelles condemnades per violència de gènere havien rebut ajuts quan hi ha més de 7.000 condemnes. Homrani va admetre divendres l’error i rectificaran aquesta política. “No fan tot el que poden. No dubto de la seva bona voluntat, però demostri-ho amb fets i recursos”, va lamentar Iceta.

Una bretxa del 23%

El president va afirmar que l’Índex d’Igualtat de Gènere es va situar a Catalunya el 2017 en 70,9 punts, lluny encara dels 100 de la plena igualtat. La mitjana espanyola és del 70,1 i l’europea, del 67,4. L’Observatori de la Igualtat de Gènere de la Generalitat ha elaborat un informe que certifica que la igualtat plena segueix lluny. L’índex més clar és el del risc de pobresa: en les dones és del 24,1% i en els homes, del 18%. En l’àmbit laboral, l’estudi va reflectir que 20.300 dones pateixen assetjament a la feina i només el 35,6% arriben a càrrecs directius malgrat que el 57,2% tenen títols universitaris. La bretxa salarial es va situar de mitjana en el 23% el 2016 i l'interval augmenta en les feines més elementals on és del 32,6%. El projecte de pressupostos revela que el 66,9% dels empleats públics de la Generalitat són dones i que la bretxa salarial és, d’acord amb les retribucions anuals del 2018, del 18%.