De Gauss al Sónar, dos segles de missatges a extraterrestres

En plena Guerra Freda hi va haver una treva molt especial. Cinquanta acadèmics de la Unió Soviètica, dels Estats Units i Europa es van reunir el 1971, a l'Observatori Biurakan, a Armènia, per debatre sobre com havia de ser “la comunicació amb una intel·ligència extraterrestre”. Durant cinc dies van debatre en un clima de camaraderia personalitats com els premis Nobel Francis Crick, Charles Hard Townes i Vitaly Ginzburg, el físic Freeman Dyson o els astrònoms Carl Sagan i Frank Drake. Les discussions se succeïen entre reunions i trobades improvisades a les torres dels telescopis, uns grans blocs de ciment que s'assemblen de manera sorprenent als dàleks, aquells robots procedents de l'espai que apareixien a la sèrie de televisió Doctor Who. El 1972, un any després de la conferència de Biurakan, Sagan i Drake van instal·lar a la sonda Pioneer de la NASA el primer missatge físic destinat a explicar la Terra i la humanitat a hipotètics veïns galàctics.

La reunió de Biurakan va ser el precedent del que avui es coneix com a METI, les sigles en anglès d'enviar missatges a intel·ligència extraterrestre. Si el SETI s'encarrega de buscar vida en altres planetes, el METI s'ocupa de la transmissió d'informació, amb l'esperança que hi hagi algú a l'altra banda que la rebi i que, a més, la pugui desxifrar. Tot això ho explica Extraterrestrial languages (MIT Press), un nou llibre del periodista Daniel Oberhaus que sintetitza dos segles d'esforços de grans ments de la ciència per comunicar-se amb extraterrestres.

No van ser ni els soviètics ni els nord-americans els primers que van posar sobre la taula la necessitat de contactar amb éssers d'altres mons. L'honor és del matemàtic alemany Carl Friedrich Gauss, que el 1820 ja va proposar reproduir a escala gegant, a la tundra russa, el triangle rectangle del teorema de Pitàgores. La lògica de l'experiment era aclaparadora per a Gauss: els éssers que ell es pensava que habitaven la Lluna i Mart distingirien aquelles figures geomètriques i descobririen que la Terra està poblada per éssers intel·ligents. El pla de Gauss no es va arribar a dur a terme, com tampoc un altre projecte seu: enviar senyals de llum a la Lluna amb un sistema de miralls. Els miralls gegants com a eina per comunicar-se amb extraterrestres van tenir el seu moment àlgid durant la segona meitat del segle XIX amb l'inventor Charles Cross i l'astrònom Camille Flammarion.

Nikola Tesla i Guglielmo Marconi van donar un cop de timó a principis del segle XX per centrar el METI en la transmissió de missatges amb senyals de ràdio. Va ser Marconi qui més s'hi va entestar, teoritzant que només les matemàtiques eren vàlides per entendre's amb alienígenes: “Hem de transmetre missatges com 'dos i dos són quatre' i repetir-los fins que rebem una resposta que pugui significar 'sí'”. Marconi va generar un debat tan encès que fins i tot The New York Times li va dedicar un editorial el 1919: “És possible que al cel i a la terra existeixin més coses que les somiades per la nostra filosofia, i seria millor descobrir-les a la nostra manera, lenta, maldestra, en comptes de rebre un coneixement per al qual no estem preparats, precipitats per intel·ligències superiors”.

“Podria ser que estiguéssim equivocats i que dos i dos no sumin quatre, però descobrir-ho de sobte faria trontollar el procés de pensament humà”. Aquell article de The New York Times predeia també amb aquestes línies una preocupació subjacent en el treball dels acadèmics dedicats al METI: la necessitat de qüestionar tot el coneixement humà per determinar quins conceptes són de debò universals.

El METI es basa en el disseny de missatges amb un llenguatge propi que permeti “l'autointepretació del contingut”, explica Oberhaus, perquè no hi ha cap certesa que altres éssers ens puguin entendre: “Els missatges s'han de poder explicar a si mateixos, i això requereix començar amb un coneixement que es pugui assumir com a universal, i codificant aquest coneixement en símbols”.

‘Lingua cosmica’

El matemàtic holandès Hans Freudenthal va publicar el 1960 Lincos (acrònim de lingua cosmica), “el primer sistema de comunicació interestel·lar simbòlic”. Freudenthal va posar així els fonaments de l'astrolingüística, un terme encunyat per l'holandès Alexander Ollongren. Aquests metallenguatges han evolucionat basant-se en l'aritmètica, algoritmes i sistemes lògics.

L’astrolingüística ha evolucionat basant-se en l’aritmètica i la lògica matemàtica

La primera transmissió de ràdio intergalàctica la van emetre el 1974 Sagan i Drake des del radiotelescopi d'Arecibo (Puerto Rico). El missatge d'Arecibo va utilitzar un senzill llenguatge de dígits binaris que, una vegada descodificat, reproduïa en imatges elements bàsics de la vida a la Terra. Des de llavors, els bits que contenen les transmissions, el sistema d'autointerpretació i la precisió de l'enviament han anat millorant. Entre el 1999 i el 2003 es van fer les emissions Cosmic Call des del Centre Espacial de Ievpatòria (Ucraïna) que està previst que arribin a les constel·lacions on estaven destinades el 2036. El 2017 i el 2018, inspirades en el metallenguatge de Cosmic Call, es van produir des de Noruega les transmissions més ben desenvolupades fins ara, segons Oberhaus, les primeres focalitzades en un exoplaneta que es creu habitable, situat a 12,4 anys llum. Van dirigir el projecte l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya i la societat METI Internacional. El festival Sónar hi va participar aportant música, la representació sonora de seqüències de números primers o del número pi.

Oberhaus subratlla que és improbable que algú arribi a rebre aquests missatges, no només perquè desconeixem si existeix un receptor, sinó també perquè les transmissions es fan en un nombre de freqüències d'ona molt limitat i durant poc temps. La conclusió d'Extraterrestrial languages és que al darrere de la voluntat de saber si estem sols o no a l'univers s'amaga una altra raó per a tant d'esforç: aprendre més sobre la condició humana.