Els millors moments dels Oscar 2020

El triomfador i el mestre 

Després de guanyar el premi al millor film internacional, el director de Parásitos, Bong Joon-ho, va dir que ja es podia relaxar i començar a beure fins a la matinada. També, doncs, la seva traductora, Sharon Choi, que ja l'havia acompanyat dues vegades sobre l'escenari. Però els acadèmics tenien altres plans: el guardó a la millor direcció també era per a Bong. Per aquest motiu el sud-coreà tornava davant del micròfon, altre cop amb Choi. I va recordar, sobretot, els altres nominats en la seva categoria. “Quan era jove estudiava el cinema i les pel·lícules de Martin Scorsese”, va dir. I va provocar una ovació massiva per al veterà cineasta, amb l'auditori dempeus. “Quan la gent als EUA no coneixia el meu cinema, Quentin Tarantino incloïa els meus films a les seves llistes”, va afegir Bong. Va insistir que volia compartir l'Oscar amb tots dos, i també amb Sam Mendes i Todd Phillips. I va concloure: “Ara sí que me'n vaig a beure fins demà”. De fet, encara es va haver d'esperar una mica més: l'Oscar a la millor pel·lícula també va ser per al seu film.

Joaquin Phoenix contra la injustícia

Joaquin Phoenix s'ha acostumat a recollir premis. I a fer discursos reivindicatius. Els Oscar el van tornar a guardonar com a millor actor protagonista, per Joker, i va tenir una nova ocasió de posar-se davant d'un micròfon. “No em sento per sobre de cap company de professió, ni de cap dels presents. Compartim l'amor pel cinema. I crec que un dels principals dons que ens ofereix és la possibilitat que fem servir la nostra veu. He pensat molt en les qüestions terribles que afrontem col·lectivament. De vegades pot ser que pensem que encapçalem causes diverses, però jo hi veig aspectes comuns: si parlem de la desigualtat de gènere, dels drets LGTBI, dels indígenes o dels animals, estem parlant de la lluita contra la injustícia”, va reflexionar. “Ens hem desconnectat molt del món natural, i estem immersos en un món egocèntric”, va continuar Phoenix. L'actor va afirmar que els humans tenen por del canvi perquè creuen que comporta sacrificis i renúncies. “Quan tenim l'amor i la compassió com a principals guies, podem crear canvis de sistema que beneficiïn el medi ambient”, va afegir. Finalment, l'actor va donar les gràcies a tots els que han aguantat com de “difícil” és tractar amb ell i li han donat una segona oportunitat. I va recordar: “Quan tenia 17 anys, el meu germà va escriure aquesta lletra: ‘Ves corrents al rescat amb amor, i la pau vindrà després”.

El record d’ahir i de Kirk Douglas

Billie Eilish va començar a cantar Yesterday. I a la pantalla va aparèixer Kobe Bryant. Després, el tradicional In memoriam va homenatjar Agnès Varda, Anna Karina, Peter Mayhew, Doris Day, Terry Jones, Franco Zeffirelli i Peter Fonda, entre d'altres. I, al final, la gala es va rendir davant la llegenda: Kirk Douglas, que va morir fa només uns dies. Va acabar, a poc a poc, la cançó. Va quedar, per sempre, el record.

“Totes som superheroïnes”

A un costat, la Capitana Marvel; a l'altre, Wonder Woman. I, al centre, Ellen Ripley. Va ser ella, el mite, la que finalment es va encarregar de dir-ho ben fort. “Totes les dones som superheroïnes”, va afirmar Sigourney Weaver des de l'escenari dels Oscar, abans de presentar el premi a la millor banda sonora. Amb ella, somreien Brie Larson i Gal Gadot. I, entre el públic, tothom aplaudia.

Començar amb una ovació

Sense presentador, la gala va arrencar amb una actuació musical de Janelle Monáe. I amb un triomf. La creadora va començar cantant A beautiful day in the neighbourhood, es va llançar a repassar amb música i lletra els actors i els films nominats –i fins i tot d'altres, com Midsommar o Nosotros, que no hi eren– i va lamentar la falta d'inclusió. Tot amb un ritme contagiós, mentre no parava de ballar i animar Tom Hanks, Brad Pitt, Leonardo Di Caprio o Brie Larson i altres estrelles a participar al seu show. També va celebrar “totes les dones que han dirigit pel·lícules fenomenals” i va recordar: “Estic molt orgullosa de ser aquí com a artista queer i negra explicant històries. Feliç mes de la història negra!”. Va haver-hi 20 segons d'ovació. Un inici notable.

Cynthia Erivo continua resistint

La cançó demana aixecar-se. I, al final, tothom ho fa. Cynthia Erivo, nominada a millor actriu principal per Harriet, va oferir una emotiva interpretació de Stand up, el tema principal del film, que li havia fet sumar una segona candidatura als Oscar d'aquest any. “No m'importa si perdo la sang en el camí a la salvació / Lluitaré amb la força que tinc fins que em mori / Portaré la meva gent cap a una nova llar / Pots sentir com ens crida la llibertat?”, cantava Erivo. “M'alçaré / Seguiré resistint / Ho noto als meus ossos / Podria ser difícil d'afrontar perquè estic sola / Podria fallar / Però Déu sap que ho intentaré / Mentre els estels omplin el cel”, continuava l'artista. La seva actuació va ser molt celebrada a la gala.

La jaqueta de les directores

Els Oscar no en van nominar cap. Així que Natalie Portman va decidir, almenys, citar-les totes. L'actriu va lluir a la catifa vermella una jaqueta on havia cosit els cognoms de les autores d'algunes de les pel·lícules més aplaudides de l'any, totes ignorades pels premis a l'hora de triar els candidats a la millor direcció: Greta Gerwig (Mujercitas), Elsa Amiel (Pearl), Mati Diop (Atlantique), Marielle Heller (Un amic extraordinari), Celine Sciamma (Retrato de una mujer en llamas), Melina Matsoukas (Queen & Slim), Lulu Wang (The Farewell) i Lorene Scafaria (Estafadoras de Wall Street).

Eminem, 17 anys després

El 2003, Eminem va guanyar l'Oscar a la millor cançó per Lose yourself, del film 8 miles, juntament amb Jeff Bass i Luis Resto. Però únicament l'últim va anar a la gala i va recollir el guardó. No hi va haver, doncs, actuació del raper. De fet, després va declarar que aquella nit se la va passar “dormint”. “Sentia que no tenia cap possibilitat de guanyar perquè, quan vaig saber que havia estat nominat, vaig pensar que era una cosa per a actors”, va dir llavors el músic, que també va protestar contra el menyspreu que, al seu parer, patia el rap en les cerimònies de premis. En tot cas, 17 anys després Eminem i l'Acadèmia de Hollywood s'han reconciliat, el raper va aparèixer per sorpresa, per fi va cantar a la gala Lose yourself i va fer que a l'auditori tothom s'aixequés del seient. Va ser, a més, una promoció magnífica per a Eminem, que acaba de llançar el seu nou disc, Music to be murdered by. Encara que a les xarxes socials alguns també van caçar l'expressió poc convençuda de Martin Scorsese o Billie Eilish.

Frozen 2 parla totes les llengües

Totes les Elsa, o gairebé. Perquè Frozen 2 ha estat traduïda a més de 40 idiomes, però a l'escenari dels Oscar es van poder escoltar només 10 versions d'Into the unknown, la cançó principal de la pel·lícula. Anglès, danès, alemany, rus, polonès, noruec, japonès, tailandès i, per partida doble, espanyol: perquè a la pantalla es va veure com apareixia Castilian (castellà) quan cantava Gisela i Spanish (espanyol) quan li va tocar a la mexicana Carmen Sarahí García Saenz.

Gats dolents

Cats no estava nominada als Oscar. Ni tampoc ha estat candidata pràcticament en cap gala recent de premis. I, no obstant això, gairebé totes les cerimònies n'han fet befa. Mentre la pel·lícula corre el risc de convertir-se en una d'aquestes obres de culte adorades precisament per ser tan dolentes, els Oscar també van voler posar el dit a la nafra. “Com a membres de la pel·lícula Cats, ningú entén millor que nosaltres la importància dels efectes visuals”, van dir James Corden i Rebel Wilson, disfressats de felins, des de l'escenari, abans de lliurar el guardó d'aquesta categoria.