_
_
_
_

Sapporo avança Barcelona per als Jocs d’Hivern del 2030

El COI admet que la candidatura japonesa "està avançada" però valora el potencial i el "relat" del projecte català

Bernat Coll
Estació d'esquí de la Masella, al Pirineu català.
Estació d'esquí de la Masella, al Pirineu català.

La precandidatura olímpica Pirineus-Barcelona per allotjar els Jocs d'Hivern del 2030 té un escull principal: Sapporo (Japó). La ciutat nipona es troba un esglaó per sobre de la resta de propostes a ulls del Comitè Olímpic Internacional (COI). La iniciativa asiàtica és l'única que ha oficialitzat la seva candidatura i es troba avançada perquè estava prevista per al 2026. Barcelona, tanmateix, compta amb dos grans arguments que atrauen el COI: situar en el panorama esportiu el Pirineu i facilitar l'aproximació entre institucions espanyoles i catalanes en un context polític com l'actual.

El desbloqueig polític i la formació del Govern han suposat un respir per a Pirineus-Barcelona. La falta de sintonia entre la Moncloa i la Generalitat va alentir l'avanç de la candidatura, que havia de ser oficial a la tardor del 2019. El projecte va ser un dels punts de discussió entre el PSOE i ERC durant les negociacions prèvies a la investidura de Pedro Sánchez, i actualment forma part de l'“Agenda per al Retrobament” que proposa l'Executiu de Pedro Sánchez. Després d'uns mesos de dubtes, Pirineus-Barcelona recupera el pols.

“El consens Madrid-Barcelona és essencial per a la candidatura”, analitzen fonts del COI. “Sense el suport total del Govern és impossible que el Comitè ho aprovi. És fonamental”, afegeixen. La falta d'un consens polític total ha estat una de les principals debilitats de la candidatura. Però a ulls de l'organització pot convertir-se en una fortalesa: “El relat d'aquests Jocs pot ser molt atractiu: demostrar que l'esport uneix i que pot recuperar les relacions entre Espanya i Catalunya”. Fonts del COI asseguren que al comitè l'atrau la idea que el projecte olímpic faciliti el desglaç entre institucions.

El pròxim pas és que el Comitè Olímpic Espanyol (COE) assumeixi el lideratge de la candidatura, avui en mans de la Generalitat i del seu secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, que es va reunir amb el COI el gener passat. L'organisme estatal ja va enviar l'últim trimestre del 2019 una carta al comitè internacional per ratificar el seu interès en els Jocs del 2030, però la incertesa política va limitar els avanços. El COE i la Generalitat pretenen incloure el Pirineu aragonès en la candidatura per enfortir el projecte en àmbits tècnics i polítics.

Sapporo, per davant

El llast polític no existeix a Sapporo. La ciutat japonesa ha estat la primera en oficialitzar la seva candidatura per al 2030. El projecte estava inicialment dirigit als Jocs del 2026, però un terratrèmol el 2018 va canviar els plans. “Reconstruir les zones urbanes i afectades va ser la prioritat”, explica al PAÍS Ryosuke Suzuki, cap de la candidatura nipona. La proposta actual és similar a la prevista per al 2026. “Pretenem utilitzar la majoria d'infraestructures esportives actuals. I en reconstruirem una que és vella”, afegeix Suzuki. “Els Jocs d'Hivern de 1972 van portar Sapporo a un canvi en la nostra manera de viure i va suposar un orgull per a la societat i la ciutat. Ara aspirem a uns segons Jocs, un somni per als més joves. El COI valora molt la nostra capacitat operativa i el plantejament del projecte”.

El comitè internacional admet que la candidatura japonesa té gran part del treball fet. “Sapporo està un pas per davant de la resta", admet una font del COI. “Està molt estudiat i avançat. És una candidatura que serà molt seriosa. I tenen resolta la qüestió estructural”. L'organització de Pirineus-Barcelona, en canvi, encara estudia on celebrar les proves de salt i les proves del tub de gel, i contempla els Alps o Sarajevo (Bòsnia).

Però la falta d'algunes infraestructures al Pirineu no espanta el COI. “L'informe tècnic que tenim és molt bo”, expliquen des del comitè olímpic. La serralada mai no ha acollit proves del més alt nivell, i els Jocs suposarien un punt d'excepció. “Posar el Pirineu al mapa és estimulant per al Comitè Olímpic. Són els grans desconeguts”, afegeixen.

La Comissió de Futures Seus del COI també manté relacions amb Salt Lake City (EUA), que ja va acollir els Jocs d'Hivern del 2002. El projecte nord-americà, tanmateix, sembla un o dos esglaons per sota de Sapporo i Barcelona. “La seva candidatura ha avançat poc”, asseguren des del COI. La celebració dels Jocs d'Estiu el 2028 a Los Angeles li resta opcions perquè el comitè prefereix evitar concentrar diferents edicions dels Jocs en un mateix país en tan poc temps.

“Com més aviat estiguin preparats, millor”

El nou model d'elecció de les ciutats olímpiques elimina les tradicionals votacions finals que va deixar fa anys sense Jocs a Madrid. El COI pretén evitar que en els processos de selecció hi hagi “vencedors, derrotats i ferits”, per la qual cosa la Comissió de Futures Seus manté converses amb totes les candidatures interessades per definir el seu rumb. En el moment que aquest òrgan consideri que una candidatura compleix tots els requisits per allotjar uns Jocs, es presenta a la Comissió Executiva del comitè. “L'elecció per als Jocs del 2030 ha de ser com a mínim el 2023, però pot ser abans”, explica una font del COI. “Ara no hi ha cap urgència, però com més aviat hi hagi una candidatura apropiada i preparada, millor”.

Els Jocs d'Estiu del 2024 i els del 2028 (París i Los Angeles) ja es van assignar de forma conjunta. Hi ha la possibilitat que el COI repeteixi el procediment i esculli directament els Jocs del 2030 i del 2034 si considera que té dues candidatures aptes.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Bernat Coll
Periodista centrado actualmente en la información sanitaria. Trabaja en la delegación de Catalunya, donde inició su carrera en la sección de Deportes. Colabora en las transmisiones deportivas de Catalunya Ràdio y es profesor del Máster de Periodismo Deportivo de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_