Tokarczuk i els elogis de la calma

Dins de l’allau de novetats literàries, hom cerca sovint obres que s’allunyin del comú i aportin algun element diferencial al panorama. És el cas del llibre àlbum L’ànima perduda. El seu principal reclam és que a la seva autora, l’escriptora polonesa Olga Tokarczuk, li han concedit el darrer premi Nobel de Literatura, però són dos els aspectes clau pels quals sobresurt: presenta una proposta formal original i sorprenent i és, de totes passades, un llibre àlbum per a adults.

Tokarczuk (Sulechów, 1962) ens ofereix un conte de caràcter filosòfic en el qual un home atrafegat i estressat, sense adonar-se’n, deixa l’ànima enrere i ja gairebé no recorda com es diu. Val a dir que l’ànima transita pel temps més lentament que les persones. El metge li recomana que s’assegui a esperar l’ànima, i és justament això el que farà al llarg d’aquesta història. Així, el conte esdevé un avís per a navegants i un elogi de la lentitud, la calma i la paciència, alhora que provoca la reflexió, l’embadaliment i el debat.

L’ÀNIMA PERDUDA

Olga Tokarczuk
Il·lustracions de Joanna Concejo
Traducció de Xavier Farré Vidal
Thule
48 pàg. 19,95 euros

La proposta formal ve de la mà de la seva compatriota Joanna Concejo (Slupsk, Polònia, 1971), una il·lustradora que compta amb una trajectòria sòlida i un reconeixement important a bona part d’Europa. En aquesta ocasió, el gros del text figura en una de les pàgines de l’inici. La resta, un fragment breu de desenllaç, el trobem al final.

La major part del llibre està composta per imatges que semblen formar part d’un quadern vell d’escola i d’infantesa, farcit de records amb un to sípia que l’embolcalla, amb fotografies antigues, paper de calcar, fulls de llibreta i imatges del personatge. El lector es mira i es remira els bells, precisos i melancòlics dibuixos de Concejo, seguint els moviments lleus del protagonista a la recerca del rostre de l’ànima perduda, tot entreveient els detalls que porten al desenllaç i que descriuen el pas del temps.

L’ànima perduda és, en definitiva, un llibre excepcional que convida a fer-hi diverses passades a la recerca de tot d’elements que, de mica en mica, van amplificant la història.

UN INDI COM TU I COM JO

Erna Sassen
Il·lustracions de Martijn van der Linden
Traducció de Gustau Raluy
Takatuka
136 pàg. 16,50 euros

“A en Boaz li agrada el silenci” és la frase que inicia la novel·la per a infants Un indi com tu i com jo, de l’escriptora holandesa Erna Sassen (Berverwijk, 1961), la primera de les seves obres que es tradueix al català i que lliga de ple amb el to tranquil de L’ànima perduda. Sassen narra la història d’en Boaz, un nen solitari i somniador al qual li costa fer amics. L’arribada a l’escola d’una nena siriana canviarà les coses.

La novel·la enceta diversos fils d’interès, amb un ritme tranquil. Se centra en aquesta amistat, però també en la difícil relació que Boaz manté amb els seus pares, els quals no acaben de comprendre la seva manera pausada de fer i d’entendre el món. Paral·lelament, el lector assisteix embadalit a la fantasia i l’enorme curiositat d’en Boaz cap als indis de Nord-amèrica i cap als maies, la cultura dels quals el porta a elaborar un treball ampli. I hi ha temes com el del racisme o el dels refugiats que també hi treuen el cap.

La novel·la també destaca pel seu aspecte formal. Està profusament il·lustrada, cosa força inusual en una obra de narrativa, amb dibuixos d’un estil que segueix clarament el d’aquestes cultures d’Amèrica i que, a més d’acompanyar el contingut, fa agradable i entretinguda la lectura. Qui ho porta a terme és Martijn van der Linden, un il·lustrador també holandès (Oostburg, Països Baixos, 1979), que es va donar a conèixer per l’àlbum il·lustrat Tangram gat (Ekaré).

L’ànima perduda i Un indi com tu i com jo són, en definitiva, dos llibres diferents que destaquen pel to tranquil, el contingut i els missatges que ens envien, però també per la presentació i el disseny. Una oferta ben completa, doncs, en cadascun dels casos.