Pere Aragonès, un polític d’ordre a favor de la “microdesobediencia”

Pere Aragonès afirma que ell és “una persona d'ordre”. El vicepresident de la Generalitat és membre d'una família d'empresaris del sector tèxtil i hoteler, i net d'un alcalde històric del seu poble natal, Pineda de Mar. Quan va iniciar la seva implicació en política sent un adolescent, a casa només li van posar com a condició que no l'haguessin d'anar a buscar mai a comissaria. “Tingues seny i fes el que creguis”, li va demanar el seu pare, segons recorda el nou home fort d'ERC al llibre Pere Aragonès, l'independentisme pragmàtic (Pòrtic).

El llibre, escrit per la periodista Magda Gregori, retrata un home fidel al seu partit i fidel a l'independentisme des de la seva infantesa; un polític partidari d'un liberalisme econòmic de tipus socialdemòcrata, keynesià més que marxista, i partidari de construir un gran consens per tirar endavant amb l'autodeterminació. “Crec que soc una persona amb capacitat d'interlocució entre sectors molt amplis de la societat”, diu Aragonès. El líder d'ERC, ungit pel president de la formació, Oriol Junqueras, en una reunió del 2018 a la presó d'Estremera, assegura que “una part del discurs espanyolista intenta fer veure que la Generalitat i el Parlament són només d'uns quants”. “La meva responsabilitat és treballar i esforçar-me per mantenir el prestigi de les institucions catalanes”.

Al mateix temps que afirma que busca consensos i la neutralitat de les institucions públics, Aragonès adverteix que en el moment oportú “convindrà una estratègia d'enfrontament, de confrontació, de tensió”. “Es produiran altres situacions que ens permetran desacreditar l'Estat amb microdesobediències”, afegeix Aragonès.

Más información

Pere Aragonès: “Per més dura que sigui la sentència, l’independentisme no desapareixerà”

A la roda de premsa de presentació del llibre, celebrada dimarts a Barcelona, al vicepresident li van preguntar sobre si aquest “enfrontament, confrontació i tensió” forma part de l'estratègia de diàleg amb el Govern central. Aragonès va respondre que la negociació entre la Generalitat i l'Executiu de Pedro Sánchez seguirà la lògica “d'una negociació sindical” en què “hi ha accions per la part sindical i per la part patronal que intenten condicionar el resultat”. Aragonès va subratllar que l'independentisme té unes circumstàncies a favor que li permeten “tenir una incidència en el Govern de l'Estat, perquè així ho han volgut els ciutadans. Si aquest diàleg no avança, no ens quedarem a casa. L'Estat tampoc ho fa”.

Gregori planteja a Aragonès si caldran de sis a deu anys per aconseguir fer un referèndum d'independència. “Pot ser, jo espero que no, tot dependrà de si hem pogut canviar determinades posicions”, diu l'entrevistat. A la roda de premsa, Aragonès no va descartar aquesta optimista previsió. Tampoc va voler donar per fet que sigui escollit per ser candidat d'ERC a les properes eleccions autonòmiques. La resposta podria trobar-se en una cita adreçada a ell i inclosa al llibre, el vaticini d'un religiosa de l'escola Mare de Déu del Roser de Pineda: “Un dia et votaré com a president de la Generalitat”.