Jordi Évole surt de casa

Lo de Évole comença amb el senyor Évole, pare de Jordi Évole, fent cara de pòquer quan el seu fill li anuncia el nom del seu nou programa. Dinen tots tres, mare, pare i fill, en una petita saleta. Évole es troba després al carrer amb Gemma Nierga, que explica que cinc minuts abans del seu debut a La Ventana la van haver de treure d'un lavabo de la SER on estava plorant de por. "I com es dirà el teu programa?", li pregunta ella. "Lo de Évole", respon. Es produeix llavors un silenci molt divertit perquè no se sap si Nierga, en lloc de respondre, s'estamparà contra un aparador. Évole dona l'explicació: "És que l'endemà la gent al carrer parla de 'lo de l'Évole". I el periodista català té raó, però en despullar la gent del que era seu, ves a saber què diran ara l'endemà.

Más información

Jordi Évole: “Reinventar-se costa un colló”

Jordi Évole: “Salvados’ em perseguirà sempre”

El primer lliurament d'aquest nou format periodístic de Producciones del Barrio funciona com un pròleg. Se'ns anuncia què és ("vull reconstruir Cuerda de presos", diu Évole, en referència al programa d'entrevistes a la presó de Jesús Quintero a principis dels noranta), què es farà per aconseguir-ho (hi passen l'exministre Belloch i el contestador automàtic del ministre Marlaska pel metratge; Belloch va permetre les entrevistes el 1993, Marlaska no sembla gaire predisposat) i tot això sota l'ombra de Quintero, fugisser, per qui Évole va preguntant tothom fins a arribar a Javier Salgado, l'home que li escrivia les preguntes a Quintero, però no els silencis. Aquells silencis antològics a mitja entrevista de Jesús Quintero moltes vegades es devien, segons Salgado, al fet que Quintero no tenia ni idea de què dir. "Es quedava en blanc".

Hi ha també per al record petites píndoles de diverses de les entrevistes que Quintero va fer abans de Cuerda de presos. Per exemple, el 1988 a Rafi Escobedo, culpable dels assassinats dels marquesos d'Urquijo, que li diu a Quintero amb un cigar als dits: "Jo estic destrossat, no em queda res, no tinc res a fer aquí". Es va penjar al cap d'uns dies, tenia 31 anys. I a un home que ja sortia al documental Mi querida España, de Mercedes Montcada (a Filmin), un pres tancat per matar la seva dona a qui Quintero pregunta si és masclista, i l'home respon amb tota la ingenuïtat: "Què és això?". Quan Quintero l'hi explica, assenteix: "Ah, sí, sí, és clar que sí". Feu-vos un favor després de veure Lo de Évole: mireu Mi querida España, la història d'aquest país a través de 30 anys d'entrevistes de Quintero.

Évole arriba alhora a casa del mestre de San Juan del Puerto i a la presó de Lledoners. A Andalusia el rep Jesús Quintero amb una abraçada i el fa entrar de seguida a casa. Quintero diu la millor frase del programa: "No deus portar preguntetes...". Mentrestant, Junqueras fa broma amb Évole. "Aquesta entrevista és dura perquè quan acaba jo marxo d'aquí i tu t'hi quedes", diu el periodista. "Ho podem fer a l'inrevés", respon Junqueras. Només hi ha un mínim fragment de l'entrevista que s'emetrà d'aquí a una setmana, però és suficient: la interromp el president de la Generalitat, Quim Torra, per anunciar eleccions. Évole li ensenya la notícia a un Junqueras estupefacte.

A Salvados, abans amb Évole i ara amb Gonzo, funciona una llei no escrita: la sort la té el que la cerca. Lo de Évole comença amb l'actualitat de la casa i la vida d'Évole i acaba amb l'actualitat d'Espanya en una presó catalana amb una notícia bomba. És Jordi Évole sortint de casa seva, Salvados, per demanar si us plau que el posin a la presó. Tot això aconseguit a partir del que diu el pare d'Évole en la primera escena sobre el que feia diferent Quintero: l'atmosfera. Cadascú viatja amb la seva. Es delaten en tot just tres plans; un ja sap el que ve quan comença. I això nou d'Évole no només té l'empremta del presentador sinó la de la producció espectacular de sempre, una visió cinematogràfica del que passa perquè, a més, aquest país ara no està perquè el gravin amb cinexín.