La vida de Violeta la Burra, d’un poble sevillà als escenaris de Barcelona i París

El cantant Pedro Moreno ja es transvestia en una Espanya que estava transicionant. Era Violeta la Burra als bars, teatres i cabarets de la Barcelona dels setanta. També en escenaris de París. Pioner del col·lectiu LGTBI+, va néixer a Herrera (Sevilla) el 1936 i va morir dimecres, als 84 anys, a la capital andalusa, apunta Efe.

"Va de petenera desvencijada o de violetera contracultural, entre los metales nocturnos, bajo ese sol de los muertos que es la luna. Va de melenita negra, barba con granos, blusa de flores y sandalias ambiguas, es la mañana laboral y contractual", escrivia sobre l'artista Paco Umbral a EL PAÍS l'any 1980.

Va treballar als camps d'oliveres del seu poble i d'aprenent en un taller de sabateria, però quan va fer els 20 es va convertir en un dels milers d'emigrants andalusos que van arribar a Catalunya entre els anys cinquanta i seixanta. Va triar viure a Barcelona per poder entregar-se a la seva passió per la música. Cantava en clau flamenca ja amb el seu nom artístic en llocs de moda, com Los Claveles, el Teatre Arnau i Los Jardines de Córdoba. "Primera grabación travesti. Gay Power", apareix escrit en una de les portades del seu primer disc, una cinta de casset groga i verd fosforescent amb 9 temes.

Es va incorporar al cos de ball de Lola Flores i un empresari francès, Jean Marie Rivière, es va fixar en el seu espectacle i se'l va endur a París, on va ser artista de referència a la sala Paradis Latin, recorda Efe.

En els seus últims anys de vida, era habitual de la cocteleria Dry Martini. El propietari del local, Javier de las Muelas, li retia homenatge el 2018 en un llibre que repassa la història del bar. És el lloc que ha tancat el llarg viatge de Violeta la Burra a la nit barcelonina.