Picasso omplirà de joies el seu museu

Pintor, gravador, il·lustrador, escultor, ceramista i poeta. Pablo Picasso és un tot terreny de la creació a qui no se li va resistir cap de les arts. Tampoc les decoratives, com posarà en evidència l'exposició estrella de la temporada que ara comença al Museu Picasso de Barcelona, centrada en la joieria, una faceta que fins ara no havia estat objecte d'una mostra de manera monogràfica. El nou curs, com està passant des que va arribar a la direcció del centre el 2016 Emmanuel Guigon, s'ha programat, una vegada més, tan polifacètic com ho va ser Picasso i, una vegada més, Guigon s'ha submergit en el ric fons del museu, l'únic que va crear Picasso en vida, per destacar el valor de la potent col·lecció de peces i documents de joventut, el punt fort del seu museu.

L'exposició és Picasso i les joies d'artista i aplega un centenar d'aquestes peces: des de collarets de petxines de les platges de Juan-les-Pins, a Antíbol, que va fer per a Dora Maar el 1937, fins a les autèntiques obres d'orfebreria dels anys seixanta, passant per les peces de ceràmica, que permeten veure com la joieria va ser un altre dels seus terrenys de joc al llarg dels anys.

Picasso, com qualsevol artista dadaista, utilitza l'objecte trobat: pedres i petxines que decora amb petits retrats, que després enllaça amb cordill per crear collarets, penjolls, fermalls, medallons i anells. D'altres són objectes que compra i després tuneja amb dibuixos i gravats, creant obres d'art en miniatura. “Moltes de les peces van ser subhastades després de la mort de Maar el 1998. Ens hem posat en contacte amb la sala de subhasta i hem aconseguit recuperar-ne algunes”, explica Guigon. En la mostra es podran veure els collarets de ceràmica que va fer per a una altra de les seves parelles, Françoise Gilot, com s'aprecia en la fotografia de Robert Capa on tots dos passegen per les platges de Golfe-Juan, a Vallauris. Al costat hi haurà un d'aquests collarets de terracota.

Les joies de Picasso no estaran soles. També n'hi haurà d'altres d'amics seus i coetanis de joventut, com Manolo Hugué, Julio González i Pablo Gargallo, i peces de col·leccions d'artistes internacionals signades per André Derain, Miquel Barceló, Lucio Fontana, Calder, Meret Oppenheim i Louise Bourgeois, entre d'altres.

L'altra gran cita de la temporada té a veure amb altres joies, aquesta vegada fetes per Picasso ambllapis i colors sobre paper: Els quaderns de Picasso (20 de novembre-14 de març del 2021), en la qual es podran veure les 19 petites llibretes (de les 175 que l'artista va omplir i va conservar tota la seva vida) que té el museu, 17 donades per Picasso i dues comprats després. “Es tracta de diaris on investiga i experimenta per solucionar els problemes del seu procés creatiu”, explica Guigon. La mostra, que estarà comissariada per la conservadora Malén Gual, tindrà un valor afegit: s'hi podran veure peces de Velázquez i Goya, entre altres grans noms, procedents de museus com el Prado, el MNAC o les Acadèmies de San Fernando i Sant Jordi.

I l'última joia de la temporada serà un enorme objecte surrealista que feia prop de 80 anys que estava desaparegut. “Es tracta de Jamais, creat per Óscar Domínguez el 1938. Quan s'estava preparant l'exposició La mirada del fotògraf, van aparèixer dues fotografies inèdites de Nick de Morgoli en la qual es veu Picasso mirant aquest fonògraf pintat de blanc amb una mà com a agulla i unes cames de dona sortint de l'amplificador”, explica Guigon, que comissaria la mostra amb Georges Sebbag. “Gràcies a les fotos s'ha pogut saber que Domínguez li va regalar la peça al seu amic Picasso”. La peça s'ha restaurat i serà el centre de la mostra (del 8 de maig al 13 de setembre), en la qual es podran veure fotos de l'Exposició Internacional del Surrealisme que van organitzar André Breton i Paul Éluard a París el 1938 i on es va poder veure per primera i última vegada Jamais.

Però hi haurà altres exposicions que completaran la temporada 2020-2021 al Museu Picasso. Com la dedicada a Brigitte Baer, la principal especialista en gravats de Picasso (del setembre del 2020 al gener del 2021), l'arxiu personal de la qual està dipositat al Centre de Recerca del museu, que aplega tota la documentació que Baer va reunir entre el 1975 i la seva mort, el 2005, estudiant l'obra gràfica de l'artista. De tot aquest material es nodrirà l'exposició que comissariarà Britte Leal, historiadora de l'art especialista en cubisme, amiga de Baer i subdirectora del Pompidou de París. Una altra de les petites mostres estarà dedicada a la donació de tres bronzes per part de l'historiador de l'art Francesc Fontbona del seu familiar i amic de Picasso, Emili Fontbona.

Durant aquest any es durà a terme el primer assalt a la col·lecció permanent que va anunciar Guigon fa uns anys. Es tracta del trasllat de la col·lecció de ceràmica de la sala neoclàssica a una altra prop d'on es mostren el conjunt d'obres de Las Meninas. Per a tota la temporada, el Picasso disposa de 10 milions d'euros de pressupost, 1,6 per a exposicions i activitats.