“No hem sabut comunicar que el canvi climàtic perjudica la salut”

Durant més de 40 anys, la toxicòloga Linda Birnbaum (Passaic, EUA, 1946) ha capitanejat la recerca nord-americana sobre riscos ambientals per a la salut. Des del 2009 ha estat la directora de l'Institut Nacional de Ciències de la Salut Ambiental (NIEHS) i del Programa Nacional de Toxicologia (NTP) dels Estats Units. Poques persones han desenvolupat una visió més completa del problema de salut pública que suposa viure en una “sopa” de contaminants i riscos ambientals.

Després de la seva jubilació l'octubre del 2019, Birnbaum no ha tingut objeccions a l'hora de denunciar les dificultats que pateix la ciència nord-americana sota el Govern de Donald Trump. “Van intentar acomiadar-me fa dos anys, perquè vaig tenir la gosadia d'escriure [en un editorial de la revista PLOSBiology] que s'ha d'utilitzar la ciència per prendre decisions polítiques”, explica a EL PAÍS en aquesta entrevista. “Em van acusar d'activisme, una cosa que no pots fer si ets un treballador de l'Estat. Jo no ho veia com a activisme i el meu representant legal tampoc”, afegeix. Birnbaum –que ara reparteix el seu temps entre l'assessoria científica, la recerca i la tutoria– ha visitat Barcelona per compartir el seu coneixement en una reunió del consorci HERA, on participa l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per La Caixa.

Pregunta. Els contaminants ambientals provoca que tinguem més malalties, com el càncer de mama, l'obesitat o la infertilitat?

Resposta. Ho diré d'aquesta manera: és una realitat constatada que hi ha hagut un augment dràstic en certes malalties que no es pot atribuir només a la genètica. Els gens no canvien tan ràpid.

P. Però es podria deure a canvis en el nostre estil de vida?

La gent més desfavorida o amb problemes socioeconòmics té més risc de malaltia per contaminants ambientals

R. Per a mi això entra en la categoria de factors de risc ambientals. Però si parlem de contaminants químics, per calcular-ne el risc cal tenir en compte que es produeixen interaccions. Cap problema de salut es deu només a la genètica o només a l'entorn, sempre és una combinació de tots dos. Sabem, per exemple, que la gent més desfavorida o amb problemes socioeconòmics té més risc de malaltia per contaminants ambientals. I quan no és una interacció d'aquest tipus, pot ser una interacció amb els gens. Per exemple, molta gent no sap que només entre l'11% i el 16% dels fumadors desenvolupen càncer de pulmó; això no vol dir que fumar no causi càncer, sinó que hi ha gent més susceptible.

P. Si els efectes dels contaminants sempre es multipliquen amb altres factors de risc en la vida real, com es pot demostrar empíricament que una substància és nociva?

R. No cal conèixer el mecanisme d'acció d'un contaminant per saber que és un problema. Per exemple, realment no sabem com la intoxicació de plom afecta el desenvolupament del cervell. No ho sabem. Però crec que tothom reconeix que exposar nens a contaminació de plom és dolent, no? No seria ètic fer un assaig controlat en el qual exposem gent a un producte que sospitem que és nociu, però tenim proves dels estudis observacionals –que constaten efectes similars en diferents poblacions– i dels assajos amb animals. Unint proves de moltes vies d'investigació diferents, es referma la plausibilitat biològica de la nostra interpretació.

P. Hi ha motiu per preocupar-se pels disruptors endocrins, les substàncies que alteren la nostra regulació hormonal?

Una exposició baixa a un disruptor endocrí ja té impacte en el nostre organisme, especialment durant etapes de desenvolupament

R. Sí. Estem exposats a disruptors endocrins en productes de cura personal, en pesticides i herbicides… hi ha moltes substàncies que alteren l'acció de les hormones al nostre cos i és un problema global. El nostre sistema endocrí respon a dosis molt, molt, molt petites, increïblement petites, de manera que una exposició baixa a un disruptor endocrí ja té impacte en el nostre organisme, especialment durant etapes de desenvolupament. Un exemple clàssic és el declivi dràstic en el compte d'esperma dels homes.

P. Si se sap que són nocius, per què no estan prohibits? Hi falten proves científiques o voluntat política?

R. Alguns compostos químics sí que s'han eliminat, però només parcialment; jo crec que hauríem de considerar tot el problema amb més perspectiva. Per exemple, el BPA (bisfenol A) sembla que és un disruptor endocrí potent que afecta diverses hormones. I què n'hem fet? L'hem tret dels biberons i l'hem tret de les ampolles reutilitzables, d'acord. Però amb què l'hem substituït? Amb compostos com el BPS, el BPF o BPAF… hi ha una sèrie sencera de compostos semblants en els quals només canvia un àtom de la molècula. Què ens fa pensar que la seva acció biològica és diferent? Doncs ja estan començant a arribar les respostes: no és diferent. Hem passat d'un compost que sabem que és dolent a d'altres desconeguts.

P. Caldria replantejar tot el model de producció.

R. Sí, jo crec que cal considerar tot el cicle, deixar de pensar en com pal·liar un problema i començar a pensar en com es pot crear una nova solució. Per seguir amb l'exemple del BPA: també s'utilitza en la resina epoxi per segellar llaunes de conserva; doncs haurem de començar a considerar altres tècniques per preservar el menjar. És un repte perquè hi ha molts diners invertits en les coses tal com són ara. Si un producte genera molts diners per a l'empresa, intentaran fer un canvi mínim [per evitar el contaminant conegut] sense que afecti el seu model de producció.

P. Els fabricants responen a la preocupació dels consumidors per l'ús de substàncies tòxiques?

R. Sí. No conec el sistema europeu amb prou detall, però als Estats Units les demandes del mercat marquen la diferència. Ara hi ha molta preocupació pels compostos PFAS i PFOAS que s'utilitzen per fabricar productes antitaques, impermeables i antiadherents. Recentment, fabricants de catifes i de roba de muntanya als EUA han anunciat que els deixaran d'utilitzar, perquè els consumidors no volen comprar objectes tractats amb aquestes substàncies. El problema, almenys als EUA, és que es pot començar a utilitzar una alternativa sense analitzar-la. Haig de reconèixer el mèrit d'Europa, perquè aquí sí que és obligatori fer algunes proves abans de treure nous compostos químics al mercat.

P. També hi ha el problema de què s'ha de fer amb el que ja s'ha contaminat.

R. Exacte. Els compostos tòxics PFAS es troben en molts envasos d'aliments, als EUA han contaminat les nostres fonts d'aigua potable, els sistemes fluvials i l'aigua subterrània, i no es poden eliminar. Cada propietari podria instal·lar a casa seva un sistema de filtració que costaria milers de dòlars i, tot i així, no sabríem si s'eliminarien tots els compostos. Serà un problema netejar tot això. El primer que cal fer és deixar de contaminar. Jo sempre aposto per la prevenció: millor prevenir un problema que haver d'arreglar-lo.

P. Considera que les iniciatives de salut pública no presten prou atenció a la prevenció de riscos ambientals?

Vivim en una sopa, una sopa química, i de vegades és difícil assenyalar un sol agent com la causa definitiva del problema

R. Mor més gent cada any per pol·lució de l'aire que per malària, tuberculosi i sida, en total. Amb això vull dir que hi ha molt més impacte en la salut global per la contaminació ambiental que no pas per algunes malalties infeccioses. La diferència és que jo no puc mirar-lo a vostè i dir: ‘Si hagués estat exposat a una mica menys de plom en la infantesa, ara tindria dos punts més de coeficient intel·lectual’, sap? No és com analitzar la sang d'algú amb pneumònia i descobrir que té un virus. Tampoc puc dir: ‘El seu atac d'asma es deu a la mala qualitat de l'aire d'avui’, perquè ens basem en anàlisis estadístiques de tota la població. Vivim en una sopa, una sopa química, i de vegades és difícil assenyalar un sol agent com la causa definitiva del problema.

P. Es poden atribuir riscos ambientals nous al canvi climàtic?

R. Sí, s'han documentat molts efectes nocius per a la salut derivats directament del canvi climàtic: danys per esdeveniments extrems i onades de calor, malalties respiratòries i cardiovasculars per contaminació de l'aire amb carboni negre i ozó, expansió geogràfica de vectors i patògens causants de malaltia ⁠–com el mosquit de la malària o el bacteri de la còlera–, empobriment nutricional dels cultius, canvis d'estacionalitat en les al·lèrgies… És un problema enorme, i crec que no hem sabut comunicar que el canvi climàtic perjudica directament la salut.

P. Una part important de la seva feina al capdavant de l'Institut Nacional de Ciències de la Salut Ambiental (Niehs) ha estat l'estudi d'aquests riscos ambientals. Es va veure compromès aquest treball per l'elecció de Donald Trump el 2016?

Hi havia certes locucions que no havíem de fer servir, com ‘basat en proves’ o ‘anticoncepció’

R. Som part de l'Institut Nacional de Salut (NIH), que és com el fill preferit dels instituts de recerca: és molt difícil que algú –fins i tot algú com Donald Trump– estigui en contra d'entendre i curar malalties. No obstant això, cada any des que és president ha proposat retallades dràstiques al pressupost. No han tirat endavant, perquè el Congrés hi ha estat en contra, però ell les ha proposat. Hi havia certes locucions que no havíem de fer servir, com “basat en proves” o “anticoncepció”. També se'ns va instar, des de l'Administració, a deixar de parlar de “canvi climàtic”. Vam haver de modificar els nostres textos publicats: en comptes de versar sobre els “efectes del canvi climàtic en la salut”, van passar a ser sobre els “efectes del clima en la salut”. El contingut del text, més enllà de la introducció, era semblant, però havíem d'anar amb compte perquè el llenguatge que utilitzàvem no es podia veure com una provocació.

P. Els nous canvis imposats pel Govern afectaran les investigacions que vindran?

R. Doncs, per exemple, l'Administració ha bloquejat la recerca amb teixit fetal. A molts estats és legal l'avortament, i havíem assolit gran progrés científic estudiant teixits donats per dones que decideixen avortar. Això ja no es pot fer. Per descomptat hi ha una preocupació que tothom sent ara, que el seu treball pugui ser atacat perquè l'Administració no hi cregui. Malgrat la interferència, diria que hi ha molt d'interès per la ciència al Congrés. Els demòcrates estan molt interessats pel canvi climàtic i els seus efectes. També hi ha republicans que creuen que el canvi climàtic existeix, però no ho volen dir gaire fort, perquè el president no s'ho creu.