David i Goliat, el gegant enderrocat pel Gloria

La borrasca Gloria es va carregar, dimarts passat, la que pot ser l’escultura més simbòlica de la Vila Olímpica de Barcelona: David i Goliat. Un gegant de metall que per primera vegada, des que es va col·locar fa 27 anys, va caure a terra vençut per una ratxa de vent de més de 140 quilòmetres per hora. I continua tombat. Vençut i ferit de mort. Operaris del departament de patrimoni artístic de l’Ajuntament començaran aquesta setmana les tasques perquè el gegant torni a la verticalitat al més aviat possible.

El Consistori no ha fixat una data per posar l’escultura dempeus. L’únic que s’ha descartat és el trasllat de l’obra per a la seva restauració. “És massa gran, haurem de restaurar-la al mateix parc”, adverteix una de les encarregades de guarir el gegant.

David i Goliat, una obra d’Antoni Llena, estava cridada a enlluernar els atletes que es van instal·lar a la Vila Olímpica durant els Jocs. No ho va fer. L’escultura va arribar amb retard a la cita i va ser inaugurada el 7 de desembre de 1992, en plena depressió postolímpica. El retard en la inauguració va ser provocat per les dificultats tècniques que comportaven col·locar una escultura metàl·lica de diverses tones, 18 metres d’altura, 12 d’amplada i 16 de profunditat subjecta sobre tres columnes ondulades. A la fitxa del catàleg municipal, redactada per Jaume Fabre, destaca que la careta de metall és gegant “com una gran espelma que podia tenir problemes per la causa del vent”. Això va fer que els responsables de l’Ajuntament contactessin amb el despatx francès d’enginyers Principia Recherche et Developpement, de Blagnac, per mantenir l’estructura vertical. Ho van aconseguir, però durant els anys següents les dificultats tècniques van persistir. Fabre adverteix que “cap enginyer no ha volgut apostar mai a favor de l’estabilitat del monument”.

L’acció del vent i la proximitat al mar han rovellat durant anys l’escultura. El 2005 se’n va realitzar una restauració. Van desmuntar l’escultura per tornar a col·locar-la. Dos anys després, el 2007, es van fer noves obres instal·lant desguassos per evitar que s’hi acumulés aigua a dins. “L’ideal hauria estat que s’hagués utilitzat acer inoxidable des del principi, però, en no ser així, s’ha de vetllar permanentment per la seva estabilitat i consistència a causa del seu peculiar disseny”, adverteix Fabre.

El mes d’octubre passat es va col·locar una bastida que va envoltar tota l’obra. La nova restauració va acabar el 30 de desembre i va costar 85.000 euros. Es va reparar tota la xapa que estava rovellada, es van crear desguassos nous i es va repintar. 20 dies més tard, la borrasca Gloria va castigar, entre altres municipis, la capital catalana. Els vents van xocar amb la torre Mapfre i l’Hotel Arts i es van colar, com si es tractés d’un embut, a la zona lliure entre les dues torres i va fer caure motocicletes i va impactar contra David i Goliat. Les ratxes van superar els 140 quilòmetres per hora i la profecia d’ensorrament es va fer realitat.

La màscara, de 164 metres quadrats, encara és allà a terra com si es tractés d’una escultura de Lenin una vegada desaparegut el mur de Berlín. Els tècnics de patrimoni es mostren esperançats, ja que la primera anàlisi destaca que “només ha quedat afectat el tros de màscara que va impactar contra el terra i els peus doblegats, que es reforçaran de dalt a baix perquè no torni a caure”.