Inquietud a TV3?

Al 30 minuts sobre les protestes del 1994 reclamant que es destinés el 0,7% del PIB a l’ajuda internacional, va intervenir Jordi Pujol, aleshores president de la Generalitat. Un Pujol que va admetre a mitges la seva responsabilitat per no destinar-hi aquest 0,7%. Va dir que “no vam complir”, però que van fer “més que altres”. Es va justificar dient que “fer quadrar els comptes costa molt, anàvem ofegats”. I, com sempre, va renyar: “Demanar no costa res”.

La singularitat d’aquesta intervenció, en altres circumstàncies explicable, és que TV3 no ha entrevistat mai Pujol sobre les investigacions per frau fiscal d’una família en què els fills, segons va manifestar la seva esposa Marta Ferrusola en seu parlamentària, van amb una mà al davant i l’altra al darrere.

Aquesta intervenció havia estat anunciada a bombo i platerets per TV3 —deien que Pujol trencava el seu silenci— fins que algú els devia avisar que fer-ho no era decorós. Aquest fet i l’homenatge de JxCat al president Torra al FAQS, assaltant el plató, han estat motiu perquè el comitè d’empresa i els consells professionals de TV3 hagin demanat “explicacions” a la direcció. Aquest cap de setmana, quan va transcendir la petició, hi va haver piulades a Twitter —segurament pensant que la petició anava més lluny del que anava— que els acusaven de traïdors, i d’altres que els criticaven per arribar tard, massa anys de silenci.

El consell professional de la cadena aclaria dissabte que no havia fet cap comunicat sobre la qüestió. El que sí que hi havia, deia, era una petició de reunió, “ja agendada”. Dilluns, després de la reunió, ara sí en un comunicat, atribuïen el problema de 30 minuts a una promoció confusa, però rebutjaven que l’espai hagués blanquejat la figura de Pujol, tot i que la seva intervenció era prescindible. Sobre JxCat i el FAQS, demanaven a la direcció que “recordi als visitants polítics que no s’ha d’utilitzar la televisió pública per als actes de partit”.

Històricament, els treballadors de TV3, a través del el seu comitè i del consell professional d’Informatius, han protestat contra els blocs electorals i les imposicions lèxiques de la Junta Electoral; s’han solidaritzat amb els periodistes agredits de tots els mitjans, i han criticat, amb tota la raó, els mecanismes de conxorxa política per triar la direcció de les emissores de la Corporació... Les crítiques a Twitter venien perquè no s’han mostrat les nafres de la parcialitat de determinades emissions o, en tot cas, les seves protestes —al marge de la qüestió laboral— no han tingut la visibilitat de les de TVE, que, per exemple, durant dotze jornades en l’any 2018 van mantenir una campanya contra la censura sortint en antena vestits de negre cada divendres.

Dels tres peticionaris de la reunió, un és relativament nou. Es tracta del Consell Professional de Programes i Continguts Culturals i d’Entreteniment, que representa els treballadors que no estan a l’àrea d’informatius. I és precisament en aquesta àrea del suposat entreteniment on es donen casos molt preocupants de parcialitat, com si estiguessin eximits de complir el llibre d’estil, i no ho estan. Aquest consell es va constituir el juny passat, i el novembre ja en va transcendir una nota interna, on es manifestava la preocupació perquè aquesta mena de programes, com el FAQS o Tot es mou, entre d’altres, tractant la informació des d’un punt de vista de l’entreteniment, no fan una distinció nítida entre informació i opinió, deien, tot comprometent la percepció d’independència dels mitjans públics. Una preocupació que no té el Consell de l’Audiovisual Català, observador del pluralisme polític que es dedica a la benedicció quasi perpètua de la Corporació.

La petició d’explicacions dels professionals de TV3, tot i haver estat molt mesurada, manifesta una inquietud més fonda?