_
_
_
_

Najat el Hachmi: “El feminisme és un, el que canvia és l’expressió del masclisme”

Nascuda al Marroc però criada a Vic, l'escriptora publica el manifest feminista 'Sempre han parlat per nosaltres'

Najat el Hachmi, vista per Setanta.
Najat el Hachmi, vista per Setanta.

Nascuda a Beni Sidel (Marroc) el 1979 i criada a Vic (Barcelona), Najat el Hachmi es va consagrar el 2008 amb la novel·la L'últim patriarca. Darrerament ha publicat el manifest feminista Sempre han parlat per nosaltres, que ara tradueix al castellà l'editorial Destino.

Què la va portar a voler ser escriptora? La necessitat de cridar el que ni tan sols podia dir: violència, discriminació, malestar però també desig. Escric per esquinçar tots els vels que m'han imposat.

Quin llibre té a la tauleta de nit? Tinc la traducció al català del Llibre dels avars, d'Al-Jahiz, ¿Puede prestar-me su pistola, por favor?, de Lorenza Mazzetti, i Cumbres borrascosas (que crec que vaig llegir quan era massa jove).

Quin és l'últim llibre que li ha agradat? Víctor Català, l’escriptora emmascarada, de Margarita Casacuberta. Un assaig sobre una escriptora que és un personatge apassionant. És una pena que no la coneguin fora de l'àmbit lingüístic català.

“Ens estem ofegant tots en una dictadura narcisista”

Un que no hagi pogut acabar? Molts, però recordo més els que m'han agradat tant que quan els rellegeixo sembla que torni a casa. Per exemple: Paseos con mi madre, de Javier Pérez Andújar.

Darrerament ha publicat un assaig sobre el feminisme en la cultura musulmana. Podrà convergir alguna vegada amb l'occidental? No cal que convergeixin perquè són el mateix, el feminisme és un a tot arreu, el que canvia és la manera en què s'expressa el masclisme. D'altra banda, en el meu assaig parlo del que els passa a dones aquí, no en països musulmans.

Recomaneu-nos un llibre que retrati bé la vida de les dones musulmanes. L'ametlla, de Nedjma. Encara que no és sobre la dona musulmana, que no existeix com a tal, és la millor novel·la que he llegit sobre sexualitat femenina. Llàstima que la portada en la traducció al castellà sigui molt orientalista.

I una pel·lícula? Much loved, de Nabil Ayouch.

Quina cançó escolliria com a autoretrat? Ain’t got no, de Nina Simone.

Si no fos escriptora, què li agradaria ser? Lingüista, cuinera, pianista.

Què està socialment sobrevalorat? La imatge. Al meu poble gairebé no hi havia miralls i ens alertaven sobre els perills que comporten. Ara ens estem ofegant tots en una dictadura narcisista. Tornem al tacte, el gust i l'olfacte i deixem de mirar tant.

Quin encàrrec no acceptaria mai? Escriure per perjudicar un sector de la població, per fer mal.

A quin escriptor no occidental li donaria el Nobel? A Nawal al-Sadawi.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_