Fotografies que integren

Soufiane Mesbahi va pujar a una pastera el 2018 amb l'esperança de trobar una vida millor. El jove marroquí va desembarcar a Andalusia amb 17 anys i l’objectiu d’arribar a Barcelona. Va emigrar sol i, des de fa mesos, va a un centre de menors de la capital catalana. Aquí, a més de classes de cuina i castellà es va apuntar a un curs que li va cridar l'atenció: un taller fotogràfic que organitzava el col·lectiu Ruido Photo. Durant tres mesos, Mesbahi va estudiar tècniques de composició i il·luminació i va acabar sent el mestre d’una desena d’adolescents catalans, de l’associació cultural Lluïsos de Gràcia. El resultat de la iniciativa es pot veure en aquest espai a la mostra Infraexposats, una exposició de retrats murals —creada pels dos grups— que difon un missatge contra l’odi i la discriminació cap als estrangers no acompanyats.

L’experiència no només li va ensenyar un art, sinó que li va permetre conèixer altres persones. “Em van acollir com si fos el seu germà o un veí”, explica el jove, amb un castellà fluid. La sensació de “cohesió que es va formar” és un aspecte que ressalta Jana Serra, de 17 anys. “El seu passat és molt diferent del nostre per tot el que han viscut. Ara, en trobar-nos, hem vist que la nostra realitat no s’assembla a la seva en gaires aspectes”, afegeix la catalana, que assegura que en l’àmbit personal hi va haver més similituds que diferències.

L’intercanvi d’idees i coneixements dels adolescents es va plasmar en quatre muntatges fotogràfics, exposats a les parets del Lluïsos de Gràcia. Les imatges, en blanc i negre, tenen la meitat del cos d’un dels espanyols, i l'altra d’un magribí. Abel Capdevila, també de 17 anys, destaca que el projecte el va ajudar a entendre la situació d’aquestes persones i “les diferències d’oportunitats que hi ha per als uns i els altres”.

La coordinadora de projectes educatius de Ruido Photo, Laia Gómez, assenyala que la idea va sorgir després de “sentir les experiències” dels seus exalumnes en seminaris del grau d’Educació Social de la Universitat de Barcelona durant cinc anys. Després d’elaborar la iniciativa va entrar en contacte amb aquest col·lectiu. “Encara no parlaven bé l’idioma i en el procés va anar tot alhora: la cohesió, la creació del vincle amb nosaltres i, sobretot, transmetre el sentit del que estàvem fent”.

Els migrants no acompanyats corren el risc d’acabar al carrer als 18 anys si no troben cap alternativa, com detalla un informe de l’Ajuntament de Barcelona que alerta que el 22% dels usuaris dels albergs són menors de 25 anys. En part, joves extutelats per la Generalitat que en quatre anys han duplicat la seva presència.

“No puc dir que és un grup cohesionat, però sí que han descobert aspectes personals d’una alteritat que no l’hauria conegut de cap altra manera. Ara, comença un altre procés per veure si els ha motivat i si volen seguir com a grup”, remarca Gómez, que afegeix que la dificultat de la proposta va ser trobar un sentit social que els semblés interessant als nois marroquins quan “la seva realitat social més urgent és aconseguir un treball”.