Nació, patriarcat, poder i identitat, segons Núria Güell

Què és la identitat nacional i com es construeix? Núria Güell (Vidreres, 1981) entra en un debat candent, que ha lamentat fins a cert punt l’absència del món de la creació, amb dos nous projectes realitzats per a la seva exposició individual L'apuntador i altres símptomes, que es pot veure fins al 9 de febrer a Pou Rodó i Sant Nicolau, dues de les tres seus del Bòlit, el centre d'art contemporani de Girona. Güell parteix d'una investigació sobre la cria del cavall de pura raça espanyola i del ruc català, per convertir-la en exemple i metàfora del debat sobre la identitat personal i nacional. Tal com expliquen experts de diversos camps en els vídeos que obren el recorregut expositiu, la raça espanyola pura és una creació intel·lectual i un projecte polític fruit del desig de Felip II. “El rei no només va voler crear un cavall perfecte, sinó també que estigués dissenyat d'acord amb l'estètica de la representació eqüestre del Barroc. Això enllaça la història de l'art amb els mètodes per a la millora de l'espècie a través de la genètica i els sistemes de reproducció”, explica Núria Güell.

A més de fer palès com l'ésser humà projecta els seus atributs i idiosincràsies sobre els animals, l'artista demostra que la raça és un simple acord entre persones, normalment basat en interessos econòmics. “Els cavalls salvatges i en general els animals es reconeixen per territori i no per races”, indica Güell, que al costat dels vídeos exposa una vagina artificial, un maniquí d'extracció de semen i l'esperma adquirit al Ministeri de Defensa del Torero B pura raça espanyola, juntament amb el seu arbre genealògic. “Aquesta és una altra anomalia d'Espanya, perquè en tots els altres països aquestes compres es fan a través del Ministeri d'Agricultura i Ramaderia i no el de Defensa”, apunta l'artista.

La història no s'acaba aquí. Güell ha adquirit també una dosi d'esperma de ruc català, de la qual ha extret ADN liofilitzat. Aquest ADN, guardat en un contenidor estanc on es conservarà per a l'eternitat, ha estat donat a l'alcaldessa de Girona, que, per normes municipals, l'ha dipositat al Museu d'Història, com tots els regals que rep. “D'aquesta manera, he aconseguit colar ADN de ruc pura raça catalana al Museu de Girona, la qual cosa demostra com de fàcil és construir la identitat nacional i contribuir a la manipulació de les persones”, assegura l'artista.

La mostra, comissariada per Carmen Sais, directora del Bòlit, es completa amb dos projectes més. El més antic, De putas. Es tracta d'un assaig sobre la masculinitat produït pel Musac de Lleó el 2018, format per un llibre i un vídeo que per primera vegada s'exposen al costat d'un mostrari d'objectes sexuals propietat d'una de les protagonistes, prostitutes que expliquen la seva història i esbossen un retrat dels seus clients i els seus gustos.

També per primera vegada es presenta a Espanya Una película de Dios, el vídeo produït pel Museu d'Art Contemporani de Ciutat de Mèxic per a l'exposició homònima. La pel·lícula confronta l'imaginari catòlic amb els abusos sexuals i la condició subordinada de la dona, a través dels relats de nenes abusades d'una casa refugi de la capital mexicana, que reinterpreten cèlebres pintures de la colònia segons les seves experiències.

A més de tocar temes especialment actuals i polèmics, amb aquest projecte coral Güell proposa la seva particular revisió dels gèneres clàssics de la història de l'art: la pintura eqüestre, el nu femení i la iconografia eclesiàstica.