Sentir-se un cosmonauta, però a la Terra

Com es dutxen els astronautes si a l’espai no existeix l’aigua en estat líquid? I com ho fan per menjar amb els aliments surant? Aquestes i moltes altres qüestions quotidianes que han d’afrontar els astronautes –o cosmonautes, com se’ls anomenava a la URSS– durant la seva estada a l’estació espacial internacional es poden descobrir al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), situat a Terrassa. El museu acaba d’estrenar una exposició centrada en la història de la primera d’aquestes estacions, la Mir, que té, com a principal atractiu, la rèplica a escala real que va ser utilitzada per al rodatge de la pel·lícula Sergio & Serguei. La mostra –que és temporal, però sense data final fixada– es planteja de manera multidisciplinària i repassa les relacions entre l’astronàutica i el cinema, una història de les missions espacials i les aportacions tecnològiques d'aquesta ciència a la vida quotidiana dels terrícoles.

L'exposició està dominada per una reconstrucció de dos dels mòduls (el base, on feien vida els cosmonautes, i el laboratori biològic) que van formar l'estació espacial Mir. Els visitants poden experimentar, encara que sigui amb els peus a terra, com vivien i treballaven els tripulants d'aquesta estació soviètica que va estar 15 anys en funcionament (des del seu llançament el 1986 fins a la seva destrucció el 2001 després de diversos accidents). Diversos ulls de bou projecten imatges de la Terra i permeten fer-se una idea del que era orbitar al voltant del planeta blau a 380 quilòmetres de distància i a 27.000 quilòmetres per hora. Un panell de control amb botons de múltiples colors, comandaments i aparells que remet als anys vuitanta, càmeres de formats obsolets i cintes de casset –tot escrit en un ciríl·lic rigorós– formen part de la decoració del reduït espai, que té el seu màxim (o mínim, segons es miri) exponent a l'habitacle de gairebé un metre quadrat en què els tripulants dormien dins un sac penjat de la paret i on guardaven els seus escassos efectes personals, fins i tot l'ordinador amb el qual es comunicaven amb les seves famílies.

Hi ha material audiovisual –un en 3D per a adults i un d'interactiu per a petits somiadors que volen ser astronautes– amb material cedit per l'Agència Espacial Europea (ESA) que expliquen com és la vida a l'espai, des de menjar directament de bosses o llaunes surant fins a netejar-se amb tovalloletes, esponges i sabó sec. “No és estrany que molts astronautes demanin una bona dutxa tot just arribar”, comenta un dels vídeos.

Però si alguna cosa ha ajudat a construir la visió de la vida a l'espai és el cinema. Precisament, un racó de l'exposició està reservat a una selecció de 12 pel·lícules de ciència-ficció que han destacat especialment, ja sigui per ser pioneres (Viaje a la luna, de Georges Méliès), pel seu rigor científic (2001: una odissea de l'espai o Gravity) o per la seva contribució a l'imaginari col·lectiu (Star Wars o Star Trek). “Molta gent s'ha interessat per la ciència gràcies a la ciència-ficció, així que cal reconèixer el mèrit de moltes pel·lícules a despertar vocacions”, apunta Esther Font, responsable d'exposicions del mNACTEC.

Un euro al dia

Per als amants i escèptics de l'astronàutica, l'exposició recull les 76 missions espacials de l'ESA, no sempre relacionades amb l'exploració d'altres planetes i amb trobar vida extraterrestre, que també n'hi ha. Com la Juice, la missió amb destinació a Júpiter o la Biomass, per mesurar la massa forestal que li queda a la Terra, totes dues programades per al 2022. “Hi ha gent que qüestiona si cal invertir tants diners en els viatges espacials, quan podrien servir per lluitar contra la pobresa. Les missions de l'ESA ens costen un euro al dia per ciutadà i toquen aspectes com la recerca del canvi climàtic, dels quals depenen el futur de la humanitat”, assenyala Font.