Rosalía i Almodóvar impulsen la creativitat espanyola

“Estic molt contenta de ser aquí, representant el meu país i la meva cultura”. Amb aquestes paraules recollia Rosalía els seus guardons, en la categoria de millor vídeo llatí i millor coreografia, per Con altura amb J. Balvin, als MTV Music Awards 2019. De fet, la cantant, que també va aconseguir que el festival Coachella (EUA) s'emocionés amb la seva versió de Te estoy amando locamente de Las Grecas, s'ha convertit en una de les millors ambaixadores de la creativitat espanyola, i ha posat el folklore local en el panorama internacional.

No n’és l'únic exemple. El cineasta Pedro Almodóvar ha forçat mig món a estar pendent dels subtítols. Tot i que el director té un llarg recorregut més enllà de les nostres fronteres, la seva última pel·lícula, Dolor y gloria, ha batut rècords. El llargmetratge, que està nominat a millor pel·lícula estrangera als Globus d'Or, també ha estat seleccionat per la revista Time com la millor de l'any, per davant d'èxits globals com El irlandés, de Martin Scorsese, o Érase una vez en Hollywood, de Quentin Tarantino. Així mateix, sèries espanyoles de Netflix, com La casa de papel o Élite, han fet la volta al món. La plataforma nord-americana va posar d'exemple els actors d'aquesta última en la seva carta anual als accionistes, ja que alguns dels intèrprets, com és el cas de María Pedraza, van arribar a guanyar 2,7 milions de seguidors a Instagram després del seu pas per la sèrie. Precisament l'aparició de plataformes com Netflix o HBO és una de les claus de la creixent visibilitat de la creació espanyola, segons la consultora Factoria de Industrias Creativas, perquè permeten posar al mercat internacional d'una manera directa continguts produïts en l'àmbit local. De fet, la pel·lícula d'Almodóvar es podia veure a la plataforma només quatre mesos després d’estrenar-se.

Els creadors de moda tampoc han passat desapercebuts a les passarel·les internacionals. És el cas de Palomo Spain, que ha desfilat a Nova York i París, juntament amb Oteyza o Leandro Cano. Més enllà de les grans setmanes de la moda, la nova generació de dissenyadors també ha pujat als escenaris gràcies a artistes com Lady Gaga, que ha apostat per Dominnico en diverses ocasions, o Miley Cyrus, que ha fet el mateix amb María Ke Fisherman.

Les arrels culturals locals són un dels punts forts a l'hora d'exportar aquestes creacions. “El nostre passat cultural és immens, som un territori destacable precisament pel patrimoni i la creació artística, existeix un gran llegat”, explica Clara Pujols, la coordinadora acadèmica del màster en Gestió i Emprenedoria de Projectes Culturals de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR). Una visió que comparteix la directora executiva de l'Associació de Creadors de Moda d'Espanya (ACME), Pepa Bueno. “Un dels elements pels quals més destaquem és per la reactualització de l'artesania. Tota aquesta generació de dissenyadors ha aconseguit fer una moda absolutament contemporània treballant amb tècniques artesanals”, destaca l'executiva, que també celebra que, de passada, s'estiguin rescatant i valorant mètodes que estaven en perill d'extinció. Aquesta revalorització d'allò clàssic no es limita al món de la moda, sinó que, per a Pujols, també té molt a veure amb el fenomen Rosalía. “La clau del seu èxit és que ofereix un producte totalment nou, transgressor, però sense començar de zero, no dona l'esquena a les tradicions, sinó que en treu suc”, desenvolupa.

Aquest llegat és precisament el que podria ajudar a fer triomfar la moda espanyola en el seu conjunt, segons apunta Bueno. “De la mateixa manera que tothom té una imatge al cap del que és la moda francesa o la italiana, nosaltres encara hem de configurar aquesta idea, però aquests noms que ressonen més són importants perquè van obrint camí”, continua. La directora de programació d'Acció Cultural Espanyola (AC/E), Marta Rincón, coincideix en la necessitat de crear nous models partint de les particularitats de la cultura espanyola. “No es tracta d'imitar mimèticament models que han sorgit en contextos que no són els nostres, sinó que ser conscients d'aquestes singularitats és la millor manera de cridar l'atenció sobre les singularitats”, apunta, mentre recorda que la marca d'un país no s'exporta a través de figures concretes, sinó d'una estructura sòlida.

Una essència pròpia que també es pot descobrir al cinema, com assenyala la directora general de l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals, Beatriz Navas. “En un mercat de fórmules i models reiteratius, que fugen dels riscos, costa veure històries o punts de vista estimulants”, continua. Per a l'experta, no obstant això, sí que és possible trobar aquest tipus de continguts al país. "A Espanya actualment hi ha un brou de cultiu que ha fet que es generin un tipus de pel·lícules que, des d'una cultura pròpia i particular, miren de tu a tu altres produccions en el context internacional", reitera.

No obstant això, encara que són un parell de noms els que més atreuen l'atenció internacional, són els que contribueixen a despertar un interès per la resta de la indústria i creen sinergies entre les diferents disciplines. De nou, Rosalía n’és un dels exemples més visibles. La cantant dona visibilitat a altres creadors espanyols, com és el cas de l'últim guanyador del Mercedes-Benz Fashion Talent, Dominnico, que va fer bona part del vestuari de la seva gira. “Ha estat una de les millors ambaixadores de la meva marca aquest any”, reconeix el dissenyador, les peces del qual també han portat artistes com Lady Gaga i Rita Ora. La catalana també va fer una breu aparició a Dolor y gloria, a més de prestar la seva veu per a la banda sonora del film.

“Des del meu punt de vista, hem d'entendre la cultura com un tot, en què les diferents disciplines no s'entenen sense les altres”, opina Rincón. L'experta en art contemporani assegura que la disciplina a la qual es dedica té un gran pes en les pel·lícules d'Almodóvar, especialment en l'última, la qual cosa genera més projecció de totes dues matèries, igual que passa amb Rosalía i la moda. “Aquestes són les sinergies que fan que la cultura sigui extraordinàriament rica: una xarxa estable amb els seus contextos i les seves persones”, apunta la responsable d'AC/E.

Amb tot això, el context global també ha ajudat al fet que la creació espanyola tingui més visibilitat que mai. En un món en el qual la cultura anglosaxona ha tendit a ser la dominant, fenòmens com Trump als Estats Units o el Brexit al Regne Unit han fet que Madrid funcioni com un lloc d'atracció del talent, sobretot de Llatinoamèrica, que abans optava per anar a ciutats com Miami (EUA), contextualitzen des de Factoría de Industrias Creativas. "El cinema torna a ser important per a la projecció internacional del país i el que és positiu en aquesta ocasió és que aquesta importància és més plural, més diversa. Si el que hem tingut en moments previs han estat noms propis que han brillat amb llum pròpia, avui dia el millor del fenomen és precisament el seu caràcter col·lectiu i divers", conclou Navas.