“Vam dir que negociaríem i no que bloquejaríem”

“La militància d'Esquerra creu en general que el partit ho està fent bé. Vam dir en campanya que negociaríem i no que bloquejaríem. Parlar és positiu. De moment, han ofert poca cosa. Si no ens donen res és que ens prenen el pèl”. Kevin Bruque, de 22 anys, afiliat d'Esquerra, tinent d'alcalde de Balaguer (Lleida), governat amb majoria absoluta per ERC, aquest dijous està revisant ordenances amb altres edils. Malgrat la seva joventut no li falta fermesa i rebutja els coquetejos que el PSC pugui fer amb un nou Estatut: “Sembla el dia de la marmota. No ho acceptarem. Ni un document de mínims. Volem fets”.

L'opinió de Bruque no és aïllada i s'alinea amb la direcció. La militància d'ERC arrossega la llegenda de ser volcànica i incontrolable: el 2006 va rebutjar la reforma de l'Estatut que va desencadenar el final del tripartit d'esquerres. Però el dia 25 va secundar en una consulta gairebé per unanimitat —del 94,6% i una participació del 70%— la posició del partit. La pregunta interpel·lava si s'estava a favor de rebutjar la investidura si abans no hi ha un acord per abordar el “conflicte polític” amb el Govern en una taula de negociació. La qüestió era una mica confusa —votar sí era dir no a Sánchez si no acceptava aquesta condició—, però el resultat va ser categòric.

“La pregunta era una mica trampa. Em va recordar al referèndum de l'OTAN”, diu Xavier Martínez, del Col·lectiu 1 d'octubre nascut el juliol passat. Malgrat que és crític, Martínez aplaudeix la consulta per ser una de les seves primeres demandes. “El conflicte neix l'1 d'octubre i no amb el finançament. I es reflecteix en l'autodeterminació i repressió sobre qui l'exerceix”, explica aquest funcionari de l'Agència Tributària. Diu que té fe —“me’ls crec”— en els diputats Marta Vilalta o Sergi Sabrià quan asseguren que la investidura no serà gratis. I lamenta que rebutgin una segona votació sobre el pacte final. Enric Pujol, del mateix grup, recorda que la militància va corregir al seu dia l'error de l'Estatut i que la segona consulta seria la prova del cotó fluix: “Regalar la investidura és suïcida per al partit i el país”.

“De moment, han ofert poc. Si no ens donen res és que ens prenen el pèl”, diu Kevin Bruque, de 22 anys, regidor de Balaguer

Després dels resultats del cicle electoral, que l'han encimbellat a Catalunya, ERC té la certesa que està en un moment “històric” d'abordar amb el PSOE un problema “polític” i guanyar les futures eleccions autonòmiques després de la inhabilitació del president Quim Torra. La negociació coincideix amb el seu congrés, que se celebra dissabte vinent i en el qual podria decaure la declaració unilateral d'independència. I amb la decisió que dijous prendrà el Tribunal de Justícia de la UE sobre la immunitat d'Oriol Junqueras que podria tenir conseqüències sobre Carles Puigdemont, fugit de la justícia espanyola.

“Cap xec en blanc”, diu l’alcalde de Teià, que va votar que sí en la consulta i veu compatible negociar i participar en manifestacions

Aquesta realitat conviu amb el recel històric i la tensió amb Junts per Catalunya, rivals i socis. Amb més de 40 anys de militància, Eduard Miret, de 62 anys, de Barcelona, conserge i llicenciat en Història, veu els neoconvergents “erràtics i quimèrics” i els retreu que diguin que guanyaran les eleccions i portaran de tornada l'expresident. “Ara estan una mica rabiosets. No és que siguem més pragmàtics: som més realistes”, apunta en una cafeteria a prop del local d'ERC de l'Eixample, retraient-los la seva nul·la credibilitat com a independentistes i en el seu programa social. Feliç amb la consulta — som assemblearis des del minut u. Francesc Macià va fundar ERC en una assemblea”—, Miret es refereix amb sorna a què el PSOE accepti negociar. “No som optimistes, però hem aconseguit cosetes. Veuen que es pot parlar amb nosaltres; ens reconeixen com a interlocutors i admeten el conflicte polític”, afegeix. “En el millor dels casos hi haurà acords parcials que no sé si seran suficients per investir el senyoret Sánchez”.

Hi ha una línia vermella infranquejable per a Josep Maria Vall, de 45 anys i militant des de fa 20, i és la taula de negociació. No l'espanta el risc de terceres eleccions: “No ens fan por les urnes. És el PSOE el que pateix el desgast”. Joan Martí, tinent d'alcalde de Santa Coloma de Farners (Girona), sintetitza l'expectativa generada amb una imatge contundent. “El PSOE està atrapat. I cal aprofitar el seu moment de debilitat. És el que passa en les negociacions. Això no és un enamorament en el qual tothom dona. És una transacció”.