Carles Pérez, Rakitic i Sergi Roberto fan jugar el Barça

Als grans equips cada cop els costa més agafar la forma, segurament perquè la pretemporada ha estat substituïda per gires d’estiu que dificulten la preparació dels futbolistes i abonen les lesions de les seves figures, una plaga de la qual aquesta vegada no es va escapar ni Messi. Arribat l’hivern, el capità blaugrana ja torna a estar a punt, just quan el Barça i el Madrid es disposen a disputar el clàssic del Camp Nou. El partit es jugarà el dimecres 18 amb el liderat de la Lliga en joc i després que els blaugrana visitin dissabte la Reial Societat i el Madrid jugui diumenge a València.

Als dos entrenadors els ha costat integrar els fitxatges —en algun cas encara no han quallat— i el seu pla de joc encara és força inestable, tot i que els gols de Messi i Benzema han estat decisius per a la progressió dels equips abans de trobar-se la setmana vinent a Barcelona. A la millora del Madrid hi ha contribuït de manera decisiva un futbolista que inicialment no sortia a les alineacions com és Fede Valverde, de la mateixa manera que Sergi Roberto i Rakitic tenen ara mateix un protagonisme al Barça que no preveia ni el mateix Txingurri.

Hi ha hagut partits en què Rakitic no ha anat ni convocat i sovint s’havia de conformar amb jugar els minuts sobrers dels partits ja resolts al Camp Nou. I a Sergi Roberto se’l situava com a centrecampista després que Semedo fos declarat intransferible quan el van voler fitxar clubs del nivell de l’Atlético. La vida del jugador català ha canviat des que el portuguès es va lesionar i ha acabat essent el lateral dret titular en els darrers partits del Barça. L’actuació de Sergi Roberto va ser aplaudida en el partit contra el Mallorca i també es va valorar molt la de Rakitic.

No és pas que el croat fos el millor de l’enfrontament, però va ajudar que Sergi Roberto i Messi marquessin la diferència, l’un amb la seva profunditat i les centrades i l’altre amb tres dels cinc gols que va encaixar Reina. Rakitic ha sabut esperar el seu moment després de saber que el Barça el volia traspassar i avui és titular fins i tot a Milà, amb els suplents i els joves de la Masia. Arthur entra i surt sense que acabi de fer net de les seves molèsties físiques i a Rakitic costarà que li tornin a prendre la pilota perquè dona seguretat a l’equip, en paraules de Valverde.

Rakitic i Sergi Roberto han estat jugadors de club i d’equip, futbolistes molt bons que fan millors els seus companys, músics d’orquestra per excel·lència abans que solistes, per més que tinguin llum pròpia. La banda dreta és una zona molt delicada de l’equip blaugrana des que Messi va abandonar la posició de fals 9. L’argentí acostuma a anar-se’n cap al mig, i tant l’interior com el lateral han de saber interpretar els seus moviments, estar molt al cas, cosa que porta temps i, per tant, necessita de futbolistes experimentats com ara Rakitic i Sergi Roberto. La discontinuïtat d’Arthur dona més opcions al croat de cara als partits més decisius contra la Reial i el Madrid. El mig del camp més natural seria ara mateix el format per Rakitic, Busquets i De Jong.

A Rakitic se’l veu recuperat anímicament. A més a més, és un futbolista que té arribada a l’àrea i que és molt intens, qualitats importants quan es demana ritme i s’exerceix la pressió, com es va veure contra el Mallorca. L’aficionat té la sensació que quan el seu equip fa el camp curt, pressiona molt a dalt i recupera ràpid la pilota, és que té ambició i és capaç de fer gols tan macos com els que van fer Messi, Griezmann i, sobretot, Luis Suárez, que per un moment, amb el seu toc d’esperó, va recordar la millor versió de davanters centres artístics com Ibrahimovic.

La glòria se la van emportar els davanters, que són els que marquen la diferència, però la cohesió i el sentit d’equip els van aportar jugadors com Rakitic i Sergi Roberto. Alliberat per les victòries al camp de l’Atlético i contra el Borussia Dortmund, el Barça sembla haver trobat el fil del joc per afrontar els propers partits després de l’encontre d’entretemps de Milà, resolt també favorablement després d’una actuació molt interessant de Carles Pérez, un punta que no només fa gols sinó que sap jugar, dona profunditat i té sentit d’equip, circumstància que avala la seva trajectòria a l’escola de la Masia, com passa ara amb Ansu Fati, sempre protagonista, i abans amb un jugador que va arribar a ser decisiu com Pedro.